El passat divendres vaig voler aprofitar els darrers dies de rebaixes per a comprar-me algunes peces de roba. Em vaig traslladar a Tortosa a una cèntrica botiga de roba. Al aparador s’hi podien veure tota mena de roba, des de vestits de mudar a pantalons, camises, jerseis, etc. Tot de temporades anteriors. Algunes de les peces que allí s’exhibien eren de fa dues o tres temporades, ja que jo en tinc d’iguals. Una vegada dintre, ja s’hi podia veure roba d’aquesta temporada i fins i tot per desembalar, segurament per a la primavera que ve.
No recordo que mai abans als aparadors s’hi posessin els saldos. Sempre s’havia posat la millor, la que més cridés l’atenció. Recordo una anècdota que em va explicar una botiguera del carrer Major d’Ulldecona. Em va explicar que un dia va entrar un inspector de comerç de la Generalitat i la va advertir de que la roba que de l’aparador havia de portar el preu ficat. Ella li respongué que “ja ho sabia i que si ho feia així és perquè a l’aparador s’hi solien ficar les millors peces de roba que, normalment eren les més cares; això es feia com a reclam para que els hipotètics clients entressin a preguntar i, una vegada dintre, se’ls hi ensenyava la resta, normalment, més barata”. L’inspector li va dir: “Vostè sap vendre!” I la botiguera li va respondre: “És la meva feina!” Està clar.
Avui en dia el reclam és la roba barata. El comerç, en general, està tan parat que hi cal exposar els estocs de temporades anteriors a uns preus molt rebaixats per a cridar l’atenció del futur comprador. Com han canviat els temps! Dissabte vaig parlar amb un autònom. Em va dir: “Saps per què la majoria dels autònoms no tanquem portes? Perquè no tenim atur i perquè molts tenim el local de propietat, per tant, mentre a final de mes no tinguem que posar diners de la nostra butxaca, anem aguantat”. Tenia tota la raó.
Però el més sorprenent va ser quan em va dir que “al final creuria en la teoria de la conspiració”. Segons ell, quan la crisi s’acabi (que s’acabarà) haurem perdut la majoria de drets (socials i laborals) Li vaig dir que ja sé la podia creure, que era com ell deia. Li vaig explicar que fa unes setmanes vaig escriure un article titulat “La contrarevolució financera”, però que cadascú li podia posar el nom que volgués.
L’actual conjuntura econòmica portarà la ruïna a la majoria dels petits empresaris, d’aquells que més depenen del client “de costat de casa”, al menys que acabin prenent iniciatives innovadores que els hi permeti créixer i expandir-se. I potser ni així.
QUINA CANÇÓ MÉS ACTUAL!!
