dimecres, 29 de febrer del 2012
dimarts, 28 de febrer del 2012
COPS O GARROTADES?
Segons el govern de Rajoy, el dèficit fiscal s’eleva fins al 8,51, molt més del que seria desitjable i del que se’ns exigeix des d’Europa.
Per aconseguir-lo (Mas ja adverteix que no s’aconseguirà ni en 1 ni en 2 anys), a l’estat només li queden dues solucions:
1.- Tornar a retallar: en salaris, sanitat, ensenyament, inversió pública, cultura, etc.
2.- Apujar impostos.
Què preferiu, cops o garrotades?
A mi ben bé em dóna igual. A l’hora de la veritat que és quan s’arriba a finals de mes i encara no s’ha cobrat la nòmina. Llavors és quan veus el saldo de la llibre o tal vegada no cal ni això, simplement quan li demanes al caixer 80 euros et diu que el “saldo és inferior a la quantitat demanada”. Com funcionari sóc candidat a que qualsevol de les dues mesures m’acabi afectant. Més enllà dels contexts generals (salut, ensenyament, etc.) que afecten a tothom, una retallada de sou repercutirà directament en la meva nòmina i, si s’acaba fent una pujada d’impostos, també m’afectarà de forma indirecta. Com diu la dita catalana, acabaré sent "l'ase dels cops".
L'únic consol que em queda és que no els vaig votar. Ni a mas aquí ni a Rajoy allà.
Per tant...
Visca la República!! (És l’única cosa agradable que me s’acut ara mateix)
LA CONSTATACIÓ DE LA CRISI
El passat divendres vaig voler aprofitar els darrers dies de rebaixes per a comprar-me algunes peces de roba. Em vaig traslladar a Tortosa a una cèntrica botiga de roba. Al aparador s’hi podien veure tota mena de roba, des de vestits de mudar a pantalons, camises, jerseis, etc. Tot de temporades anteriors. Algunes de les peces que allí s’exhibien eren de fa dues o tres temporades, ja que jo en tinc d’iguals. Una vegada dintre, ja s’hi podia veure roba d’aquesta temporada i fins i tot per desembalar, segurament per a la primavera que ve.
No recordo que mai abans als aparadors s’hi posessin els saldos. Sempre s’havia posat la millor, la que més cridés l’atenció. Recordo una anècdota que em va explicar una botiguera del carrer Major d’Ulldecona. Em va explicar que un dia va entrar un inspector de comerç de la Generalitat i la va advertir de que la roba que de l’aparador havia de portar el preu ficat. Ella li respongué que “ja ho sabia i que si ho feia així és perquè a l’aparador s’hi solien ficar les millors peces de roba que, normalment eren les més cares; això es feia com a reclam para que els hipotètics clients entressin a preguntar i, una vegada dintre, se’ls hi ensenyava la resta, normalment, més barata”. L’inspector li va dir: “Vostè sap vendre!” I la botiguera li va respondre: “És la meva feina!” Està clar.
Avui en dia el reclam és la roba barata. El comerç, en general, està tan parat que hi cal exposar els estocs de temporades anteriors a uns preus molt rebaixats per a cridar l’atenció del futur comprador. Com han canviat els temps! Dissabte vaig parlar amb un autònom. Em va dir: “Saps per què la majoria dels autònoms no tanquem portes? Perquè no tenim atur i perquè molts tenim el local de propietat, per tant, mentre a final de mes no tinguem que posar diners de la nostra butxaca, anem aguantat”. Tenia tota la raó.
Però el més sorprenent va ser quan em va dir que “al final creuria en la teoria de la conspiració”. Segons ell, quan la crisi s’acabi (que s’acabarà) haurem perdut la majoria de drets (socials i laborals) Li vaig dir que ja sé la podia creure, que era com ell deia. Li vaig explicar que fa unes setmanes vaig escriure un article titulat “La contrarevolució financera”, però que cadascú li podia posar el nom que volgués.
L’actual conjuntura econòmica portarà la ruïna a la majoria dels petits empresaris, d’aquells que més depenen del client “de costat de casa”, al menys que acabin prenent iniciatives innovadores que els hi permeti créixer i expandir-se. I potser ni així.
QUINA CANÇÓ MÉS ACTUAL!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)