LA FRASE DEL DIA 8-03-2012

"Messi val per tres i, si Guardiola el canviés, en un sol canvi esgotaria els tres que té". 

Qui ho ha dit? El periodista Emilio Pérez de Rozas.
On? Al Periódico de Catalunya d'avui.

QUINS SACRIFICIS ESTAN DISPOSATS A FER ELS CAPITALISTES?

Cada dia que passa n’escoltem alguna de nova i, normalment, pitjor.  Ahir el torn va ser per a Juan Roig el propietari de la cadena de supermercats Mercadona.
Sembla ser que a aquest senyor li hem de riure totes les gràcies pel fet que durant l’any passat va crear 6.500 llocs de treball. Però jo pregunto: a costa de què?
Insisteixo: el comerç no és economia productiva. Si per una part es van crear 6.500 llocs de treball, segur que per l’altre es van perdre. Quants de comerços de proximitat (o altres súpers) van haver de tancar des de que es van obrir els “mercadones”? Si jo tinc que comprar un paquet de macarrons vaig a comprar-lo al Mercadona o al comerç del barri, però no als dos llocs a la vegada. L’èxit de Mercadona és oferir bons productes a bons preus i punt. Tampoc és que Roig hagi descobert la “pedra filosofal”.
Recordo que fa uns anys es va convocar una vaga al sector del comerç perquè és volia aplicar la llibertat d’horaris. Aquestes mesures van en contra dels comerços més petits, però també de les treballadores i treballadors del sector. Com a integrant d’un piquet informatiu vaig visitar diversos comerços de Tortosa: Lidl, Sabeco, Mercadona, etc. La majoria, després de parlar amb els representants dels treballadors, decidien abaixar les persianes (encara que, segurament, després de marxar les tornaven a pujar) Mercadona no. Va sortir una treballadora  que va dir que parlava amb nom de tota la resta dient que havien acordat no tancar. Després varem saber que aquesta treballadora estava “teledirigida” per la direcció del centre. Sabíeu que a Mercadona no hi ha comitès d’empresa i que la sindicació està prohibida?
Vaig a posar-vos un exemple de com actua la cadena valenciana de súpers. Centre d’Amposta. Els dos membres d’una mateixa parella treballen per al Sr. Roig. Un d’ells s’enfronta amb el gerent del centre i, aquest, l’acaba per acomiadar. Pensa que és un acomiadament improcedent i li diu que el denunciarà. Llavors el gerent amenaça amb acomiadar a l’altre membre i li recorda que tenen un fill.
Si aquestes actituds es prenien abans de la reforma laboral del PP, què passarà ara?

Ahir Juan Roig ho va deixar molt clar. Va posar l’exemple dels basars xinesos que pràcticament no tanquen mai i en el que els treballadors no tenen drets laborals. I així ho va dir. D’ara en endavant, qui vulgui feina, haurà de renunciar a drets!

Però ell, però ells, a quants drets estan disposats a renunciar? A quins drets? Jo us ho diré, a cap. Cada cop la “nova esclavitud” està més propera. Els nou esclaus potser ja no portaran cadenes, però treballaran en cadenes de supermercats o en cadenes de les fàbriques on la productivitat, la submissió i els baixos salaris seran fonamentals per a conservar els seus llocs de treball.
Encara que el Periódico d'avui el valore positivament, jo el valoro de forma negativa, sobre tot, per les declaracions d'ahir. 
 
Per cert, felicitats a totes les dones treballadores en el dia de la seva “festa”, però també a tots els homes treballadors ja que tant les unes com els altres tenen la sort de seguir treballant.  

Segons informa la Marfanta, Mercadona ha d'obrir un nou centre a l'Ametlla de Mar.   

MAS AMB EL “CUL A L’AIRE”

Ahir vaig escoltar a Mas fent unes declaracions visiblement indignat (ben vingut al club!) Segons ell, des del govern central no es predica amb l’exemple. L’austeritat pressupostària i la contenció de la despesa pública que se’ls hi està demanant a les autonomies (ni nacions ni nacionalitats), no s’aplica a la política pressupostària del govern de Mariano Rajoy (el del rostre inexpressiu)

Mas va voler “donar exemple” de com fer les coses i va ser el primer que va començar a retallar a tord i a dret: sanitat, ensenyament, inversions, cultura, personal, etc. Quan Mariano (el d’abans) va guanyar les eleccions generals del 20-N, a Mas (Arturo) li va faltar temps per anunciar noves retallades. D’alguna manera es sentia guanyador. Per primer cop CiU havia guanyat unes eleccions generals a Catalunya i a Madrid ho havia fet el PP un partit que, per molt que ho dissimulin, sempre hi tenen més bona sintonia que quan governa el PSOE.

Pràcticament no havien passat ni 24 hores, Mas tornava a treure les estisores del primer calaix de la taula del seu despatx (les tenia a ma ja que aquestes coses solen ser d’ús freqüent), va demanar les partides pressupostàries i va tornar a retalla, sobre tot en la partida de personal i qui es va emportar la pitjor part van ser els interins. Ara bé, per sorpresa, sorpresa, el vodevil que es va viure el mes de desembre amb la retallada de la paga extraordinària de Nadal, el fraccionament de la nòmina, amb l’acumulació de la retenció al primer pagament, etc.  Al final més que un vodevil va ser un drama en 3 actes.
Mas va prendre totes aquestes mesures esperant que Mariano (el de sempre) l’imités i que també treies les tisores i comencés a retallar ell també. I Mariano ho va fer, però no en la “destresa” que ho ha fet Mas. I ara mateix, no està clar de que l’acabi imitant en tot, ja que sembla (només ho sembla9 que ara per ara no “tocarà” el sou dels empleats públics (potser demà hauré de menjar-me en patates aquestes paraules i criticar-li la nova retallada)
Per això Mas està molest, perquè ha quedat amb el “cul a l’aire” davant, sobre tot, dels seus.  

SANT JAUME D'ENVEJA. LA VIA VERDA II