El futbol francès s’ha molestat amb el candidat socialista a les presidencials que s’han de celebrar dintre d’un parell de mesos François Hollande. El motiu? Voler apujar els impostos als futbolistes, però també a tots els que guanyen xifres desorbitades.
No és possible que la crisi no hagi arribat al món del futbol. I si ha arribat, no ho sembla. No aniré a França, em limitaré a parlar dels d’aquí.
Sembla ser que els clubs de futbol (i per afinitat els jugadors) tinguin barra lliure i poden seguir cobrant xifres desorbitades quan hi ha molta gent (massa) que passen penúries per arribar a final de més, això si és que arriben.
Però ni la FIFA, ni la UEFA, ni cap estament que tingui competències semblen estar disposats a moure un dit per acotar els “sostre de despesa”. És igual que el club estigui en bancarrota, que hagi tingut que donar un “pelotasso” per superar èpoques de crisi i ara torni a estar a baix de tot del pou. És igual que entre tots els clubs de la denominada Lliga de Futbol Professional deguin milions a la Seguretat Social. Primer que tot és el l’espectacle.
S’hauria de regular el sector. I torno a repetir, no només el futbol, sinó tots els esports o d’altres espectacles on es moguin quantitats escandaloses per als temps que vivim. Si ja de per si són escandaloses, imagineu-vos ara quan només a Espanya hi ha 5 milions d’aturats!!
França per si sola no arreglarà el problema. Si als jugadors francesos se’ls hi vol pujar els impostos, el que faran serà demanar al club que se’n faci càrrec i que el que cobrin sigui net. Ara ja ho fan. I mentre els clubs segueixin tolerant-los aquesta situació, no canviarà res. Però imagineu-vos que els clubs francesos, per pressions del govern, limiti les retribucions contractuals dels jugadors. Què passaria? Que se’n anirien a jugar a un altre país. Ni colors, ni sentiments, ni res que s’hi assembles els farien renunciar als sous que els seguirien pagant d’altres magnats del futbol de la resta dels països. Per tant, la solució, con la crisi o l’economia, hauria de ser global, sinó, de res servirà.
I mentre això passa, les masses socials i aficionats a uns determinats colors, els hi seguim comportant. Jo el primer. Bé potser no, ja que fa anys que no assisteixo a cap partit de futbol en directe. L’única cosa que faig és mirar el Barça quan juga per televisió i no tinc ni el Gol ni el Canal + Futbol. Per tant, la meva aportació és molt reduïda respecte als qui es deixen grans quantitats en abonaments, carnets de socis, entrades, desplaçaments, etc.
Què passaria (què no passarà) si de cop i volta els aficionats deixessin d’acudir al futbol i es desinteressessin per qualsevol mena d’espectacle professional dels que mouen fortunes?
Sembla difícil d’imaginar, oi?
