Ja fa unes quantes nits que el Pare Barrufet no pot dormir i això què, a la seva edat és del tot contraproduent no fer-ho.
I tot perquè l’altre dia es va emportar un gran disgust en assabentar-se que un dels seus fills, potser el més estimat, està sent investigat per la Fiscalia. Des d’ençà, té mals sons i es desvetlla sovint... Però no pensant en la independència del seus país què, pel que sembla, és l’única cosa que li treu el son darrerament. De sobte sé li han tornat a aparèixer els vells fantasmes del passat, els que va tenir quan feia de banquer d’una de les entitats financeres més influents del país: la Banca Barrufa.
Sembla ser que un dia, un tal Gargamel Dorribo, vingut del país veí (d’allí d’on ve tot el mal), va passar pel dels Barrufets camí d’Andorra on havia de dipositar una gran quantitat de diners en un dels seus bancs per a fer-los servir en seus negocis torbis.
Un cop aquí, vull dir al País dels Barrufets, Gargamel Dorribo, en va escollir a un dels més llestos, dels millors relacionats i, el què és més important, fill del Pare Barrufet: el barrufet Savi.
En Gargamel Dorribo li va ensenyar un grapat de bitllets dels que portava a la bossa i li va dir que si l’ajudava amb els negocis que volia fer al País del Barrufets, serien seus.
El jove barrufet es va deixar enlluernar pel color i l’aroma dels bitllets i va accedir a ajudar-lo, sense pensar en les conseqüències que li podria reportar aquell acte.
Resulta ser que Gargamel Dorribo ja era conegut al país veí per haver volgut involucrar en una de les seves trames a un dels dirigents més estimats pel seu líder, un tal Pepiño Blanco, la qual cosa li havia ocasionat problemes amb la Justícia.
Estirant i estirant del fil va portar a la Fiscalia fins al País dels Barrufets i allí hi van trobar indicis d’irregularitats comeses per Gargamel Dorribo i, presumptament, pel Barrufet Savi, cegat per la seva desmesurada ambició.
El que no explica de moment la història és si el barrufet Rondinaire, què en aquells moments era qui decidia els destins del País dels Barrufets, va ser qui li va posar el parany al barrufet Savi per tal d’apartar-lo del camí successori. El barrufet Savi es considerava el legítim hereu del tro que havia ocupat el Pare Barrufet durant més de vint anys.
I una vegada apartat del camí el seu màxim rival, el barrufet Rondinaire, podria governar durant moltes i moltes dècades i fer una de els coses que més li agrada: retallar i retallar.
I conte contat, conte explicat.
