Dimecres vaig poder escoltar durant una estona un debat a la SER entre diferents representants polítics de diversos partits sobre l’oportunitat o no de convocar vaga general per al proper 29 de març.
Per al PP, la resta de partits de la dreta (incloent-hi CiU), les organitzacions empresarials i la premsa de la “caverna”, evidentment és del tot inoportuna.
A l’hora d’argumentar-ho diuen que “és una vaga precipitada i que no s’han donat ni els 100 dies cortesia al govern”, “apel·len a la greu situació econòmica d’Espanya”, que “una vaga general no arreglarà res”, que “una vaga no crea ocupació i, en canvi, en destrueix”, etc.
En canvi, per als partits de l’esquerra (incloent-hi el PSOE) la vaga és necessària per a fer repensar als governs l’aplicació de les mesures antisocials i antilaborals que s’han anat aprovant, sobre tot la Llei de la Reforma Laboral.
Tret de Calvo Sotelo, que va passar com un llampec per la presidència del govern d’Espanya, la resta de presidents, han tingut la “seva” vaga General. Felipe González en va tenir dues, però la primera d’elles intranscendent al no estar recolzada per els dues organitzacions sindicals majoritàries.
A Aznar li va arribar en la seva segona legislatura, quan més prepotent es mostrava gràcies a la majoria absoluta obtinguda. Va ser aquella que va sortir el portaveu governamental dient que la notícia del dia era que “no hi havia vaga” i després s’ho va haver de menjar en patates i “oferir-li el cap a Aznar per a que li tallés”.
En totes hi ha hagut una relativa marxa enrere i s’han acabat acceptant algunes de les reivindicacions socials.
El motiu de muntar-li una vaga general a Rajoy quan només farà 3 mesos i escaig des del seu nomenament com a president del govern d’Espanya, és per la persistent i continuada pèrdua de drets socials i laborals. Perquè els empresaris se’n aprofiten de la situació (tal i com va denunciar el sindicar UGT) i acomiaden treballadors que fa molts d’anys que estan treballant per a l’empresa per a contractar-ne després de nous acollint-se als incentius que els ofereix la nova llei laboral i pagant-los un sou més baix.
Diuen els experts que un dels problemes laborals més importants és que som menys competitius que la majoria de treballadors d’altres països. I no parlo de la Xina (no accepto comparacions amb els xinesos), parlo dels alemanys, dels francesos, dels noruecs, etc.
Cóm és possible que tot i cobrar uns sous més elevats i tenir (normalment) més vacances que els espanyols, siguin més competitius? De veritat costa entendreu, no? La resposta és molt senzilla: perquè tecnològicament estan més preparats perquè porten molt més temps invertint amb r+d+i (recerca, desenvolupament i innovació)
En canvi aquí preferim comprar les patents a l’estranger: Què investiguin els altres!! -sé sol dir- Com a conclusió: La vaga del 29 és OPORTUNA i NECESSÀRIA i hauria de ser MASSIVA. Ja n’hi ha prou de perdre drets socials i laborals. Ningú ens garanteix (perquè no serà així) que quan acabi la crisi recuperarem el que haurem perdut amb molts pocs mesos.
Al menys DIGNITAT!
