UNA HISTÒRIA MAI CONTADA SOBRE EL C F AMPOSTA (I PART)

Farà uns 8 o 9 anys que vaig deixar de ser soci de l’Amposta. En aquells moments el club de futbol devia de militar a primera regional o preferent, no ho recordo i devia de tenir, amb tot seguretat, més de 700 socis. Des de fa uns anys està a la Tercera divisió, però ara, el club, només té poc més de 300 socis.

Entre una data i l’altra (sense acabar-les de concretar) els diversos mandats de Tarazona.

En el terreny esportiu no sé li poden negar els èxits. Arribar a la Tercera divisió no passa cada temporada i, de fet, l’Amposta feia moltes dècades que no havia arribat tan alt.

Dissabte, després de dinar férem una tertúlia força interessant. Tot va començar amb l’anècdota del regidor que no va poder votar. Va ser llavors quan sortiren els 300 i pocs socis que té actualment l’Amposta. Molts diran que és degut a la crisi econòmica. Segur que sí, però també n’hi ha d’altres. Mon fill, un des integrants de la tertúlia, va jugar amb l’Amposta des de les “penyetes” fins al primer equip i es preguntava: Per què durant aquests anys que em vaig donar de baixa de soci, ningú es va interessar pel motiu que ho vaig fer? Algú s’hauria de preguntar per què m’hi vaig donar?

Com he dit al principi, jo també m’hi vaig donar fa molts d’anys després haver-ho estat durant més de 10 i anar cada diumenge al futbol amb la meva dona. En voleu saber els motius?

Per si algú ho ignora, quan va ser president Josep Pla, vaig estar a punt d’entrar a la junta com a tresorer. La gent es pensa que per treballar on treballo, domino el tema dels números i sóc la persona apropiada per ocupar càrrecs així. Però sota la presidència de Pla (que és un bon home), van començar les nostres “històries” amb l’entitat.

Com he dit, Pla és un bon home, però es va envoltar d’algun depredador que va començar a degradar el club fins fer-lo baixar a primera regional. Per cert, sabíeu que l’Amposta va salvar la categoria gràcies a guanyar per 2-1 al Santa Bàrbara en un partit molt estrany? Després d’anar guanyant per 1-0, l’entrenador del Santa Bàrbara va substituir els seus millors homes i, finalment, l’Amposta va guanyar el partit.

Durant la seva època de cadets, alguns jugadors van tenir l’oportunitat de marxar a equips de superior categoria i la junt directiva no els va voler deixar marxar. A un d’ells sé li van arribar a demanar 250.000 pessetes de l’època i, només un, finalment va marxar al Tortosa previ pagament de 150.000 pessetes. El darrer any de juvenils van ser campions de la seva categoria i van deixar el juvenil següent a Preferent. 
Ja en època infantil, al menys 5 jugadors de l’Amposta, com a integrants de la selecció del Montsià, entrenada per Zaragoza, Fumadó i Miró, va arribar a les semifinals del campionat de Catalunya i que es va disputar a les instal•lacions del CAR de Sant Cugat.

(Continuarà demà) 

CONEIXEU L'ARBOÇ, AL TERME DE GODALL?

LES FOTOS DENÚNCIA DEL DIA 18-03-2012

 El cotxe del darrere tapa la baixada de la vorera.

 El mateix cotxe que la foto anterior.

 Literalment, al mig del carrer.

 Al mateix cantó i força separat de la vorera.

 Davant d'un gual.

Sobre la vorera i en direcció prohibida.

ÉS OPORTUNA LA VAGA GENERAL DEL 29?

Dimecres vaig poder escoltar durant una estona un debat a la SER entre diferents representants polítics de diversos partits sobre l’oportunitat o no de convocar vaga general per al proper 29 de març.
Per al PP, la resta de partits de la dreta (incloent-hi CiU), les organitzacions empresarials i la premsa de la “caverna”, evidentment és del tot inoportuna.
A l’hora d’argumentar-ho diuen que “és una vaga precipitada i que no s’han donat ni els 100 dies cortesia al govern”, “apel·len a la greu situació econòmica d’Espanya”, que “una vaga general no arreglarà res”, que “una vaga no crea ocupació i, en canvi, en destrueix”, etc.
En canvi, per als partits de l’esquerra (incloent-hi el PSOE) la vaga és necessària per a fer repensar als governs l’aplicació de les mesures antisocials i antilaborals que s’han anat aprovant, sobre tot la Llei de la Reforma Laboral.
Tret de Calvo Sotelo, que va passar com un llampec per la presidència del govern d’Espanya, la resta de presidents, han tingut la “seva” vaga General. Felipe González en va tenir dues, però la primera d’elles intranscendent al no estar recolzada per els dues organitzacions sindicals majoritàries.
A Aznar li va arribar en la seva segona legislatura, quan més prepotent es mostrava gràcies a la majoria absoluta obtinguda. Va ser aquella que va sortir el portaveu governamental  dient que la notícia del dia era que “no hi havia vaga” i després s’ho va haver de menjar en patates i “oferir-li el cap a Aznar per a que li tallés”.
En totes hi ha hagut una relativa marxa enrere i s’han acabat acceptant algunes de les reivindicacions socials.
El motiu de muntar-li una vaga general a Rajoy quan només farà 3 mesos i escaig des del seu nomenament com a president del govern d’Espanya, és per la persistent i continuada pèrdua de drets socials i laborals. Perquè els empresaris se’n aprofiten de la situació (tal i com va denunciar el sindicar UGT) i acomiaden treballadors que fa molts d’anys que estan treballant per a l’empresa per a contractar-ne després de nous acollint-se als incentius que els ofereix la nova llei laboral i pagant-los un sou més baix.
Diuen els experts que un dels problemes laborals més importants és que som menys competitius que la majoria de treballadors d’altres països. I no parlo de la Xina (no accepto comparacions amb els xinesos), parlo dels alemanys, dels francesos, dels noruecs, etc.

Cóm és possible que tot i cobrar uns sous més elevats i tenir (normalment) més vacances que els espanyols, siguin més competitius? De veritat costa entendreu, no? La resposta és molt senzilla: perquè tecnològicament estan més preparats perquè porten molt més temps invertint amb r+d+i (recerca, desenvolupament i innovació)

En canvi aquí preferim comprar les patents a l’estranger: Què investiguin els altres!!  -sé sol dir-
Com a conclusió: La vaga del 29 és OPORTUNA i NECESSÀRIA i hauria de ser MASSIVA.  Ja n’hi ha prou de perdre drets socials i laborals. Ningú ens garanteix (perquè no serà així) que quan acabi la crisi recuperarem el que haurem perdut amb molts pocs mesos.
Al menys DIGNITAT!