Nouriel Roubini, el professor d’economia que va preveure en detall la magnitud de la crisi econòmica mundial, diu ara que Espanya serà rescatada abans de final d’any i que, tal vegada, hagi de sortir de l’Euro.
Amb aquesta contundent notícia començava aquest matí Carles Francino a la SER el seu programa “Hoy por hoy”. Encara que, posteriorment, la suavitzava dient que: “Ja es veurà...”.
Però és evident que notícies com la nacionalització de Bankia, la quarta entitat financera espanyola després del BBVA, el Santander i CaixaBank. Ahir per la tarda, un col·laborador habitual de la Ventana de Gemma Nierga, usava la metàfora de la “taula de les quatre potes”. Aquestes 4 entitats financeres havien de ser la taula de “quatre potes” on s’havia d’aguantar l’economia espanyola. Sembla ser que les altres 3 són fermes, però ja sé sap, avui diuen que ho són i demà ens poden dir que també tenen un enorme forat., com a passat amb Bankia.
Mentre, els nostres polítics, els del govern i l’oposició s’estan tirant els trastos pel cap i culpant a l’altre de la situació econòmica espanyola.
El populars diuen que la culpa és del socialistes perquè van deixar Espanya molt pitjor del que reflectien les macroxifres de l’estat.
Els socialistes acusen al del PP de haver creat unes expectatives de creixement i cada dia que passa hi ha més atur, la prima de risc és més elevada i la borsa s’enfonsa una mica més.
Ahir per la tarda, en el debat de la Ventana, un des participants (el mateix que usava la metàfora de la “taula de les 4 potes”) deia que quan es produeix un crim, sempre és més culpable aquell que comet un crim que no el policia que no l’ha detingut. Es referia a que El Banc d’Espanya, que hauria hagut de supervisar el números de Bankia, havia fallat al no apreciar la greu situació de l’entitat. Més o menys igual com va passar amb la secció de crèdit de l’Aldea on l’organisme de la Generalitat encarregat de auditar els comptes de l’entitat, tampoc va saber veure cap irregularitat contable.
Però la situació de Bankia, a pesar de
la negligència comesa pel Banc d’Espanya, és culpa dels seus consells
d’administració (i ho poso en plural perquè, com tothom sap,
l’entitat és fruit de la fusió de diverses caixes, principalment Caja
Madrid i Bancaja) i sobre tot, del PP que governaven les respectives comunitats
i controlaven les entitats. Però no estaven sols, per tant, si els membres
dels consells d’administració que representaven a d’altres partits polítics
i sindicats, coneixien l’existència de les irregularitats, en menor mesura,
però també serien responsables de la situació.
Y, finalment, també els ciutadans tenim
la culpa de que Bankia, però també d’altres entitats com Catalunya Caixa,
Unnim, etc. hagin arribat al punt en que es troben ara, per votar a polítics
incompetents i permetre que, des de les seves responsabilitats, una sèrie
d’individus (no sempre polítics) s’hagin lucrat a costa de la societat
en general i hagin tolerat la connivència entre els interessos públics
i privats.
