Diumenge, mentre passejava per Ulldecona
amb el meu amic Paco i les dones respectives, en passar per davant d’una
casa, em va explicar que allí s’hi va amagar un tau durant molts
d’anys. Després de la victòria de Franco, com tenia idees d’esquerres
i no va voler marxar cap a l’exili, va optar per amagar-se a casa esperant
que aquella situació no durés gaire... Desgraciadament per a ell, va d’haver
de seguir de tau durant més de 35 anys.
Els escriptors Jesús Torbado i Manuel
Leguineche va escriure un esgarrifós llibre on s’explicaven diversos casos
de persones amagades: “Los Topos”.
Han passat els anys i han aparegut nous
casos de taus, ara en política.
La presidenta argentina, Cristina Fernández
(abans de Kirchner), no admet preguntes durant els escasses rodes de premsa
que dóna. Fins ara, si un periodista li feia una pregunta que considerava
compromesa, a part de no respondre, s’enfadava. Ara, directament, no deixa
que els professionals de la informació li formulen preguntes. És una forma
d’amagar-se.
També s’amaga el president del govern
espanyol Mariano Rajoy. Encara que la vicepresidenta Soraya Saenz de Santamaría
digui que ha donat no sé quantes rodes de premsa, el cert és que
la majoria d’aquestes les ha fet durant els seus viatges a l’estranger
i sempre acompanyat pel màxim mandatari del país, la qual cosa difumina
la responsabilitat del mandatari del PP. El cert és que a Espanya ha donat
molt poques rodes de premsa i, quan les dona, tampoc no accepta preguntes.
Si us en recordeu, això mateix ja ho va fer durant la campanya electoral,
abans de ser elegit president del govern Espanyol.
Rajoy només acostuma a parlar al Congrés durant les sessions de control al seu govern, perquè sal que juga a cada i a l'arbitre i a la majoria de l'afició al seu favor. Una prova de valentia absoluta.
Mariano Rajoy i la Cristina Fernández
estan units per alguna cosa més que la nacionalització YPF, la fins fa
poc filial de la petroliera REPSOL, també ho estan per la seva condició
de taus, al amagar-se dels informants per a no dir tota la veritat
que s’amaga al darrere de la seva acció de govern.
