Acabo de fer l’entrada 3.000 al meu blog. El camí fins aquí no ha estat fàcil, gens fàcil. De vegades costa trobar un tema que es pugui comentar sense ser repetitiu. En els darrers mesos, la retirada de la política activa tampo m'ha ajudat gaire, ja que abans podia comentar actes o esdeveniments en primera persona o, vuiguis o no, te'n assabentaves de moltes coses que fan els nostres mandataris municipals.
Vaig obrir la Via Augusta a finals de juliol de 2007 (encara no fa 5 anys) i, implícitament, al mateix temps, vaig adquirir el compromís amb mi mateix d’escriure alguna cosa cada dia, com si es tractés d’un diari personal on reflecteixo la meva opinió, però també les meves dèries i, darrerament, també ho faig servir com a galeria de les meves fotografies, fetes, normalment, durant els viatges. Poques vegades ha passat el dia sense que publiqués una opinió, un article (encara que no fos meu), una foto, etc.
Des del mes de juliol de l’any passat,
també heu pogut descobrir en mi una nova faceta: escriure microrelats.
Aquesta era una modalitat que no havia tocat mai i que va significar tot
un repte. Segurament recordareu que vaig participar en un concurs de microrelats
sobre la guerra Civil Espanyola que va organitzar la Cadena Ser commemorant
el 75è aniversari del seu començament. Se’ns va acotar molt l’extensió
que podien tenir i, per tant, calia eliminar tot allò que es podia considerar
superflu i centrar-nos, exclusivament en allò que era realment important
a l’hora d’explicar-los. Amb un d’ells, al que vaig titular com “el
mulo”, vaig arribar a la final on només en van arribar 8 de més de 1.300
que se’n van enviar. El jurat únic va ser l’escriptor Juan José Millás.
A partir d’aquesta experiència n’he escrit diversos més, però quan els
escric, no sóc tan exigent i si m’estenc una mica més, tampoc passa res.
Normalment són sobre anècdotes que he viscut o m’han contat al llarg de
la meva vida. Cap és inventada, ja que no tinc la imaginació necessària
per a imaginar-me històries fictícies. Ara mateix n’he tinc programades
unes quantes que s’aniran publicat els propers caps de setmana, normalment
aquells diumenges que no publicaré l’article quinzenal que escric per
a Vinaròs News. Per cert, hi ha una productora local interessada
en fer un curt (entre 5 i 10 minuts) sobre un dels relats de la guerra
civil: “el último cigarrillo”. Si, finalment el projecte veu la llum,
no cal ni que us digui, que tindré tanta emoció i alegria jo, com el propi
realitzador Pau Bertomeu. D’haver novetats sobre el tema, us mantindré
informats.
Des de principis de l’any passat, les
visites amb blog s’han incrementat notablement, però no sempre les que
tinc durant un mes superen les del mes anterior. Hi ha alts i baixos, depenent
sovint de l’època de l’any. El mes que més visites vaig tenir va ser
el maig de 2011, coincidint amb les eleccions municipals (6.939) Aquest
més va culminar la progressió que s’havia produït durant els mesos precedents.
Però a partir d’aquí la davallada va ser important. Durant el mes de juliol
quasi ve no vaig passar de les 2.000 visites (2.229) Passat l’estiu, el
nombre de visites es va tornar a recuperar fins superar les 6.000 (6.246)
el passat març, però a l’abril va tornar a patir un davallada important
(4.209) Aquets mes de maig han tornat a augmentar i, presumiblement, passaré
de les 5.000. Superar les 200 visites diàries, ja no és una excepció i,
poques vegades baixo de les 100.
Possiblement, si en lloc de ser un blog preferentment polític tingués una altra temàtica tindria moltes més visites, però sóc un animal polític i m’agrada aquest tema (què hi farem!) No obstant això estic content per tenir uns seguidors fidels que, diàriament, aguanten les meves manies. Una vegada més expressar-vos a tots i a totes el meu agraïment i una petició: segui igual, no canvieu mai.
