dissabte, 4 d’agost del 2012

DIARI DE L’AGOST. DIA 4 (dissabte)




TERCERA MEDALLA PER A ESPANYA. SEGONA PER A CATALUNYA.
La Mireia Belmonte va guanyar ahir un altra medalla de plata (d’argent com diuen el cultes) És la segona que guanya i la tercera de la delegació espanyola i també la tercera que guanyen les dones, per a que després es digui... Aquesta segona a la prova dels 800 metres lliures.

DOS ÚNICS CAMINS.
Ahir, Gaspar Llamazares, diputat d’IU i fins no fa molt Coordinador nacional d’aquella formació, va dir a ahir (crec recordar que a Oviedo) que Espanya només té dues sortides: el un referèndum per veure si estem d’acord amb l’actual política del govern del PP o eleccions anticipades. Recordar una vegada més que el govern de Rajoy està governant amb “frau Electoral”, ja que res del que està fent ho portava al seu programa al el que va guanyar les eleccions el 20—N, per tant, la ciutadania hauria de poder opinar d’una de les dues formes si li dóna recolzament o no.

6 O 3 EUROS
Un infant que es quedi al menjador escolar haurà de pagar un 6 euros. No totes les famílies poden pagar aquesta quantitat, ja que, pe exemple, portar-se de casa un entrepà, una peça de fuita o un iogurt i una ampolla petita d’aigua és força més barat. El departament d’Ensenyament va dir que autoritzaria a portar-se la carmanyola de casa. Però ara diu que, encara que els nens es portin el dinar de casa igual hauran de pagar 3 euros er l’ús del microones, cost dels monitors, neteja, etc. Tot plegat resulta de vodevil! Si s’han de pagar 3 euros només per usar les instal·lacions escolars, valdrà la pena portar-se el menjar de casa? Personalment opino que no.

L’ART (O NO) DE PARLAR I NO DIR RES
El recordat Rafel Genovés, secretari general de la UGT del Baix Maestrat, parlava i parlava, finalment em preguntava: “Has entès alguna cosa?” I jo li responia: “No”. I continuava: “Així parla Felipe González i queca bé”.
Rafel Genovés era un gran orador i, de Felipe González ni en parléssim. Ell solet feia canviar l’opinió de la ciutadania com va fer en el cas del referèndum de l’OTAN.
Però no tothom té el do de la paraula. Sense anar més lluny, Mariano Rajoy. Aquest parla i parla i no diu mai res, tal com va passar a la seva compareixença d’ahir després del Consell de Ministres. Potser també és un art, encara que personalment crec que no, ja que tot ho llegeix, no té el do de la improvisació, per tant, no és d’estranyar que quan li preguntis alguna cosa, prefereix callar i opinar el dia següent.
De totes formes, per a tots aquells que encara no us en heu assabentat, Rajoy està preparant un altre cop de destral de més de 100 milions d’euros (concretament de 102.149) que afectarà sobre tot l’ensenyament i la sanitat.
Au, fins demà...            

LES FOTOS DE L'ESTIU: AMPOSTA II







LA RIQUESA DE LA LLENGUA (castellana)

 
Un político...  -que estaba en plena campaña-  llegó a un pueblo del interior, se subió sobre un cajón... e inició su discurso:  
  • ¡Compatriotas, compañeros, amigos! Nos encontramos aquí convocados, reunidos o arrejuntados, para debatir, tratar o discutir un tópico, tema o asunto trascendente, importante o de vida o muerte. El tópico, tema o asunto que hoy nos convoca, reúne o arrejunta; es mi postulación, aspiración o candidatura al Parlamento de esta, nuestra Comunidad.
  De pronto una persona del público interrumpe, pide la palabra y le pregunta al candidato:
  • ¿Por qué utiliza usted tres palabras para decir lo mismo?
  Pues mire, caballero:
  • La primera palabra es para las personas con un nivel cultural muy alto, como poetas, escritores, filósofos, etc.
  • La segunda es para personas con un nivel cultural medio, como usted y la mayoría de los que están aquí hoy.
  • Y la tercer palabra es para las personas que tienen un nivel cultural bajo como por ejemplo, ese borracho que está allí, tirado en la esquina.  
  De inmediato, el borracho, se levanta y le dice:
  • Postulante, aspirante o candidato... -hic-. El hecho, circunstancia o razón de que me encuentre en un estado etílico, borracho o hasta el culo... -hic- no implica, significa, o quiere decir, que mi nivel cultural sea ínfimo, bajo o jodido…  -hic-.
  • Y con todo el respeto, estima o cariño que usted se merece -hic-, puede ir agrupando, reuniendo o arrejuntando... -hic-, sus bártulos, efectos o cachivaches... -hic- y encaminarse, dirigirse o irse, derechito a perjudicar, molestar  o joder a su progenitora,  la autora de sus días o  su p. madre.    
  ¡QUÉ MARAVILLOSA ES LA LENGUA CASTELLANA! 

     
PD: Entiéndase por -hic-...,  el Espasmo súbito y convulsivo del diafragma, una respiración ininterrumpida con sonido inspiratorio o           ¡HIPO!.