Sembla ser que la delegació espanyola estava
esperant el final del JJ.OO. per a penjar-se
les medalles. Ahir les noies de la sincronitzada van aconseguir una de bronze,
mentre que un altre taekwondista, en aquest el canari Nicolás García en
guanyava una de plata.
I avui, de moment, dues més: una d’or, també
noies i per l’aigua a la categoria de Mach Race, Echegoyen, Toro i Pumariega
han guanyat el tercer or per a la delegació i el lleidatà Saül Craviotto una
plata al K-1 200 metres.
LA HIPOCRESIA AL MÀXIM ESPONENT
Ja us he parlat alguna vegada d’un amic al que li sembla molt bé que ens
retallin el sou als funcionaris. La seva opinió és que, en aquests moments hi
ha gent que s’ho estan passant molt malament... Bé, avui us explicaré una cosa
directament relacionada amb ell.
Ahir per la tarda, en sortir de casa per anar
a passejar la gossa, vaig veure com els inquilins d’un dels pisos del bloc on
visc, començaven a fer la mudança cap a un altre de més barat. Sabeu de qui era
el pis que deixaven? Si heu pensat que del meu amic ho heu endevinat. Els qui ocupaven el pis (de fet un
apartament d’uns 65 m2)
són una família d’equatorians composta pel matrimoni i una filla peita. Només
ell treballa i va ser amb qui vaig parlar. Em va dir que li havia demanat a l’arrendatari
que els abaixés el preu del lloguer al menys dos cops i el propietari del pis
es va negar. Em va dir que si els hi hagués baixat, no se’n anirien. Aquesta
persona és la que creu que s’ha d’ajudar
als més desafavorits. D’això se’n diu HIPOCRESIA!!!
COMENÇA LA FESTA MAJOR D’AMPOSTA
Amb la tradicional sortida del bou capllaçat
ha començat la Festa Major d’Amposta d’aquest any 2012. Aquest matí han passat
pel meu carrer, la qual cosa he aprofitat per aixecar-me. Després, al cap d’una
estona, he acudit a un típic bar a esmorzar amb uns amics. Hi he arribat sobre
2/4 de 8 i no ens han servit fins pràcticament dues hores més tard. Com diu un
refrany castellà, “quien mucho abarca
poco aprieta”. Al final de l’esmorzar (prop les 12), se’ns ha apropat el
propietari de l’establiment i ens ha dit que abans feien esmorzar per a unes
200 persones i aquest any l’han fet per a 400!
El menjar ha estat molt bo, però el servei
fatal. Entre els amics amb qui he esmorzat estava Llorenç Navarro, president de
la Federació d’Associacions de Veïns d’Amposta i entre els comensals, Bertomeu,
qui va ser porter de l’Espanyol allà pels anys 60 i després va ser directiu de
l’entitat perica.
Durant uns instant, una rondalla on hi havia alguns dels antics membres de la de lo Teixidor ens han alleugerat una mica l'espera amb les seves jotes improvisades.
Finalment hem acabat a la casa de camp del meu
amic Félix Aliau (qui va organitzar l’esmorzar) i ens hem donat un bon bany a
la piscina per acabar amb un dinar lleuger fred a base de pa amb tomaca i
pernil, formatge, embotits, tonyina, etc.
Aquesta tarda, des de casa he escoltat els
compassos de la banda de música de la Lira que, pel que sembla, anaven a buscar a un xiquet del barri. És
tradicional que quan un xiquet o una xiqueta comença a torcar amb la banda
gran, aquesta, la banda, vagi a casa a buscar-lo.
Allí, la família, emocionada, preparen un pica-pica per als músics, directius i
d’altres acompanyats.
