dimarts, 2 d’octubre del 2012
Manel Ferre puja la contribució del 2013 en una mostra d’autisme polític (un article d'Antoni Espanya)
Sis cents mil aturats a Catalunya, més de 2.000 a Amposta, rebaixes dels sous d’un 20 % de mitja de les nòmines en els darrers anys dels que continuen treballant, ja siguen treballadors públics o privats, baixades generalitzades de les facturacions de les empreses, previsió de congelació de les pensions per al 2013, infinitat de famílies amb tots els seus membres sense cap ingrés, retallades generalitzades de les prestacions als aturats de llarga durada i expulsió dels joves del país i del sistema d’ajuts que existia abans de l’arribada del PP i CiU als governs de l’Estat i Catalunya.
Amb aquest panorama desolador el que toca és com a mínim congelar impostos i si és possible baixar-los. Doncs no, a Amposta tenim un equip de govern que no ho creu així i ha decidit pujar la contribució (IBI) pel 2013 un 2 %. Aquesta decisió, només la podem atribuir a una desconnexió total i absoluta de la realitat de Manel Ferré i el seu equip.
L’impost de Bens i Immobles (IBI) és el que grava més les butxaques dels ciutadans i en el cas d’Amposta porta una pujada acumulada de més del 100% en els darrers 10 anys. Invitem qualsevol ciutadà a comparar els rebut el que va pagar de contribució del 2002 i el que acabarà pagant enguany i comprovarà que per un pis de 90 metres, hem passat d’uns 200 euros anuals a més 400. L’equip de govern tenia la possibilitat de reduir el tipus impositiu, com ha fet en alguna ocasió en anys preelectorals, fins i tot amb baixades d’un 3 % i no ho ha fet.
Que hi ha en realitat darrera d’aquesta decisió ? Els fan falta 250.000 euros per quadrar els pressupostos del 2013. Aquesta xifra se li va escapar al portaveu de CiU en la tertúlia radiofònica que fem posterior als Plens a Ràdio Amposta. Immediatament els vam donar la solució: eliminar els 100.000 euros del famós decret anual de gratificacions i revisar a la baixa els lloguers de locals que te concertats l’ajuntament amb diversos proveïdors i que suposen prop de 400.000 euros anuals.
Malauradament això no passarà. Manel Ferré necessita mantenir la despesa anual als nivells de “sempre” per aguantar els compromisos polítics que tan bons resultats electorals li han donat des de fa 26 anys. Una extensa xarxa de favors i compra de voluntats que es sustenta amb un pressupost anual de 20 milions d’euros que paguem tots els ampostins i ampostines amb el que es financen sous polítics, càrrecs de confiança, multitud de despeses supèrflues i moltes d’altres d’absurdes, quan no directament inútils o ineficaces.
La majoria absoluta de la que gaudeix CiU els ve permetre desestimar la nostra proposta de bonificar el pagament avançat voluntari d’impostos. Aquesta pràctica que es realitza en alguns ajuntaments, permet fer un descompte en aquells ciutadans que a començaments d’any i de forma voluntària, vulguin pagar la totalitat dels impostos de l’any en curs. Això permetria disposar de liquidat en la tresoreria municipal i no haver de recórrer a pòlisses de funcionament per finançar el dia amb el consegüent estalvi d’interessos.
Finalment volem dir que vam arrencar el compromís de l’equip de Govern de no passar el rebut del segon semestre de la contribució al mes de setembre. Un mes que comporta una important despesa familiar per la compra de material escolar. Una coincidència que per altra banda demostra aquesta insensibilitat que denunciàvem al començament. Qualsevol persona lligada mínimament a la realitat sap que el mes de setembre és el que te més impacte sobre les economies domèstiques. Com és que Manel Ferré i el seu equip no ho saben ? La resposta és evident: no saben el que passa de veritat a les cases de la gent o dit en altres paraules, no toquen de peus enterra ...
dilluns, 1 d’octubre del 2012
LES ORELLES DEL LLOP
Ha calgut que 1 milió i mig de persones es
manifestessin l’11 de setembre a Barcelona per a demanar la independència
de Catalunya per a que els castellans comencessin a veure les orelles del
llop.
El llop és,
evidentment, una Catalunya independent d’Espanya.
De sobte, els més escèptics, no ja de la
independència de Catalunya, sinó, fins i tot, d’una Espanya federal, pensen que
aquests darrer concepte, no seria tan dolent.
Rubalcaba va assistir a la festa de la Rosa de
Gava, convidat pel PSC diumenge 16 de setembre, només 5 dies després de la
celebració de la Diada de Catalunya i sembla que encara no ho tenia clar. A pesar que els dirigents del PSC li
insisteixen que accepti que Catalunya pugi esdevenir un estat federal dintre
d’Espanya, tal i com ja va demanar el President Maragall, el Secretari General
del PSOE no hi fa cap esment i deixa sol a Pere Navarro reclamant el nou
estatus.
Però la gran manifestació i els moviments i reaccions posteriors van fer
canviar les maneres de pensar de molts. De ser-ne escèptics van passar a
acceptar una Espanya federal com a mal menor. Tot abans de donar-nos la
independència. Fins i tot el cantant Julio Iglesias, que mai ha amagat les
seves simpaties pel PP ho veuria bé.
Mentrestant, la majoria d’afiliats al PSC, han
abraçat la idea federal en contraposició al que sembla que vol la majoria del
poble de Catalunya, sense tenir en compte que, fins ara, Madrid ha incomplert
sistemàticament tots els acords signats i totes les promeses fetes. Sense aquests precedents, segurament amb el
federalisme m’hi hagués conformat, però si no compleixen res... Per què no puc
somiar amb la independència?
Quan a Espanya hi havia un govern amic
(i si no us agrada l’expressió podem dir que un govern del mateix color que uns
dels partits que governava Catalunya), mai es va donar un pas que anés més
enllà del que diu la Constitució i quan es va fer, ja se’n va encarregar el
Tribunal Constitucional de tirar-ho enrere.
Apoyaré
el Estatuto de Cataluña que salga del Parlamento de Cataluña. Aquesta és la afirmació que va fer el President Espanyol Rodríguez
Zapatero en el decurs d’un acte electoral a Barcelona. Més tard, entre ell i
Mas, el que ara s’erigeix com el gran valedor del independentisme català, se’n
van encarregar de retallar-lo fins deixar-lo en un text que pogués ser aprovat
per les Corts espanyoles. I efectivament, amb els vots en contra del PP,
l’Estatut català va passar el tràmit parlamentari. Va ser llavors quan el PP el
va portar al TC que, després de molts d’anys, li va acabar passat el ribot, tal
i com ja havia demanat el seu dia un dels socialistes més històrics i
significats: Alfonso Guerra.
Mentre a Catalunya estem immersos en un procés
electoral que portarà els catalans a les urnes el 25 de novembre, a Madrid
segueixen (mentre puguin) governant i retallant la majoria de partides.
Dissabte es van presentar els pressupostos per al 2013 i, en contra del que
cabia esperar, no hi va haver cap sorpresa.
Per la disposició addicional tercera de
l’Estatut (del poc que va quedar vàlid després de sortir del TC), Madrid
havia de transferir una partida de diner per a inversions. Una vegada més s’ha
tornat a incomplir perquè en temps de crisi no hi ha diners. La sorpresa
hauria estat que s’hagués complit... No trobeu?
Una mica més al Nord, un altre poble
tradicionalment independentista com el basc, també ha de celebrar comicis.
Encara que el candidat del PNB Íñigo Urkullu digués que ara mateix, la
independència d’Euskadi no es prioritària, ja que abans cal afrontar els temes
econòmics com ara l’atur.
Però, us imagineu per un moment que el govern
que surti de les eleccions tornés a iniciar un procés secessionista com ja va
intentar Juan José Ibarretxe? De sobte els castellans tindrien dos fronts
oberts.
Al llop ja no només sé li veurien les
orelles, sinó tot el cap. Que tremoli l’enemic!!
LES FOTOS DENÚNCIA DEL DIA 1-10-2012
És del tot intolerable l'actitud de les nostres autoritats ja sigui el departament de Medi Ambient de la Generalitat com el Ministeri de Foment del govern central com de l'Ajuntament d'Amposta.
Sembla mentida la paràlisi que hi ha en aquest sentit.
Només me s'acut una paraula: VERGONYÓS!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)