divendres, 30 de novembre del 2012

DEL LLIBRE DE MEMÒRIES D'AZNAR


  Nuestro ex-presidente  AZNAR publica lo siguiente en su libro de memorias:
 
 “La primera vez que supe que no era un ser humano corriente, lo recuerdo bien, fue cuando ETA voló mi coche conmigo dentro. Salí de allí, envuelto en llamas, y pensé: ¿cómo es posible que haya sobrevivido? Nadie se lo explicaba. Los médicos no encontraban una respuesta, tampoco mi personal de seguridad. A todo el mundo le pareció… milagroso. Esa noche soñé con Dios. Era una luz, no tenía rostro, pero sí voz. Me iluminó con su haz y me dijo: “Jose Mari, si te he salvado es porque te necesito vivo para que lideres a la humanidad”. Me dijo un par de cosas más, pero son personales. Aquella experiencia me cambió, por supuesto. Desde entonces soy mucho más humilde.”
 
 
CONSEJO: Léetelo otra vez, que quizá no hayas asimilado todas y cada una de las frases en su verdadera magnitud. Yo todavía estoy en estado de shock.

¿El ‘Gran Independentista’ acabará dependiendo de ERC? (un article d'Enric Sopena)

Nervios in crescendo en CiU después de la debacle del 25-M. Oriol Junqueras, líder de ERC e historiador, no se ha cortado la lengua y exige a Artur Mas que rompa sus pactos de hace dos años con el Partido Popular. Esos pactos fueron generosos. Nunca el PPC había sido tan bien tratado como siendo Mas presidente de la Generalitat.
Según publica ELPLURAL.COM, los tejemanejes entre los soberanistas catalanes y los catalanes del PP son abundantes y, en absoluto, son de menor cuantía. Ciudades de la importancia de Badalona, Castelldefels o Sitges, entre otras muchas, están en manos populares. Parece mentira, pero es verdad.
Trueque de favores
¡Menudo separatista es el tal Mas, que, por un lado, calentaba los motores del Estado propio y, por el otro, se dedicaba a desprenderse de una parte de Cataluña como trueque de favores con la derecha española. La misma que boicoteó el Estatut y ha fomentado insultos y amenazas dirigidas a los ciudadanos catalanes!
Senyeras esteladas
Mas confía ahora en ERC con el fin de encontrar ayuda para su Gobierno. Ocurre, pues, que el Gran Independentista, ese que enarbola senyeras esteladas por doquier, ha dependido nada menos que de Mariano Rajoy a lo largo de dos años y puede que en la actualidad dependa también de ERC.
¿El derecho a decidir, en el congelador?
Él entró en la política convergente dependiendo de maestros como Lluís Prenafeta y, sobre todo, dependiendo de la familia Pujol/Ferrusola. Oriol Pujol, eso sí, se esfuerza en echarle un salvavidas  advirtiendo a Junqueras: “Si el país no es gobernable en su día a día, le aseguro que el derecho a decidir estará en el congelador durante mucho tiempo.”
El día a día
A Mas el día a día le rebasa. Junqueras le ha subrayado también que ERC rechaza los recortes suyos en los gastos sociales. Los republicanos pretenden no contaminarse con la política anticrisis de CiU. Su listón es alto y probablemente no es negociable con facilidad. Pero sin la ayuda de ERC es muy difícil que Mas gobierne. Sea como fuere, el Gran Independentista se ha metido en un laberinto sin salida a la vista. ¿Cuándo aprenderán de una vez los nacionalistas de CiU que Cataluña no es propiedad de ellos porque éste es un país políticamente plural?
Enric Sopena es director de ELPLURAL.COM

dijous, 29 de novembre del 2012

LA FOTO DEL DIA 29-11-2012 (2)

Quan es fan fotos des de l'Hospital Verge de la Cinta...

EL PLA B DE CIU

http://www.e-faro.info/
Ahir vaig llegar que, la nit electoral, Mas va posar el seu càrrec a disposició del partit. O sigui, va intentar dimitir. Però el partit no li va acceptar. Entre d’altres coses, imagino, perquè l’Oriol no sabria com campejar el temporal que té ara la federació nacionalista, encara que tingués al seu costat a son para Jordi el Capejador.
Ni Mas ni ningú del seu partit esperaven uns resultats com els que van obtenir diumenge. Els pocs convergents amb qui he tingut l’oportunitat de parlar, així m’ho van dir. Per tant, no tenien un pla B per si el resultat electoral no els hi era favorable.  
Els de CiU no deixen rea per a la improvisació. Quan prenen alguna decisió ha d’estar tot lligat i ben lligat. Però aquest com no ha estat així.
Ara, amb 50 diputats, lluny dels 68 que marca la majoria absoluta, han de buscar aliances electorals amb d’altres formacions polítiques que els hi permeti una certa estabilitat parlamentària. No és difícil veure que amb ERC (21 diputats),amb el PSC (20) o, fins i tot, amb el PPC (19) podrien configurar una majoria suficient, ja que amb qualsevol de les 3 formacions polítiques passarien el límit dels 68 diputats. Ara bé, amb qui de tots? Analitzem els pros i els contres.
Amb ERC. Seria el més lògic. Les dues formacions van ser les que es van proclamar guanyadores de la nit electoral. CiU perquè va guanyar (això és un fet incontestable) i ERC perquè va ser la força que més va pujar respecte a les eleccions de 2010 amb 9 escons i, per tant, els guanyadors morals. Després per les similituds existents entre totes dues formacions: ideològicament són pràcticament idèntics i totes dues estan clarament a favor de fer una consulta d’autodeterminació que pugui derivar, finalment, en la creació d’un estat propi.
Ara bé, mentre CiU vol una implicació màxima d’ERC i pretén que entri al govern, els republicans domés volen donar-los suport parlamentari, sense entrar al govern. Si ho recordeu, la setmana passada ja vaig dir que el millor que podia passar a ERC és que CiU tragués majoria absoluta. Llavors, la implicació no hauria anat més enllà que el suport a la consulta i traçar el camí cap a la independència.
D’entrar al govern, ERC, s’hauria de responsabilitzar de les retallades que han d’arribar i que segons el portaveu del govern en funcions Quico Homs, seran d’uns 4.000 milions d’euros. A part, com també he dit, l’entrada representaria una validació automàtica de les polítiques que CiU ha fet en aquests darrers dos anys. Aquestes hipotètiques situacions acabarien passant factura a la formació. No ho dubteu. Ahir Junqueras ja va tancar la porta a entrar al govern encara que els republicans votaran la investidura de Mas. 
Amb el PSC. Durant les primeres hores CiU no ho descartava, però Pere Navarro va tancar-los la porta als morros. El PSC està en hores baixes i un hipotètic pacte amb CiU podria significar el cop definitiu que els portés a ser un partit residual.
Ara mateix, el PSC té d’altres prioritats. La primera i principal la regeneració interna i mirar de passar pàgina dels darrers anys. 
De Manel Fontdevila a eldiario.es
 
Durant la campanya el PSC va predicar el federalisme i amb la boca petita va dir que estava a favor de fer la consulta popular, però dintre de la legalitat; mentre que CiU i ERC la volien fer sí o sí, encara que des de Madrid els ho prohibissin expressament.
Amb el PPC. Dilluns pel matí, l’Alicia Sánchez Camacho ja va dir que un pacte de govern amb CiU amb Artur Mas era impossible i sense Mas, pràcticament impossible. Han passat els dies i ara diuen que l’única manera possible d’arribar a acords seria que CiU renunciés a fer la consulta, la qual cosa em sembla molt improbable.  
De totes formes, CiU ja ha admès que si no té un ampli suport, serà molt difícil tirar endavant la consulta.
Ara mateix, si Mas tingués el domini del temps, faria marxa enrere i tornaria al dia abans d’anunciar la dissolució del Parlament i la convocatòria d’eleccions. Però el temps és impossible de controlar i sol passar factura de les accions que s’han pres al passat. 
Ah! I de pla B no n'hi havia...