Advocat de l'Estat.
A Catalunya hi ha un debat de gran calat sobre el sobiranisme i el seu encaix i relació amb Espanya. L'assumpte fa temps que genera polèmica, sobretot després de la Diada sobiranista històrica, convertida en Diada independentista. Malgrat la presència aclaparadora de persones, les sensibilitats tenien matisos i la crisi va aprofundir la falsa idea que «estaríem millor sols», com si Catalunya fos una illa.
Aquest debat amenaça de seguir per a satisfacció dels catalans més nacionalistes i dels governants espanyols. Els primers utilitzen la bandera (ja no sé si Mas prefereix la senyera o l'estelada) per ocultar el deteriorament social i la molt mala gestió dels anteriors i actuals governants a la Generalitat. Donar a Madrid la culpa de tot per sistema no és acceptable. A un PP cada vegada més centralista, encara que l'assumpte sigui un problema, li va bé aquest debat per utilitzar una altra bandera, l'espanyola, i ocultar les seves enormes retallades i enganys. Així acontenta amb aquest espanyolisme, Exèrcit inclòs, certs sectors i mitjans informatius que són crítics amb l'Executiu del PP pels seus incompliments però que recolzen el partit en la seva posició anticatalana.
El debat sobiranista interessa, doncs, als uns i als altres (els socialistes segueixen fora de joc i sense aclarir-se entre ells). El més greu és que aquest debat democràtic està amagant, potser a propòsit, un càncer que erosiona molt la nostra democràcia. Sembla que això no els importa tant com salvar els seus interessos i continuar.
Em refereixo a l'abundant corrupció que s'està destapant ara (encara que sigui molt anterior) a Catalunya. Vull posar-ho en un context geogràfic més ampli comú com és el territori i les tribus polítiques del Mediterrani. La corrupció està molt generalitzada en diverses zones d'Espanya. Madrid, Andalusia o Galícia en són evidències clamoroses. A més, el cas de l'extresorer del PP Luis Bárcenas és d'una enorme gravetat perquè revela la corrupció generalitzada i transversal del PP a tot Espanya i perquè va ser llargament emparat per Rajoy. A més, aquell es va beneficiar de l'amnistia fiscal. ¡Quin fàstic!
Però hi ha UNA cosa que els que sent forans però des de petits estimem la cultura i la identitat dels pobles del Mediterrani ens preguntem: ¿per què la corrupció és tan intensa en aquests territoris? Al País Valencià, la porqueria no és que fos una cosa aïllada, sinó que formava part de l'engranatge del funcionament d'una Generalitat on la corrupció arribava a uns nivells immensos i amb una trama molt organitzada. El partit profundament corrupte allà era el PP, a nivell autonòmic, local i de diputacions com la de Castelló.
En un altre poble de cultura mediterrània el cas és semblant: les Balears. Una generalitat de corrupció que era un acte de pillatge o aprofitament, així com una qüestió consubstancial al sistema. Sobretot, encara que no només, autonòmic. I allà hi havia el delinqüent de Matas (amb qui passejaven Rajoy i Zaplana en iots d'«amics» mentre aquell el declarava públicament com a governant exemplar). Però no només era Matas, sinó que molts altres es beneficiaven d'un sistema corrupte. I no exclusivament en aquest partit, sinó també en altres que, com Unió Mallorquina, existien només com a màquines de corrupció.
Però arribem a Catalunya, on els mitjans informatius o actuacions judicials (algunes amb tripijocs amb la fiscalia) evidencien un fet sabut fa molt temps en aquest país. ¿Per què al president Maragall se li va escapar allò del 3% de CiU i després va callar? Ara el debat sobiranista tapa en part aquests escàndols. Però com que és tan abundant¿
LA PORQUERIA afecta clarament Convergència (sobretot), Unió Democràtica i el PSC. Aquí, potser al no tenir poder, sembla que el PP està net, igual que ERC i altres grups independentistes. ¡Tant de bo ho mantinguin! Però els partits principals estan molt enfangats (encara que molts segueixin votant-los perquè ho consenten com un fet inevitable i generalitzat). Estan envaïts de corrupció coneguda fa temps. I ara transcendeix. Però la seva reacció és la mateixa: negar l'evidència i mirar cap a una altra banda. La meva censura és per a tots. Especialment per a la pudor del senyoret Pujol i per a qui ha tingut una actuació molt decebedora: Duran Lleida. La seva incoherència al presentar-se amb el qualificatiu de partit «cristià» és lamentable.
Tot i que sigui molt generalitzada a Espanya, és a l'eix de Catalunya, València i Balears on la corrupció és particularment intensa, fet que els que admirem els elements culturals i identitaris d'aquests països no entenem per què. En tot cas, que els uns i els altres deixin d'utilitzar banderes i elements semblants per tapar una cosa que si fossin verdaderament demòcrates eradicarien: la seva pròpia merda.
