19-M: TOCAT!

El 19 de març de 2013 quedarà marcat en el calendari d’una de les famílies més influents d’aquest país: la Pujol Ferrusola. Un dels seus fills, Oriol, l’únic que va imitar el seu pare al dedicar-se a la política, va se imputat pel cas de les concessions de les ITV. Como no podia ser d’una altra manera, evidentment ell ho nega tot. Aquesta part de la història, per repetitiva, ja ens la coneixem.

A mi, el que em crida l’atenció és la demora del fet. Des de fa mesos es parlava de la més que possible imputació de l’Oriol Pujol i Ferrusola en la trama de concessions de les estacions de l’ITV amb ramificacions per altres territoris d’Espanya i on també es va imputar l’exministre socialista José Blanco. 

Un exemple. Daniel Fernández, el número 3 de l’organigrama del PSC, va ser imputat pel cas Mercuri en molt menys temps.

Una altra part de la història que també la tenim més que apresa, és que l’Oriol, no ha dimitit. Bé, si voleu ho ha fet a mitges. Ho ha fet de la secretaria general del seu partit, com a portaveu parlamentari i d’algun altre càrrec. Però no ha dimitit com a diputat que és (imagino) d’on millor es guanya la vida de moment. Amb ell ja són 4 els imputats que hi ha en aquest moments al Parlament de Catalunya.

Una altra cosa que m’ha cridat l’atenció és que ara, dels càrrecs que ha dimitit l’Oriol Pujol, se’ls repartiran entre 3 persones. Millor dit, homes. La qual cosa em fa pensar que el fill de pujol devia de ser un súperhome i que no hi ha dones de vàlua dintre de Convergència. Si estic equivocat, espero que em rectifiqueu.

Aquest matí he escoltat a TV3 que Espanya ocupa el lloc 30 del rànquing dels països menys corruptes. La qual cosa ha estat un magnífica sorpresa ja que, personalment, em pensava que estàvem situats molt més avall. També és possible que casos com el Gürtel o el Palau, ja fa uns anys que van passar i la llista fa referència a l’any 2012. Si algú té curiositat, aquí us deixo els 36 primers: 

del poder.
ÍNDICE DE PERCEPCIÓN DE LA CORRUPCIÓN 2012

Posición	País	Calificación
1	Dinamarca	90
1	Finlandia	90
1	nueva Zelandia	90
4	Suecia	88
5	Singapur	87
6	Suiza	86
7	Australia	85
7	Noruega	85
9	Canadá	84
9	Países Bajos	84
11	Islandia	82
12	Luxemburgo	80
13	Alemania	79
14	Hong Kong	77
15	Barbados	76
16	Bélgica	75
17	Japón	74
17	Reino Unido	74
19	Estados Unidos	73
20	Chile	72
20	Uruguay	72
22	Bahamas	71
22	Francia	71
22	Santa Lucía	71
25	Austria	69
25	Irlanda	69
27	Katar	68
27	Emiratos Árabes Unidos	68
29	Chipre	66
30	Botswana	65
30	España	65
32	Estonia	64
33	Bután	63
33	Portugal	63
33	Puerto Rico	63
36	San Vicente y las Granadinas	62

I si encara sou més curiosos i la voleu veure tota, només cal prémer AQUÍ.

Vull fer-vos un advertiment. Malgrat tot no penseu que la corrupció sigui generalitzada. El que passa és que els casos que han sortit a la llum són (la majoria) molt importants i tenen diverses ramificacions. Per a que hi hagi corrupció hi tenen que haver dues parts: la que intenta corrompre i la que es deixa. I, evidentment, no és gratuïta. Quan algú intenta corrompre sempre espera treure’n un benefici superior a la contraprestació que està disposat a pagar.

Arribat a aquest punt penso que seria necessari elaborar un segon rànquing: els dels partits més corruptes. No sé si existeix, però tampoc seria tant difícil establir-lo. El PP a Espanya i CDC a Catalunya s’emportarien la palma. Després hi vindrien d’altres com el PSC, UDC, UM, etc.

Un segon advertiment. No confondre corrupció amb frau. El frau es fa de forma unilateral i amb tota seguret encara és molt més generalitzat.

Ara bé, amb els exemples de corrupció que tenim tampoc és d’estranyar que cada com hi hagi més grau. Es diu que fer com fan, no és pecat.   

16è ASSAIG DE XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA IV

PREMIOS JOYA

     Jordi Evole
 

Lunes, 18 de febrero del 2013 -   Mientras veía los Goya, me vino a la cabeza una injusticia: con la de premios que se otorgan en España, y nadie ha convocado unos premios sobre la corrupción. Es un desprecio a muchísimos implicados en corruptelas que lo están haciendo de cine. Y merecen un reconocimiento. Vaya joya de personal. Podrían denominarse así,  Premios Joya.  Lo petarían.

 La gala se celebraría en algún sitio emblemático: la sede embargada de Convergència o Mercasevilla o el restaurante La Camarga, que tiene buena acústica.  Urdangarin y la infanta Cristina presidirían el acto. A su llegada, sonaría el himno de Suiza, país tan querido por muchos de los presentes. Y, de paso, evitaríamos los pitos al himno español. Sería una gala reivindicativa, con mensajes en contra de la dación en pago y a favor de los billetes de 500 euros.

Estaría bien que el presentador tuviera experiencia en el sector del cine y en el del pillaje. Pues quién mejor que alguien que ha estado en la trena y ha trabajado en Torrente: el Dioni.  Entregarían los premios personajes que hayan sido una joya y que ahora no estén de moda, como Roldán. El premio, por cierto, sería una estatuilla con la cara de uno que nos haya dejado de piedra y haya pintado mucho. Por ejemplo, el exministro Jaume Matas.

Uno de los premios que se concederían sería el Joya al mejor montaje. Podría ser para la empresa que grabó la comida entre Alicia Sánchez-Camacho y la expareja de Jordi Pujol Ferrusola. Es la vida secreta de las palabras. Y el premio a la mejor actriz secundaria podría recogerlo Ana Mato. En su discurso, seguro que tendría palabras de agradecimiento para su exmarido. Mejor... imposible. Tras este premio, actuarían unos payasos.

 BÁRCENAS, ACTOR DE REPARTO

Antes de proseguir con los premios, veríamos unas emotivas imágenes en un 'video Wall’. Entre enormes aplausos, aparecerían inolvidables personas que ya nos han dejado, como Paesa (cuando no está muerto, vive fuera de España). Después, seguiríamos premiando. El premio al mejor actor de reparto podría llevárselo Bárcenas, por haber repartido más sobres que el cartero que siempre llama dos veces. Y el Joya al actor revelación podría ser para Arturo Fernández, de la CEOE, por una nueva aportación al color del dinero: negro.

Además, el Joya al mejor guion podrían dárselo a los responsables del 'caso Pallerols'. Está a caballo del suspenso y el suspense a lo Hitchcock: los pájaros se van al final para casa pese a ser declarados culpables. Por su parte, el premio a la mejor banda sonora podría recogerlo su cabecilla, Millet, por su versión de 'Los Miserables'. Tras esta entrega, actuaría Isabel Pantoja, cantando un cariñoso tema en homenaje a Julián Muñoz. La gala podría concluir con dos premios más. En primer lugar, el destinado a la mejor producción extranjera. Podría ser para la ministra de Educación alemana por haber copiado su tesis doctoral. Y, para finalizar, el Joya de honor. Podría recaer en Carlos Fabra en reconocimiento de toda una vida dedicada a ser un presunto inocente.     [El Periódico]

10 ANYS D’UNA GUERRA IL·LEGAL, IMMORAL I INHUMANA

 

Els passat diumenge es va commemorar el 10è aniversari de la guerra de l’Iraq, una guerra que sovint s’ha qualificat de il·legal, però també ha estat una guerra immoral i inhumana.

Personalment (i no sóc l’únic) sempre he tingut els meus dubtes que, amb la mort de Sadam Husein, el poble iraquià hi sortís guanyant. La seva situació social no és, ni de bon tros millor que la que tenien quan va esclatar la guerra. Al menys llavors tenien una certa estabilitat. Vigilada i controlada si voleu, però tenien el que se’n diu pau social.

Evidentment no faré una apologia de les dictadures. Estic en contra de qualsevol govern autoritari, sigui d’on sigui i del color que sigui, però també estic en contra de les guerres que només porten mort, patiment i odi.

I sinó, digueu-me, què s’ha guanyat? Si no meu sabut respondre la pregunta on faré una de molt més fàcil: qui ha guanyat?

La primera pregunta crec que es pot respondre amb un monosíl·lab: res.

La segona pregunta, molt més fàcil, però també molt més complexa: hi ha guanyat els grans petrolieres, la indústria armamentística, els qui s’hi van instal·lar per a recompondre el país.

I qui hi va perdre’ Primerament els ciutadans iraquians, però també les víctimes i les famílies de les víctimes. Els morts i els vius que van quedar afectats física i psicològicament per la guerra...

Per a commemorar l’aniversari, l’edició del País del passat diumenge va publicar un vídeo on es veia soldats espanyols de la base de Diwanilla donant una brutal pallissa a un pres local. Fins ara imatges així només les havíem amb soldats estrangers com a protagonistes, sobre tot els americans.  

Recordem que a la guerra de l’Iraq ens hi va posar l’Aznar donant suport als EE.UU i a la Gran Bretanya, pensant així que gaudiria del suport d’aquestes dues gran potències. Recordem també que la guerra mai va comptar amb l’aprovació de la ONU, d’aquí que és qualifiqués d’il·legal.

Zapatero va dir que ens hi trauria i, en el que va ser el seu primer gran gest, ens hi va treure. Però per a les víctimes de Madrid de l’11-M de 2004 ja era massa tard.

Sembla ser que les imatges es van produir quan José Bono ja era Ministre de Defensa, però en cap cas, penso, s’hauria de fer-lo responsable. No així als polítics del PP que van ser els que van enviar als soldats espanyols a la guerra amb l’Aznar al capdavant de tots.

Anys després hi va haver una gran recollida de signatures para que l’expresident hagués de passar comptes davant de la Justícia pels seus actes. Es va formar una associació i, fins i tot, es va celebrar a Madrid alguna assemblea. Què se’n ha fet de tot aquell moviment?

No cal que us digui que com a soci que sóc d’Amnistia Internacional voldria veure a tots aquests criminals de guerra asseguts al banc dels acusats i finalment tancats a la presó per a purgar tots els seus actes.

Ara, diaris mediàtics de la dreta espanyola somien veure a Aznar com a president de la III República Espanyola....

Us dic el mateix que deia al començament sobre Sadam. Abans de veure a Aznar de president de la III República prefereixo seguir amb la monarquia borbònica.

Us val el símil?