dimecres, 20 de març del 2013

19-M: TOCAT!




El 19 de març de 2013 quedarà marcat en el calendari d’una de les famílies més influents d’aquest país: la Pujol Ferrusola. Un dels seus fills, Oriol, l’únic que va imitar el seu pare al dedicar-se a la política, va se imputat pel cas de les concessions de les ITV. Como no podia ser d’una altra manera, evidentment ell ho nega tot. Aquesta part de la història, per repetitiva, ja ens la coneixem.
A mi, el que em crida l’atenció és la demora del fet. Des de fa mesos es parlava de la més que possible imputació de l’Oriol Pujol i Ferrusola en la trama de concessions de les estacions de l’ITV amb ramificacions per altres territoris d’Espanya i on també es va imputar l’exministre socialista José Blanco. 
Un exemple. Daniel Fernández, el número 3 de l’organigrama del PSC, va ser imputat pel cas Mercuri en molt menys temps.
Una altra part de la història que també la tenim més que apresa, és que l’Oriol, no ha dimitit. Bé, si voleu ho ha fet a mitges. Ho ha fet de la secretaria general del seu partit, com a portaveu parlamentari i d’algun altre càrrec. Però no ha dimitit com a diputat que és (imagino) d’on millor es guanya la vida de moment. Amb ell ja són 4 els imputats que hi ha en aquest moments al Parlament de Catalunya.
Una altra cosa que m’ha cridat l’atenció és que ara, dels càrrecs que ha dimitit l’Oriol Pujol, se’ls repartiran entre 3 persones. Millor dit, homes. La qual cosa em fa pensar que el fill de pujol devia de ser un súperhome i que no hi ha dones de vàlua dintre de Convergència. Si estic equivocat, espero que em rectifiqueu.
Aquest matí he escoltat a TV3 que Espanya ocupa el lloc 30 del rànquing dels països menys corruptes. La qual cosa ha estat un magnífica sorpresa ja que, personalment, em pensava que estàvem situats molt més avall. També és possible que casos com el Gürtel o el Palau, ja fa uns anys que van passar i la llista fa referència a l’any 2012. Si algú té curiositat, aquí us deixo els 36 primers: 
del poder.
ÍNDICE DE PERCEPCIÓN DE LA CORRUPCIÓN 2012
Posición
País
Calificación
1
Dinamarca
90
1
Finlandia
90
1
nueva Zelandia
90
4
Suecia
88
5
Singapur
87
6
Suiza
86
7
Australia
85
7
Noruega
85
9
Canadá
84
9
Países Bajos
84
11
Islandia
82
12
Luxemburgo
80
13
Alemania
79
14
Hong Kong
77
15
Barbados
76
16
Bélgica
75
17
Japón
74
17
Reino Unido
74
19
Estados Unidos
73
20
Chile
72
20
Uruguay
72
22
Bahamas
71
22
Francia
71
22
Santa Lucía
71
25
Austria
69
25
Irlanda
69
27
Katar
68
27
Emiratos Árabes Unidos
68
29
Chipre
66
30
Botswana
65
30
España
65
32
Estonia
64
33
Bután
63
33
Portugal
63
33
Puerto Rico
63
36
San Vicente y las Granadinas
62

I si encara sou més curiosos i la voleu veure tota, només cal prémer AQUÍ.
Vull fer-vos un advertiment. Malgrat tot no penseu que la corrupció sigui generalitzada. El que passa és que els casos que han sortit a la llum són (la majoria) molt importants i tenen diverses ramificacions. Per a que hi hagi corrupció hi tenen que haver dues parts: la que intenta corrompre i la que es deixa. I, evidentment, no és gratuïta. Quan algú intenta corrompre sempre espera treure’n un benefici superior a la contraprestació que està disposat a pagar.
Arribat a aquest punt penso que seria necessari elaborar un segon rànquing: els dels partits més corruptes. No sé si existeix, però tampoc seria tant difícil establir-lo. El PP a Espanya i CDC a Catalunya s’emportarien la palma. Després hi vindrien d’altres com el PSC, UDC, UM, etc.
Un segon advertiment. No confondre corrupció amb frau. El frau es fa de forma unilateral i amb tota seguret encara és molt més generalitzat.
Ara bé, amb els exemples de corrupció que tenim tampoc és d’estranyar que cada com hi hagi més grau. Es diu que fer com fan, no és pecat.