divendres, 22 de març del 2013

La guerra made in Aznar

David Torres

El Ministerio de Defensa asegura que no descansará hasta encontrar a los responsables de las torturas de Diwaniya. Yo creo que han tenido un lapsus militari, que en realidad se referían a los autores del video, que es lo que de verdad molesta. Un portavoz de Defensa asegura que las imágenes son deplorables. Es verdad. A la iluminación deficiente y los torpes ángulos de cámara, hay que sumar el pésimo guión y el recitado nasal propio de oligofrénicos marcando el paso. Mal, muy mal. Así no hay manera de que el cine español levante cabeza.
Aparte de la vergüenza de pertenecer a la especie humana en general y a la hispánica en particular, siempre que veo un video snuff de éstos siento la curiosidad malsana de preguntarme en qué cojones estaría pensando el homínido que estaba grabando semejante paliza. En denunciarlo no, por supuesto, porque han pasado muchos años desde entonces y quizá la única cosa divertida de todo este triste asunto será descubrir por qué extraño birlibirloque se ha hecho público ahora. La historia recuerda inmediatamente el argumento de la película Invasor, de Calparsoro, basada en la novela homónima de Fernando Marías, quien fue uno de los pocos que dio testimonio del horror por puro instinto profético, de oído, tal y como suelen hacerlo los novelistas cuando aciertan en el blanco con los ojos cerrados.
Dicen también que se trata de un hecho aislado y, por supuesto, también ha sido otro lapsus militari. Lo aislado es el video, no los hechos. El video viene a corroborar el muy conocido “efecto cucaracha”, que viene a decir que si ves una cucaracha correteando en las inmediaciones de la nevera es que tienes la casa colonizada. Para filmar por diversión a una banda de tarados con uniforme jugando al fútbol con un prisionero atado de pies y manos hay que estar, al menos, tan tarado y tan uniformado como ellos. El comentario final (“A éste se lo han cargao ya”) suena con ese deje inequívocamente militroncho, entre chusquero y forense, con que se ha ido haciendo, golpe a golpe y verso a verso, la historia de España.
Sin embargo, como en el ejército no se mueve ni un tenedor sin permiso de toda la cadena de mando, habrá qué pensar cuál es el rango de un prisionero de guerra reventado a patadas. O bien un oficial ordenó la paliza, o bien se enteró y la dejó pasar, o bien allí ni Dios se enteraba de nada, que es lo peor y lo más probable. Pero no hay que buscar en montañas muy lejanas para encontrar al responsable último de esta infamia: un señor con bigote que marchó a la guerra de Irak a cambiar cromos. En persona no, claro, porque, como tantos valientes que juegan a soldaditos desde casa, Aznar ni siquiera ha hecho la mili y difícilmente podría distinguir un arma de destrucción masiva de una fabada. Llega a presentarse en Diwaniya y es capaz de perder la guerra él solo.

 

 

dijous, 21 de març del 2013

ELS DEBATS SOBRE LA CORRUPCIÓ POLÍTICA



Ahir pel matí a TV3 es debatia el tema de la imputació de l’Oriol Pujol Ferrusola pel cas de les ITV. Fins i tot es preguntava als espectadors si els imputats se’ls hi respectava suficientment els seus drets.
La mateixa pregunta se’ls hi va traslladar als contertulians que van opinar que, evidentment, els drets jurídics sí, en canvi, la ciutadania no respectava suficientment drets com la presumpció d’innocència. De totes formes trobaven lògic que fos així degut a l’alarma social que s’ha creat durant els darrers temps.
També es van extrapolar els casos de corrupció catalana amb els de València on es va dir que els ciutadans de la comunitat veïna es van assabentar del cas Gürtel el dia en que el President Camps va dimitir, ja que mai abans s’havia fet un debat com el que s’estava portant a terme a la televisió catalana.
El cert és que ni el darrer dia es va informar sobre les conseqüències del cas Gürtel amb la dimissió de Camps. Recordeu el vídeo de Xavi Castillo (Pot de Plom)? Si no el recordeu (o no l’heu vist)us en faré cinc cèntims. Amb to sarcàstic, Xavi Castillo opina sobre les imatges que havia emès Canal 9 hores abans i que es podien visualitzar al televisor del costat. A les imatges es feia al·lusió a les excel·lències de Camps repassant els moments estelars  del seu mandat, però en cap cas es pronunciava la paraula dimissió. Canal 9, juntament amb TeleMadrid, són els canals televisius on la manipulació informativa és més gran degut a la influència dels governs autonòmics del PP.
Efectivament, a TV3 hi ha diferents programes on es poden veure periodistes, polítics, professors i fins i tot jutges debatent temes d’actualitat. Però també és cert que hi ha temes que sé solen passar de puntetes o simplement, es limiten a cobreix l’expedient. Aquests temes, no diré tabús, però si feixucs per a la direcció de la cadena, són els relacionats amb Convergència Democràtica de Catalunya i, sobre tot, amb la família Pujol. Per tant, la pluralitat i el rigor informatius no són sempre els que s’escauria en casos qualificats d’interès general, com per exemple la imputació del Secretari General de CDC i fill del President Jordi Pujol.  
És molt difícil trobar mitjans informatius amb la independència necessària per abordar els grans temes d’actualitat sense veure’s influenciats pels grans lobbys de poder que hi ha a totes les societats avançades.        

PARATGES DELS NOSTRE TERRITORI. LA FOIA DE MASDENVERGE AMB AIGUA I












No, Navarro

Li reconec al primer secretari del PSC, Pere Navarro, tres decisions valentes i coherents que ratifiquen l'encert de la seva elecció com a líder dels socialistes catalans:

1. La defensa del PSC com a partit sobirà, federat -però no submís- al PSOE, imposant, quan es consideri necessari, la capacitat de votar de manera diferent al Congrés dels Diputats i al Senat

2. El suport al concepte "dret a decidir", entès com a pilar de la democràcia participativa i que obre la porta a la convocatòria de referèndums, com a Suïssa o els Estats Units, per traslladar a la societat l'adopció d'acords estratègics de país (no només la independència)

3. La implantació del sistema de primàries obertes per elegir, entre els militants i els simpatitzants, els caps de llista del partit a les principals institucions de govern

Però li manca coratge a Pere Navarro a l'hora d'afrontar els casos de corrupció que esquitxen alguns dirigents del seu partit. Si volem salvar la democràcia, hem de dignificar la democràcia. I aquest principi exigeix que tot càrrec electe que sigui imputat per la justícia ha d'abandonar, preventivament, les seves responsabilitats públiques.

En aquest punt, cal ser contundent: no hi ha imputats de primera, imputats de segona o imputats de tercera. La imputació judicial ha de ser sinònim de dimissió. Si, al final del procés, la justícia dictamina la innocència del polític imputat, aleshores té tot el dret a la seva rehabilitació i a la seva reelecció.

La política és, abans que res, una vocació de servei als demés. Cal que el polític es professionalitzi per desenvolupar perfectament la seva tasca i per això mereix una remuneració digna, però ha de tenir clar que el seu mandat representatiu té un límit temporal i que si l'enxampen en alguna martingala ha de plegar automàticament. Aquesta és la llei de la democràcia del segle XXI.

Com a català, em cau la cara de vergonya que al nostre Parlament hi hagi, ara mateix, tres diputats imputats per "affaire" judicials: Daniel Fernández (PSC), Xavier Crespo (CiU) i Ferran Falcó (CiU). Senzillament, és inadmissible. La "moral" convergent, ja la coneixem de fa anys i panys: porta la corrupció en el seu ADN i ho pagarà molt car. Però el Nou PSC de Pere Navarro no pot caure en aquest parany mortal. Daniel Fernández no només ha de plegar com a secretari d'organització del partit i com a membre de les comissions parlamentàries: ha de deixar l'acta de diputat!

Una situació semblant es dóna a la Diputació de Barcelona. És impresentable que Ferran Civil (CiU), imputat per diversos casos de corrupció com alcalde de Cercs, sigui el vicepresident primer de la corporació provincial. Però és del tot insostenible que Manuel Bustos, que ha plegat d'alcalde de Sabadell pel "cas Mercuri", conservi el càrrec de regidor i cobri de la Diputació com "diputat adjunt a la vicepresidència cinquena", amb "dedicació exclusiva".

Pere Navarro només farà credible el seu projecte polític si actua de manera implacable davant els casos de corrupció. Amb quina autoritat podrà exigir el cap de l'"hereu" Oriol Pujol quan sigui imputat? Com gosa negociar el PSC amb Ferran Falcó (imputat pel "cas Adigsa"), una moció de censura contra l'alcalde de Badalona, el també imputat Xavier Garcia Albiol?

L'esquerra és portadora de nous valors ètics, socials i democràtics. Pere Navarro, si vol ser realment una alternativa a Artur Mas, ho ha de demostrar en el dia a dia. Ningú no ha obligat Daniel Fernández i Manuel Bustos a dedicar-se a la política!

Jaume Reixach