1. La defensa del PSC com a partit sobirà, federat -però no submís- al PSOE, imposant, quan es consideri necessari, la capacitat de votar de manera diferent al Congrés dels Diputats i al Senat
2. El suport al concepte "dret a decidir", entès com a pilar de la democràcia participativa i que obre la porta a la convocatòria de referèndums, com a Suïssa o els Estats Units, per traslladar a la societat l'adopció d'acords estratègics de país (no només la independència)
3. La implantació del sistema de primàries obertes per elegir, entre els militants i els simpatitzants, els caps de llista del partit a les principals institucions de govern
Però li manca coratge a Pere Navarro a l'hora d'afrontar els casos de corrupció que esquitxen alguns dirigents del seu partit. Si volem salvar la democràcia, hem de dignificar la democràcia. I aquest principi exigeix que tot càrrec electe que sigui imputat per la justícia ha d'abandonar, preventivament, les seves responsabilitats públiques.
En aquest punt, cal ser contundent: no hi ha imputats de primera, imputats de segona o imputats de tercera. La imputació judicial ha de ser sinònim de dimissió. Si, al final del procés, la justícia dictamina la innocència del polític imputat, aleshores té tot el dret a la seva rehabilitació i a la seva reelecció.
La política és, abans que res, una vocació de servei als demés. Cal que el polític es professionalitzi per desenvolupar perfectament la seva tasca i per això mereix una remuneració digna, però ha de tenir clar que el seu mandat representatiu té un límit temporal i que si l'enxampen en alguna martingala ha de plegar automàticament. Aquesta és la llei de la democràcia del segle XXI.
Com a català, em cau la cara de vergonya que al nostre Parlament hi hagi, ara mateix, tres diputats imputats per "affaire" judicials: Daniel Fernández (PSC), Xavier Crespo (CiU) i Ferran Falcó (CiU). Senzillament, és inadmissible. La "moral" convergent, ja la coneixem de fa anys i panys: porta la corrupció en el seu ADN i ho pagarà molt car. Però el Nou PSC de Pere Navarro no pot caure en aquest parany mortal. Daniel Fernández no només ha de plegar com a secretari d'organització del partit i com a membre de les comissions parlamentàries: ha de deixar l'acta de diputat!
Una situació semblant es dóna a la Diputació de Barcelona. És impresentable que Ferran Civil (CiU), imputat per diversos casos de corrupció com alcalde de Cercs, sigui el vicepresident primer de la corporació provincial. Però és del tot insostenible que Manuel Bustos, que ha plegat d'alcalde de Sabadell pel "cas Mercuri", conservi el càrrec de regidor i cobri de la Diputació com "diputat adjunt a la vicepresidència cinquena", amb "dedicació exclusiva".
Pere Navarro només farà credible el seu projecte polític si actua de manera implacable davant els casos de corrupció. Amb quina autoritat podrà exigir el cap de l'"hereu" Oriol Pujol quan sigui imputat? Com gosa negociar el PSC amb Ferran Falcó (imputat pel "cas Adigsa"), una moció de censura contra l'alcalde de Badalona, el també imputat Xavier Garcia Albiol?
L'esquerra és portadora de nous valors ètics, socials i democràtics. Pere Navarro, si vol ser realment una alternativa a Artur Mas, ho ha de demostrar en el dia a dia. Ningú no ha obligat Daniel Fernández i Manuel Bustos a dedicar-se a la política!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada