Quan formava
part del consistori ampostí, recordo que des de l’equip de govern (majoria
absoluta de CiU) es van fer mans i mànigues per a portar a Amposta l’empresa Lamicat que tenia per objecte social la
fabricació de cascs per a embarcacions.
Des de la
Ràpita s’ho miraven amb cert recel, ja que, com és normal, a priori, sembla ser
que una empresa així tingui més cabuda a una ciutat marinera i que sempre ha
tingut indústria naval que no per a omplir un polígon industrial d’una població
sense cap tipus de tradició marinera.
Recordo
que semblava que a l’alcalde de l’època li anava la vida en aquella operació.
Sense saber els detalls de les negociacions, imagino que va tocar els
seus contactes dintre del seu partit, fent ús de la seva influència per a que
finalment, fos Amposta la ciutat escollida per Laminats de Catalunya SL que és
com es diu la societat.
I per què us explico tot això? Perquè
dissabte, una persona de la meva més absoluta confiança, em va dir que havien
tancat portes.
Quan he anat avui per a fer les fotos que
il·lustren el comentari el cert és que ho he vist tot tancat i barrat sense cap
signe extern d’activitat i, a part, molt deixat, com si ja fes temps que ningú
s’apropa per allí.
Baix el meu punt de vista, la indústria ha
estat sempre el taló d’Aqui·les de l’economia Ampostina. No és que la resta d’activitats
vagi molt més bé, però la indústria que sempre ha estat el motor de les
diferents recuperacions econòmiques quan hi ha hagut períodes de crisi, a
Amposta sembla ser que ha passat de llarg o, simplement ha marxat a l’Aldea com
va ser el cas de DAPSA, ara Saica Pack.
El tancament de Lamicat demostra, una vegada més, el fracàs de l’equip de govern d’Amposta
a l’hora de buscar inversions. És l’enèsim fracàs després de, per exemple, el
tancament d’Antaix de fa uns mesos i que va arribar a Amposta gràcies a la
intervenció de l’anterior alcalde. Però que no s’enganyi ningú, es tracta més d’una
estratègia de màrqueting polític que una voluntat real de voler crear ocupació
a la nostra ciutat i, si se’n crea, ja sé sap qui són els que, finalment,
acaben entrant a treballar.
