11-S, 12-O...

Fa unes dècades es cantava: Tres días hay en el año que relucen más que un sol: Jueves Santo, Corpus Christi y el día de la Ascensión, encara que a la versió de la trinca es canviava el darrer pel 18 de juliol...
Però com els temps canvien, ara s’hauria de tornar a modificar per adequar-ho als temps actuals. Per exemple a Catalunya brilla en força l’11 de setembre (11-S)i sembla que la cosa va a més després de la gran manifestació de Barcelona de 2012 i la Via Catalana de 2013 que, segur, acabarà sent un èxit ja que s’acabarà per completar tots els trams. I a Espanya el 12 d’octubre. La seva festa nacional, la de l’exaltació de la grandesa pàtria.  
Però que passa si volem col·locar dintre del mateix calaix (en aquest cas Catalunya) totes dues festes? Que lliguen com un ou i una castanya, es a dir: res.
Davant la cada vegada més apropiació de la diada per aquells que s’autoanomenen nacionalistes, el PPC s’està rumiant si acudir o fer un acte pel seu compte. Si finalment s’opta per això últim, sembla ser que ho farien en un lloc emblemàtic com ara Ripoll o Poblet. Fins ara, de Montserrat no han dit res; potser perquè Montserrat és un lloc massa emblemàtic per al catalanisme més recent i ja seria massa pretendre fer-ho en aquest lloc.
Però l’únic dilema del PPC aquests dies no és si acudirà o no als actes de al Diada o si serà Poblet o Ripoll on finalment farà el seu. El PPC també debat si assistirà o no als actes que la facció espanyola que viu a Catalunya vol organitzar per al 12-O, sembla ser que a la Sagrada Família de Barcelona.
I si els independitzéssim? A qui? A tots aquells que viuen a Catalunya i no sé senten catalans. Si bé Espanya no vol donar-nos la independència (per què no ens la vol donar, ho teniu clar?), nosaltres, en un acte de comprensió i solidaritat els hi podríem donar a ells. Podríem establir una cosa així com una colònia dintre del territori català on es fessin classes en castellà per als seus fills, on poguessin veure TV4, evidentment en castellà i on poguessin utilitzar el seu propi idioma sense cap tipus de limitació. El problema seria on establir aquest nucli o si fer-ne més d’un per a que tothom pogués estar prop del seu centre de treball.

Per cert, arribarà el PSC a plantejar-se alguna vegada imitar al PPC? Fins ara el PSC ha recolzat sempre les lleis de política lingüística que s’han aprovat al Parlament i s’han identificat sempre en tot allò que representa Catalunya, però sembla ser que ara, poc a poc, s’estan allunyat d’aquestes tesis. I sí, també el PSC és xiulat i escridassat quan, per exemple, participa a l’ofrena floral de Rafael Casanova. Tot es pot arribar a veure, però si un dia la C es converteix en una O i sé li afegeix una E, potser serà el moment de replantejar-nos una nova relació amb el patit que avui lidera Pere Navarro i que demà, potser tindrà un altre perfil molt més espanyol encara. 
Per cert, jo seguiré celebrant les dues dates i si una ho faré amb devoció, l'altra encara més. Contradiccions que té un (o no)  

MIRANDA DE EBRO I

 http://es.wikipedia.org/wiki/Miranda_de_Ebro

EL PP I LA POLÍTICA LLORO

La tàctica del PP és repetir constantment, com si d’un lloro es tractés, tot allò que vol que recali entre la societat. Un exemple el tenim aquest dies quan des de Rajoy fins el darrer dirigent del partit, diuen per activa i per passiva que estem sortint de la crisi, estem sortint de la crisi, estem sortint de la crisi... Al final, el missatge cala entre la ciutadania i els més beneits s’ho acaben creient. Molts d’aquests beneits són els que van votar-los perquè traurien a Espanya de la crisi i possiblement els tornaran a votar perquè ja se sap, si ens han de robar, al menys que ho faci un bon professional i ja sabem que els del PP amb això estan diplomats.
Però me’n he adonat que encara tenen una altra consigna: culpar a la República dels morts que hi va haver a la guerra Civil Espanyola. Ara ha estat la presidenta del partit a Guadalajara que, a la vegada és la presidenta de la diputació. Segons aquesta senyora la República ens va portar a la Guerra Civil, ignorant que van ser els feixistes els qui van donar un cop d’estat en contra d’un règim legalment sortit de les urnes. Bé, d’aquest tema ja en vaig parlar la setmana passada i vaig dir el que pensava. Només una qüestió: Què passaria si ara la societat es revoltés farta de l’actual situació de crisi i mangoneo fins fer caure el govern del PP? De qui seria la culpa? D’ells segur que no.
Però quan de parlar de Bárcenas es tracta, curiosament, emmudeixen tots sense saber per quina estranya raó... O sí...   

La necia nostalgia franquista del Partido Popular

Juan Carlos Monedero

El portavoz adjunto del PP en el Congreso, Rafael Hernando, dice que la República fue responsable de un millón de muertos en la guerra civil.  Además de un reaccionario es un ignorante. Las nuevas investigaciones sobre las víctimas de la guerra civil rebajaron esa cifra literaria.  Y han demostrado, al tiempo, la voluntad genocida del levantamiento. Desde antes del levantamiento les sobraba media España. Su única legitimidad, ayer y hoy, es el botín de guerra. Huele a lo mismo cuando dicen: ¡Tenemos mayoría absoluta! No terminan de quitarse ese fascista que les habla al oído.

¿Cómo puede un dirigente político igualar la democracia y la dictadura? Tontos y amables con el fascismo. Típica dirigencia PP. Le ha faltado decir que los judíos son responsables de seis millones de asesinados en los campos de exterminio, que los tutsis fueron responsables de asesinarse a sí mismos a machetazos en Ruanda o que los izquierdistas fueron los responsables de su asesinato por Suharto, que en realidad eran ellos mismos. Aunque, en verdad, van a decirlo en un par de días cuando las democráticas bombas del Nobel de la paz Obama masacre a la ciudadanía en Siria. La culpa, obviamente, es de las víctimas.

No ha dejado claro Rafael Hernando si la República fue responsable por haber impedido el golpe de Estado de los militares en 1936, por haber resistido durante tres años o porque los republicanos derrotados luego siguieron luchando por la democracia enfrentando a Hitler y Mussolini durante la Segunda Guerra Mundial. Con la bandera republicana en el morral. El tanque Guadalajara entró de los primeros a liberar París. A los republicanos que lucharon en la Resistencia los homenajean en Francia. A Franco no. Franco –dictador genocida que tuvo en sus gobiernos al fundador del PP, Manuel Fraga- es un fascista en todos los libros de historia de Europa. Menos aquí. Esas cosas de nuestra Transición. Empezamos este nuevo curso insistiendo en una vieja idea: sólo en España puedes ser demócrata sin ser antifascista.

Dice Hernando que la bandera republica es inconstitucional, al igual que la bandera franquista. Nunca entendieron qué significa una Constitución. En España, durante cuarenta años, por su culpa, no tuvimos una. Siguen en las mismas. Son tan reaccionarios que ni siquiera entienden que en democracia, la voluntad popular sirve incluso para dotarnos de una nueva Constitución e, incluso, de una república. Mientras que la bandera franquista era la bandera de una dictadura que asesinaba o encarcelaba a los disidentes, la bandera republicana tenía detrás una Constitución que otorgaba el derecho a cualquiera para construir un nuevo régimen si tenía los votos para ello. Pero Falange, el partido al que confiaron los franquistas su política, sólo confiaba, como decía Primo de Rivera (hijo de dictador) en la “dialéctica de los puños y las pistolas”. Hernando es tan necio que no ve las diferencias. Portavoz adjunto del PP en la sede de la soberanía popular. Empezamos bien.

Los cachorros del PP -que expresan lo que han aprendido a la hora de comer la paella el domingo en la casa familiar o en las escuelas de verano de su partido-, levantan el brazo a lo nazi, añoran el franquismo y volverían a cazar rojos como en los mejores años de sus mayores. El PP les ríe la gracia y avala ese quehacer.  El Parlamento español sigue sin condenar en un pleno el golpe de 1936 y la dictadura franquista. No chirría. Siguen en las calles los nombres de los asesinos y los genocidas o la Catedral de Sevilla da reposo a un psicópata, Queipo de Llano, que invitaba a las tropas moras a violar a las mujeres españolas responsables del delito de ser esposas de los milicianos. Un buen católico. La ayuda para remozar la tumba del dictador en el Valle de sus caídos salió en el BOE el 18 de julio de este año. Somos la única especia animal que tenemos el sentimiento de repugnancia. Pues va a ser verdad.