Joan J. Queralt
Catedràtic de Dret Penal (UB)
La contrareforma de l'avortament suposa una perversa inversió: s'empresona a qui no s'ajusta a un credo
Una de les poques promeses complertes per l'actual Govern és la d'
Alberto Ruiz-Gallardón: governar «a vegades, és repartir dolor». Així, la contrareforma de l'avortament.
Estremidores
són les causes mèdiques al·legades contra aquesta contrareforma. Però
s'ha d'anar més enllà per no veure ensorrada la regulació actual de la
interrupció voluntària de l'embaràs (IVE). Les estadístiques oficials
(http://www.msssi.gob.es/profesionales/saludPublica/prevPromocion/embarazo/tablas_figuras.htm)
són clares: els motius mèdics (riscos per a la salut de la gestant o
greus anomalies fetals) tot just arriben al 9%; els ara inexistents
supòsits derivats d'una violació són, afortunadament, un residu
estadístic. Més del 91% d'avortaments es produeixen a petició de la
dona, sense adduir cap motiu, i més del 90% dels casos es produeixen en
les primeres 12 setmanes de gestació. Per si això fos poc, l'avortament
va registrar una minoració apreciable l'últim any del qual es tenen
dades, el 2012.
Projectant aquestes dades, només una petita
porció del 10% de les IVE actuals per malformacions o greu perill
quedarien sense càstig; la resta, penades. No serveix de res dir que en
cap cas la dona seria castigada; ho seran els facultatius que apliquin
la seva ciència a l'exercici d'aquest dret de la dona. Clandestinitat
insana n'és la conseqüència. Sense comptar, per altra part, amb el trago
de la instrucció penal, amb excessiva freqüència molt poc delicada.
Aquesta
contrareforma no concep l'IVE com un dret de la dona a la seva
maternitat i, més generalment, a la seva sexualitat no orientada al
natalici, com per fi va reconèixer la llei vigent del 2010. No és una
qüestió mèdica, sinó moral; de consciència, en definitiva. A diferència
dels delictes de consciència, en què qui comet una infracció (no anar a
la guerra, no pagar certs impostos, professar una confessió) n'arrossega
les conseqüències, aquí té lloc una perversa inversió: algú, en la seva
consciència, considera que l'avortament és dolent i envia a la presó a
qui no s'ajusta al seu credo. A partir d'ara, o canvien les coses o una
conducta avui lícita podria ser objecte de repressió criminal. Això casa
malament tant amb el dret com amb la ciència.
Casa molt malament
amb el pluralisme polític (article 1 de la tan citada Constitució). Per
si això fos poc, a la dona se li atorga, una altra vegada, una
ciutadania de segona: no pot decidir perquè altres, com si fos menor o
incapaç, han decidit per ella què ha de fer amb el seu cos. Tampoc
s'adiu amb el mandat d'igualtat sense discriminació per raó de sexe.
Això sense comptar amb un pelegrinatge per assessories mèdiques i
jurídiques que no saben res de la situació personal i social de la
gestant.
I la contrareforma contradiu frontalment la doctrina del
Tribunal Constitucional. En la sentència del 1985, aquest va deixar
clar que el subjecte del dret a la vida, el «tots» de l'article 15 de la
Constitució, és el ja nascut i no el
nasciturus. Els impulsors
de la repenalització de l'avortament creuen que esquiven aquest obstacle
al crear un nou subjecte: el concebut, al qual atribueixen drets i
drets de més rang que els de la dona. Aquesta sortida és inviable.
L'actual
legislació espanyola, similar a la de les democràcies occidentals,
d'acord amb criteris mèdics consolidats, fixa la licitud de l'IVE per
sota de les 14 setmanes sense haver de donar cap explicació i de les 22
quan hi ha perill per al fetus o la gestant. No representa un especial
problema mèdic, i per això no mereix sanció. La concepció legal,
acceptada per la immensa majoria de la ciutadania, inclòs l'electorat
conservador, és que la vida prenatal és vida humana en potència, de
menys rellevància que els drets de la dona. A més, per a la ciència, ni
la concepció ni el zigot ni les primeres etapes són, en propietat, vida
humana. Vist tot això, la Convenció d'Oviedo sobre Bioètica no contempla
la protecció prenatal precoç, ni el Tribunal d'Estrasburg li dispensa
en la seva consolidada jurisprudència protecció prevalent sobre la
gestant.
Per això decau la protecció penal del fetus davant els
drets de la dona. No hauria de decaure la protecció social de la gestant
i futura mare si aquest és el seu desig, cosa que, tot sigui dit, és
una altra qüestió. Descriminalitzar l'avortament en aquesta fase inicial
de la gestació o davant perills per a la viabilitat del fetus o de la
mateixa gestant afavoreix el dret de la dona a la seva integritat física
i moral. En suma, a la seva dignitat.
Qui diu protegir la vida
-única menció del PP sobre la qüestió en el programa electoral del 2011,
sense més concrecions- primer ha de protegir el més, la vida i la
dignitat de les nascudes, i després, el menys: altres interessos. Ja ho
veurem.