CONSULTA, SÍ; CONSULTA, NO

Només fa unes setmanes, Josep Lluís Carod-Rovira que l’any 2007 va dir que el 2014 seria un bon anys per a fer una consulta sobiranista, es va esmenar i va dir que el 9 de novembre, en contra del que s’ha anunciat, no es farà cap consulta, però si, molt probablement, unes eleccions plebiscitàries on els partits polítics portaran al seu programa i de manera clara, quin estatus volen per a Catalunya. Ja sabeu, si volen que sigui un país independent, federal o una comunitat autònoma com és ara.

Divendres passat, el diputat de les CUP Quim Arrufat, va fer una xerrada informativa sobre la situació actual de Catalunya. Segons Arrufat hi ha un pacte de silenci entre CiU i ERC sabent, amb seguretat, que el referèndum del 9 de novembre és inviable, es a dir, que no es farà.

També va denunciar que tant l’ANC com Òmnium Cultura, són entitats teledirigides pels dos partits que lideren el procés.

Això sí, va admetre Arrufat que s’està treballant a nivell internacional per a obtenir suports de diverses comunitats. Ara mateix sembla que compta amb el recolzament del lobby jueu resident a Catalunya, d’aquí que Mas fes durant el passat novembre una visita a l’estat de Israel.  

També compta amb l’ajut de la Lligar Nord italiana, el líder de la qual, acusat de xenòfob, va viatjar a Barcelona la setmana passada. No recordo exactament el mitjà de comunicació (crec que va ser a la pàgina d’Internet del Periódico) que hi sortia un titular que deia això: La foto que Mas no volia. I és que, a la foto en qüestió, hi surt el President amb el líder del partit ultradretà italià, el qual, durant molts d’anys, va ser soci de govern de Silvio Berlusconi. Imagineu-vos en quina situació es troba el procés que tot s’hi val a l’hora de buscar aliances. Els hi és igual moros que cristians, demòcrates que autoritaris...

Suposo que sabeu que el passat dijous les CUP es van despenjar dels qui van votar que sí per a demanar el traspàs de les competències per a poder demanar referèndums i, amb la seva abstenció va voler escenificar el desacord amb els altres partits que ho van recolzar.

I és que per a les CUP no està gens clar quina serà la situació de Catalunya el dia següent al referèndum. I, sobre tot, si després de tot el procés, Catalunya acaba sent un país independent. Ara mateix ningú ens pot assegurar que no necessitarem un procés de transició nacional on, molt probablement haurem d’estar preparats per a que pugui passar qualsevol cosa, fins i tot, una situació social pitjor que la que ara estem vivint.

Va concloure Arrufat dient que les CUP també buscaran suports internacionals per a la seva causa i la de Catalunya. Aquests suports els aniran a buscar a països com Cuba, Veneçuela, Equador, Paraguai, etc.