Vosaltres pariu, vosaltres decidiu

Joan J. Queralt

Catedràtic de Dret Penal (UB)

La contrareforma de l'avortament suposa una perversa inversió: s'empresona a qui no s'ajusta a un credo

Una de les poques promeses complertes per l'actual Govern és la d'Alberto Ruiz-Gallardón: governar «a vegades, és repartir dolor». Així, la contrareforma de l'avortament.
Estremidores són les causes mèdiques al·legades contra aquesta contrareforma. Però s'ha d'anar més enllà per no veure ensorrada la regulació actual de la interrupció voluntària de l'embaràs (IVE). Les estadístiques oficials (http://www.msssi.gob.es/profesionales/saludPublica/prevPromocion/embarazo/tablas_figuras.htm) són clares: els motius mèdics (riscos per a la salut de la gestant o greus anomalies fetals) tot just arriben al 9%; els ara inexistents supòsits derivats d'una violació són, afortunadament, un residu estadístic. Més del 91% d'avortaments es produeixen a petició de la dona, sense adduir cap motiu, i més del 90% dels casos es produeixen en les primeres 12 setmanes de gestació. Per si això fos poc, l'avortament va registrar una minoració apreciable l'últim any del qual es tenen dades, el 2012.
Projectant aquestes dades, només una petita porció del 10% de les IVE actuals per malformacions o greu perill quedarien sense càstig; la resta, penades. No serveix de res dir que en cap cas la dona seria castigada; ho seran els facultatius que apliquin la seva ciència a l'exercici d'aquest dret de la dona. Clandestinitat insana n'és la conseqüència. Sense comptar, per altra part, amb el trago de la instrucció penal, amb excessiva freqüència molt poc delicada.
Aquesta contrareforma no concep l'IVE com un dret de la dona a la seva maternitat i, més generalment, a la seva sexualitat no orientada al natalici, com per fi va reconèixer la llei vigent del 2010. No és una qüestió mèdica, sinó moral; de consciència, en definitiva. A diferència dels delictes de consciència, en què qui comet una infracció (no anar a la guerra, no pagar certs impostos, professar una confessió) n'arrossega les conseqüències, aquí té lloc una perversa inversió: algú, en la seva consciència, considera que l'avortament és dolent i envia a la presó a qui no s'ajusta al seu credo. A partir d'ara, o canvien les coses o una conducta avui lícita podria ser objecte de repressió criminal. Això casa malament tant amb el dret com amb la ciència.
Casa molt malament amb el pluralisme polític (article 1 de la tan citada Constitució). Per si això fos poc, a la dona se li atorga, una altra vegada, una ciutadania de segona: no pot decidir perquè altres, com si fos menor o incapaç, han decidit per ella què ha de fer amb el seu cos. Tampoc s'adiu amb el mandat d'igualtat sense discriminació per raó de sexe. Això sense comptar amb un pelegrinatge per assessories mèdiques i jurídiques que no saben res de la situació personal i social de la gestant.
I la contrareforma contradiu frontalment la doctrina del Tribunal Constitucional. En la sentència del 1985, aquest va deixar clar que el subjecte del dret a la vida, el «tots» de l'article 15 de la Constitució, és el ja nascut i no el nasciturus. Els impulsors de la repenalització de l'avortament creuen que esquiven aquest obstacle al crear un nou subjecte: el concebut, al qual atribueixen drets i drets de més rang que els de la dona. Aquesta sortida és inviable.
L'actual legislació espanyola, similar a la de les democràcies occidentals, d'acord amb criteris mèdics consolidats, fixa la licitud de l'IVE per sota de les 14 setmanes sense haver de donar cap explicació i de les 22 quan hi ha perill per al fetus o la gestant. No representa un especial problema mèdic, i per això no mereix sanció. La concepció legal, acceptada per la immensa majoria de la ciutadania, inclòs l'electorat conservador, és que la vida prenatal és vida humana en potència, de menys rellevància que els drets de la dona. A més, per a la ciència, ni la concepció ni el zigot ni les primeres etapes són, en propietat, vida humana. Vist tot això, la Convenció d'Oviedo sobre Bioètica no contempla la protecció prenatal precoç, ni el Tribunal d'Estrasburg li dispensa en la seva consolidada jurisprudència protecció prevalent sobre la gestant.
Per això decau la protecció penal del fetus davant els drets de la dona. No hauria de decaure la protecció social de la gestant i futura mare si aquest és el seu desig, cosa que, tot sigui dit, és una altra qüestió. Descriminalitzar l'avortament en aquesta fase inicial de la gestació o davant perills per a la viabilitat del fetus o de la mateixa gestant afavoreix el dret de la dona a la seva integritat física i moral. En suma, a la seva dignitat.
Qui diu protegir la vida -única menció del PP sobre la qüestió en el programa electoral del 2011, sense més concrecions- primer ha de protegir el més, la vida i la dignitat de les nascudes, i després, el menys: altres interessos. Ja ho veurem.