dissabte, 14 de juny del 2014

CROÀCIA. SPLIT III


























divendres, 13 de juny del 2014

DIVENDRES 13 DE JUNY. ONZÈ DIA SENSE REI

Cerimònia. Aprovada la llei que regula l’abdicació del Rei per part del Congrés, el proper pas és la proclamació del nou monarca el proper dijous 19 de juny en una cerimònia solemne però austera (així l’han definit) on el futur Felip VI serà ascendit a general del l’Exèrcit de Terra i lluirà l’uniforme corresponent. Tot aquest acte es farà al Congrés en un acte conjunt de les dues càmeres, és a dir, del Congrés dels Diputats i el Senat.
El Rei ha anunciat que no hi assistirà. Oficialment perquè no vol treure gens de protagonisme al seu fill. Però no serà l’única absència de la Casa Reial. La germana petita del nou monarca, Cristina, l’esposa d’Iñaqui Urdangarin, tampoc hi assistirà, la qual cosa fa pensar que el seu marit, tampoc hi assistirà.
Entre el populatxo, també hi haurà absències destacades: tots els diputats que van votar en contra de la llei d’abdicació. El portaveu d’Esquerra Plural Cayo Lara va dir que ningú els trobaria a faltar i que si no assistia el Rei, tampoc passava res de que no assistissin els diputats disconformes amb la Monarquia.
Status. Com que el Rei no ha mort, simplement ha abdicat, ara sé li està buscant l’encaix dintre de l’organigrama de la reialesa. Juntament amb la Reina consort, sembla ser que seguiran sent Reis, però sense haver de fer res... Com sabeu, ara, entre les feines que té el Rei, està la de sancionar les lleis, així com escoltar els líders dels diferents grups parlamentaris a l’hora de forma govern i proposar el que li sembla que té més suports.
També continuaran amb l’status d’aforat i persona inviolable. Es a dir, a la pràctica es jubilarà amb totes les prebendes que té ara. Espero que al menys se li disminueixi el sou i que la pensió que li correspongui estigui en consonància amb la base reguladora de la seva cotització a la Seguretat Social. Ah! No? Així que sé li seguirà mantenint un sou elevat que no tindrà res que veure amb els 8.000 euros que cobren per exemple mons pares?
I no hi ha cap plaça vacant més de Rei? Diuen que allà on n’hi ha dos n’hi poden haver tres, no?
Sense candidat a la vista. Avui fa dos dies que va dimitir Pere Navarro. A diferència del que va passar al PSOE on ràpidament es va començar a apuntar noms per a succeir-lo, al PSC, el tema va molt més espai. Sembla que ningú vol ara per ara la patata calenta que significa la primera secretaria del partit. I és que el nou líder socialista català tindrà una difícil tasca per davant. Mentre els socialistes espanyols reconvertits en federalistes continuaran sent monàrquics (per la G. De Déu), els catalans hauran de deixar anar molt de llast. Per molt que vulgui acontentar tots els sectors, segurament l’ombra de la ruptura seguirà planant per la seu del carrer Nicaragua de Barcelona.
Si el nou secretari general surt d’entre els més sobiranistes del partit, el sector més espanyolista sé sentirà incòmode i a hores d’ara no descartaria que poguessin crear una federació catalana del PSOE. Però si és a l’inrevés, qui marxarà serà l’altre sector, el que ja fa mesos que estaven planificant la sortida i la creació d’un nou partit.
Per això es fa necessària una refundació del PSC que passi per redefinir les línies mestres que haurà de tenir el nou PSC i de les que mai se’n hauria d’haver apartat.
De moment, sembla que hi hauria una candidata de consens: Núria Parlon, l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramanet. De moment ella encara no ha dit res. Caldrà esperar per veure si dóna el sí o s’autodescarta. Personalment la seva opció em sembla bona a l’espera de que en puguin sortir més.
És jove, se’n ha sortit bé a l’alcaldia de Santa Coloma, té experiència i el que és més important: no està cremada.    

XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA. ALTRES FOTOS DEL DIUMENGE A L'ERMITA D'ULLDECONA II


























BLADE RUNNER



Dilluns passat em cridà l’atenció un titular del Periódico: Un ordinador burla per primer cop l’home. I subtitula: La computadora supera el test Turing per detectar la intel·ligència artificial.
Vaig pensar que el que fa uns anys era qualificat com a ciència ficció, avui en dia ja és ciència i, automàticament em va venir al cap la pel·lícula Blade Runner , una de les primeres que va protagonitzar Harrisson Ford.  
Recordo que vaig anar a veure la pel·lícula al desaparegut cinema Montepio de Tortosa (Rambla Catalunya de Ferreries) amb la meva ex. Al cap de poc de començar, com que ni li agradava, ens en varem anar. Crec recordar que la vaig veure anys després per televisió.
Si algú no l’ha vist o, simplement, vol refrescar la memòria, aquí teniu l’argument extret de la Viquipèdia. (Comprovareu que l’any en que transcorren els fets ja està al voltar el cantó...)
 
En un futur no gaire llunyà (2019), els homes ja són capaços de crear robots físicament idèntics a les persones però, això sí, amb una força sobrehumana i una manca de sentiments. Tanmateix, la seva gran similitud amb els humans pel que fa a la intel·ligència porta, com a conseqüència, que en un període de quatre anys aquests "éssers" arriben a desenvolupar sentiments. Aquesta realitat genera un problema pels seus creadors perquè l'objectiu és el de fer-los servir com a esclaus en les feines més difícils i perilloses de les colònies estel·lars. Així doncs, la presència de sentiments podria portar-los a la revolta.
La història comença quan, tot i portar aquest xip, sis "replicants" "Nexus 6" es rebel·len perquè volen viure les seves pròpies vides en llibertat i no volen que algú determini la seva edat amb una data de caducitat; han començat a desenvolupar sentiments i volen ser, perquè així ho senten, com els humans.
La pel·lícula explica que, antigament, ja hi havia hagut una rebel·lió d'un model de robots, i va ser en aquell moment quan es va decidir que els "replicants" tenien prohibida l'estada a la Terra. Va ser quan es van crear els "blade runners": una patrulla policial que s'ocupa de "retirar" aquests replicants indisciplinats. A un antic membre d'aquest grup, Deckard, se li encarrega la missió de "retirar" aquests "Nexus 6" que han arribat a la Terra.
Durant tota la pel·lícula, i a mesura que va eliminant els "replicants", Deckard va canviant la seva manera de veure les coses i d'entendre la realitat, ja que s'enamora d'una "replicant", Rachel, i perquè al cap i a la fi, qui li diu a ell que no és també un replicant?