Aquest dies s’ha conegut que l’expresident de
la República Francesa Nicolas Sarkozy ha estat detingut per la gendarmeria per
cometre, presumptament, tràfic d’influències i finançament irregular en la seva
campanya electoral.
Si Sarkozy hagués estat aforat, una cosa així
no li hauria passat mai.
En canvi, a Espanya, el PP s’ha donat pressa a
l’hora d’aforar la reialesa, per si de cas.
Encara que com no crec en casualitats, penso
que, realment (en aquest cas la paraula en qüestió no és un derivat de rei), el
Rei d’Espanya sortint, Joan Carles I, havia estat denunciat per alguns dels
afers del seu regnat i fins i tot d’abans.
A part de les diverses demandes de paternitat,
l’advocat de Diego Torres, el soci del seu gendre Iñaki Urdangarin, basarà la
defensa del seu client en el fet de que la Corona estava al corrent de les
activitats de l’Institut Nóos i, no només això, sinó que les supervisava.
Està clar que Joan Carles s’hauria vist
implicat (i perquè no, imputat) en el cas. De fet, sembla que les demandes, només
podien ser admeses a tràmit en el decurs dels dies que anaven des de l’abdicació
fins la coronació del seu fill. Per això calia donar-se pressa a l’hora d’aforar-lo
per evitar-les.
França, democràticament parlant, li dona cent
voltes a Espanya. La seva trajectòria democràtica és molt més llarga i, per
tant, està molt més consolidada que la feble democràcia espanyola basada en una
llei de punt i final (ho va ser de facto) per a que cap dels implicats en crims
durant la dictadura franquista pogués patir condemna per aquells fets.
De què sinó, Fraga, Ministre de l’Interior
durant la dictadura hagués pogut arribar a ser cap de l’oposició i president d’una
autonomia Espanyola?
Està clar que a Espanya encara li queda un
llarg recorregut per apropar-se una mica als nostres veïns del N. Però de
seguir manant la casta (com diu Pablo Iglesias II), segur que ho deixaran
lligat i ben lligat per assegurar-se un futur sense massa estrebades.
No sé si tindrà que veure alguna cosa, però mentre a Espanya hi ha una reialesa hereva d'un règim dictatorial, a França van per la cinquena República. Aquí ens varem plantar amb dues.
Os deixo amb Campanades a Morts de Lluís Llach,
un tema que li solia dedicar a Fraga.
