Aquests darrers dies Rajoy sembla que està
obsessionat en reformar la llei que regula les eleccions d’alcaldes i
regidors per a que sigui alcalde el cap de llista més votat.
En principi té sentit, ja que hi ha molts
pactes contra natura que han barrat al pas no només al candidat més votats,
sinó que, sovint, al més adequat.
Però si aquesta modificació s’arriba a
fer, caldria regular també la manera d’aprovar algunes decisions que haurà
de prendre el ple. I això per què? Per que si no hi ha un pacte previ,
l’oposició pot tenir bloquejada al gestió municipal impedit que es pugui
aprovar res.
L’actual sistema pot ser tot l’imperfecte
que es vulgui, però l’entesa a la que s’ha arribat prèviament per a escollir
l’alcalde permet arribar a pactes posteriors per tirar endavant els grans
projectes de ciutat, així com el dia a dia tan necessari per al bon funcionament
de l’ajuntament.
Recordo que, fa uns anys, Mas pretenia fer
una cosa similar, però a la seva mida (que si és per talla, no en molta)
Volia que el president de la Generalitat fos el cap de la llista més votada.
O sigui volia ser president abans d’hora, perquè sembla que estava prou
cantat que tard o d’hora ho acabaria sent.
És més del mateix. Si un alcalde, un president
de la Generalitat o qualsevol càrrec electe no té el suficient recolzament
dels altres grups, el fracàs de la seva gestió està assegurat.
Resumint. No es tracta només de que el cap
de la llista més votada sigui l’alcalde sinó que, una vegada ocupi el
càrrec, ha de poder tirar endavant la majoria de les seves propostes, sobre
tot les més importants per al poble i el funcionament de l’ajuntament.
