dimarts, 8 de juliol del 2014

A MI M’HAURIA PASSAT EL MATEIX

La Federació Catalana de Municipis hauria abonat de forma il·legal a 44 alcaldes (23 dels quals del PSC) unes remuneracions en concepte de dietes per desplaçaments. Entre els 23 socialistes hi figura Maria José (coneguda com Maria) Beltran Piñol, al alcaldessa de Tivenys i diputada a la Diputació de Tarragona, la qual, tot i reconèixer els fets, ho justifica pels viatges que va haver de fer a Barcelona per assistir a les reunions de l’organisme federatiu.
Ja sé que el que diré pot no agradar a alguns dels meus lectors, però a qualsevol estament, quan es proposa augmentar les assignacions que es perceben, normalment sempre hi vota tothom a favor, al menys en les que jo he estat. Per tant, admeto que si jo m’hagués trobat al lloc de Maria o de qualsevol altre alcalde, a hores d’ara també estaria imputat.
Mireu, en acabar la meva primera legislatura com a regidor de l’Ajuntament d’Amposta, l’equip de govern (amb un alcalde i diversos regidors que no anaven a repetir), van proposar augmentar les retribucions, tant d’aquells que tenien una dedicació parcial dintre de l’ajuntament (no recordo que ningú hagués estat mai en dedicació completa) o a aquells que cobressin per assistències, tan als plens, com a les comissions informatives, com a les juntes de portaveus i de govern.
A tots ens va semblar correcte i tots hi votarem a favor. Normalment sempre hi ha un dictamen de la secretaria (u òrgan competent) que certifica que el que s’aprova està dintre de la legalitat.
Però com qui fa la llei, quasi sempre sé la fa a mesura d’ell, va resultar que, com les municipals les van guanyar els mateixos i una majoria dels quals tenien dedicació parcial, van veure incrementades les retribucions, mentre que els membres de l’oposició varem seguir cobrant, si fa o no fa el mateix, ja que si és veritat que s’augmentava les retribucions per assistències, van disminuir el nombre d’aquestes de forma considerable.    
El darrer any i mig vaig formar part del consell d’administració de la GURSAM (Gestió Urbanística Societat Anònima Municipal) que ens reuníem una vegada cada 2 mesos aproximadament i cobràvem uns 100 euros per reunió per a no fer pràcticament res, ja que, aquesta societat municipal creada per a donar feina a militants de CDC, feia temps que estava pràcticament inactiva i fins i tot es va haver de fer un ampliació de capital recomanada pels assessors financers, per no haver de fer fallida.
Segurament era una immoralitat cobrar 100 euros per assistir als consells d’administració, però és que a part d’això, també hi havia un secretari i, tal com he dit, uns assessors que també s’emportaven la corresponent remuneració.
Mai ningú ho va denunciar i quan ens donaven el xec, l’agafàvem ben contents.

LA COOPERATIVA D’ULLDECONA: EL QUE NO EXPLICA LA PREMSA



Fa uns dies es va saber que la secció de crèdit de la Cooperativa Agrícola d’Ulldecona havia retingut els comptes dels seus impositors davant la negativa de la junta de socis a avalar un préstec per a fer front els dutes que tenia l’entitat.
A l’assemblea (que sembla que va ser multitudinària), es va identificar la categoria del socis amb paperets de colors. Segons el color, es tenien més o menys vots i això era així perquè es classificava els socis en categories segons els jornals de terra que tenien. Anava de 0 a 6 socis. Els de 0 eren socis col·laboradors i els de 6 els propietaris més grans.
A la votació va guanyar el sí, però no amb la majoria suficient per a tirar endavant la proposta de la junta de govern.
Segons la junta no es tenen deutes amb proveïdors, però sí amb els socis. La junta no va poder garantir que el poper no s’haguessin de demanar més sacrificis econòmics, ja que formen part d’una cooperativa de segon grau (ACOMONT) i l’estat econòmic d’aquesta tampoc és l’ideal.
El problema de la Cooperativa d’Ulldecona sembla que arranca amb la remodelació del molí que té molta més capacitat de moldre de la que realment necessita. Ara igual us dic un disbarat, ja que ho estic dient de memòria, però crec recordar que la capacitat és d’un milió de quilos al dia i aquesta quantitat no es mol ni en tota la campanya.
Per tant, estaríem un cop més, davant d’una temeritat comesa pels responsables de la cooperativa al no saber calibrar la innecessària magnitud de la inversió.
Sembla ser que el problema que ha esclatat a Ulldecona, lligat amb els que també té ACOMONT, podria fer tancar en un període relativament curt algun dels molins que hi formen part.
Però ja sabeu el que passa quan alguna cosa va malament: sempre pot anat pitjor!
Primer es van acomiadar a les treballadores de l’agobotiga i més tard a l’auxiliar administrativa de l’oficina. Sempre al·legant raons econòmiques.
Però aviat el gerent se’n va adonar que no podia treballar sol, ja que s’havia d’absentar sovint per a poder anar als banc o a d’altres llocs. Per això va demanar al president la contractació d’una persona a mitja jornada.
Després de fer una convocatòria, els aspirants van presentar el corresponent currículum i van fer una entrevista als aspirants.
El president va informar al gerent que s’havia accedit a la seva petició, però en lloc de treballar a ½ jornada, ho faria a jornada completa. Aquesta va ser la primera sorpresa, però no l’única. La persona que es contractava era l’esposa del propi president.
Ara s’està mirant si s’ha comés alguna irregularitat, ja que la nova treballadora tindrà la mateixa categoria professional i el mateix horari que l’anterior a qui es va acomiadar per motius econòmics.

L'AMPOSTA DESCONEGUDA. PLACA HOMENATGE A JOSÉ SAPIÑA

La placa es troba a un lateral de la plaça de l'Aube, rebatejada com a plaça de Fidel. És difícil veure-la perquè esta de cara al riu i des del carrer Sant Joan només es pot veure el pedestal.

Si voleu ampliar la informació:

http://www.raco.cat/index.php/revistaetnologia/article/viewFile/185927/239315


PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. LA RIBERA VERDA I FLORIDA