La Federació Catalana de Municipis hauria
abonat de forma il·legal a 44 alcaldes (23 dels quals del PSC) unes remuneracions
en concepte de dietes per desplaçaments. Entre els 23 socialistes hi figura
Maria José (coneguda com Maria) Beltran Piñol, al alcaldessa de Tivenys
i diputada a la Diputació de Tarragona, la qual, tot i reconèixer els fets,
ho justifica pels viatges que va haver de fer a Barcelona per assistir
a les reunions de l’organisme federatiu.
Ja sé que el que diré pot no agradar
a alguns dels meus lectors, però a qualsevol estament, quan es proposa
augmentar les assignacions que es perceben, normalment sempre hi vota tothom
a favor, al menys en les que jo he estat. Per tant, admeto que si jo m’hagués
trobat al lloc de Maria o de qualsevol altre alcalde, a hores d’ara també
estaria imputat.
Mireu, en acabar la meva primera legislatura
com a regidor de l’Ajuntament d’Amposta, l’equip de govern (amb un alcalde
i diversos regidors que no anaven a repetir), van proposar augmentar les
retribucions, tant d’aquells que tenien una dedicació parcial dintre de
l’ajuntament (no recordo que ningú hagués estat mai en dedicació completa)
o a aquells que cobressin per assistències, tan als plens, com a les comissions
informatives, com a les juntes de portaveus i de govern.
A tots ens va semblar correcte i tots
hi votarem a favor. Normalment sempre hi ha un dictamen de la secretaria
(u òrgan competent) que certifica que el que s’aprova està dintre
de la legalitat.
Però com qui fa la llei, quasi sempre
sé la fa a mesura d’ell, va resultar que, com les municipals les van guanyar
els mateixos i una majoria dels quals tenien dedicació parcial, van veure
incrementades les retribucions, mentre que els membres de l’oposició varem
seguir cobrant, si fa o no fa el mateix, ja que si és veritat que s’augmentava
les retribucions per assistències, van disminuir el nombre d’aquestes
de forma considerable.
El darrer any i mig vaig formar part
del consell d’administració de la GURSAM (Gestió Urbanística Societat
Anònima Municipal) que ens reuníem una vegada cada 2 mesos aproximadament
i cobràvem uns 100 euros per reunió per a no fer pràcticament res, ja que,
aquesta societat municipal creada per a donar feina a militants de CDC,
feia temps que estava pràcticament inactiva i fins i tot es va haver de
fer un ampliació de capital recomanada pels assessors financers, per no
haver de fer fallida.
Segurament era una immoralitat cobrar
100 euros per assistir als consells d’administració, però és que a part
d’això, també hi havia un secretari i, tal com he dit, uns assessors que
també s’emportaven la corresponent remuneració.
Mai ningú ho va denunciar i quan ens
donaven el xec, l’agafàvem ben contents.
