dimecres, 9 de juliol del 2014

TRES ERAN TRES: TAPIAS, MADINA I SÁNCHEZ

Tal com tinc per costum, no vaig seguir el debat televisat entre els tres candidats a la secretaria general del PSOE: Madina, Sánchez i Pérez Tapias.
De la informació que publiquen els diaris se’n extrauen poques novetats significatives. Potser cap. Sembla ser que tots tres volen regenerar el PSOE (que falta li fa) per a donar-li un perfil més d’esquerres.
Socialment, el PSOE sempre ha estat un partit d’esquerres (només cal recordar la llei de la dependència o la que permet casar-se a les parelles del mateix sexe aprovades durant els mandats de Rodríguez Zapatero. En canvi, en l’aspecte econòmic s’han aplicat polítiques neoliberals, molt properes a les que està aplicant el PP.
Quan governava el PSOE s’hagués pogut fer una llei de l’IRPF que afavorís a les classes populars (mitjana i baixa) i fer pagar més a les classes altes, a part de treure els beneficis que tenen (o tenien) col·lectius com els futbolistes d’elit o augmentar la tributació de les SICAV, autèntic refugi de les grans fortunes.
En canvi, Zapatero, ens va deixar d’herència una rebaixa de salaris als treballadors públics, apujades ens els tipus de l’IVA, retardar l’edat de jubilació i pacte amb el PP per a reformar la Constitució per a poder fixar per llei el límit d’endeutament dels organismes públics.
Aquestes darreres mesures van ser molt impopulars i van portar a la societat a mobilitzar-se per mirar d’aturar-les. No va ser així, però el PSOE va abandonar el govern molt cremat.  
Tan cremat que encara no s’ha recuperat. I encara més. Cada rentada (eleccions) per un llençol (en forma de milers de vots)
No sé qui dels tres candidats sortirà. No caldrà esperar molts dies per a saber-ho, però he de dir que cap dels tres m’acaba de convèncer. Primer pensava que Madina podria ser un bon secretari general. A Sánchez me’l van presentar el 9 de juny durant el dinar de presentació de l’alcaldable del PSC a Amposta. No és que hi fos present, però va ser el primer cop que vaig sentir-ne parlar i ho van fer com un polític molt progressista que podia ser la solució a tots els mals del PSOE. Però tampoc sembla que sigui per a tant. Per acabar, Fernández Tapias, el més gran, però possiblement el que sembla voler seguir una línia més esquerrana (potser perquè és l’única opció que li queda davant la imatge dels altres dos candidats), també s’ha mostrat força ambigu. Si primer va dir estava a favor de la consulta d’autodeterminació que es vol fer a Catalunya, durant el debat va dir que estava a favor de la consulta que promou el PSC que parla d’una Espanya federal.
En conseqüència, el PSC (i per extensió Catalunya) condiciona molt el debat identitari del PSOE. Ves per on, en un principi Rubalcaba no volia acceptar la idea d’una Espanya Federal i al final, els socialistes espanyols s l’han fet seva, davant d’un estat cada vegada més centralitzat que proposa el PP.
Més difícil ho tendiren Madina, Sánchez i Pérez Tapias si el PSC es mostrés a favor de la consulta d’autodeterminació. Però si Iceta governa la nau dels d’aquí, els hi posarà relativament fàcil.
El que no ho tindrem tan fàcil serem els socialistes que ara mateix no ens identifiquem ni amb els uns ni amb els altres.
Ja us ho avanço: no votaré per ningú.    

L'AMPOSTA DESCONEGUDA. LA CASA DEL NOTARI

Entre les cases modernistes d'Amposta, la del Notari deu de ser la menys coneguda.
Situada al carrer Victòria (algú em podria dir d'on ve aquest nom?), dóna l'esquena al pont penjant.
La part inferior de la façana està una mica degradada, però la seva bellesa impressiona al visitant.  


LES FOTOS DEL DIA 9-07-2014

1.- El cel d'Amposta aquest mati sobre 2/4 de 8.

2.- Oficina de la AEAT de Tortosa. Ens canvien unes velles portes de fusta per unes de vidre més modernes.

PORT DELS ALFACS: FINALMENT EL CREUER NO HA ATRACAT

Amb un pam de nas s’han quedat avui els veïns de la Ràpita en veure que el creuer de luxe que havia d’atracar al seu port, finalment no ho ha fet.
Efectivament, avui a les 7 del matí, s’esperava des de feia dies, el primer creuer de luxe (un veler) que havia d’atracar al port del Alfacs. Els comerços, bars i restaurants s’havien preparat per a rebre els acabalats visitants. Fins i tot s’havia repartit una mena de diccionari amb les paraules i frases més comunes per tal d’atendre’ls millor. Fins i tot s’havia destinat un lloc per a la premsa i havien de ser rebuts per l’alcalde.
Sembla ser que el vaixell en qüestió ha arribar puntualment, però ha fondejat abans d’entrar al port com si li tingués por. Primer s’ha dit que perquè no hi havia pràctic (el tècnic que coneix a la perfecció el port i que guia les embarcacions pels llocs més adients) Però això semblava del tot inversemblant, perquè si tothom sabia que avui havia d’arribar, sé suposa que les autoritats portuàries ho sabien millor que ningú. Després s’ha dit que la culpa era del vent que impedia que es pogués fer bé la maniobra d’atracament.
Jo encara he apuntat una altra possibilitat. Que l’alcalde, vara en ma, hagués atemorit els tripulants que, davant l’amenaça que significava que els hi donés un cop de vara, han preferit girar cua sense xafar el moll rapitenc.
I això és el que ha fet el vaixell: Ha donat la volta amb el desencant de tota la població expectant.
A veure si amb el següent hi haurà més sort.