Abans de les darreres fusions, Catalunya
Caixa que, recordem-ho, va annexionar-se tota la xarxa d’oficines de Caixa
Tarragona, la més gran de la província i que, pràcticament, tenia oficines
a tots els pobles de la demarcació. Com segur que recordareu, a principis
d’any es van tancar les oficines de les poblacions inferiors als 1.000
habitants (entre elles les de Godall i la Galera)
Es de suposar que quan els nous propietaris
se’n facin càrrec, i si tenim en compte els precedents, encara se’n tancaran
més.
Ara mateix a Amposta hi ha dues oficines
de Catalunya Banc: la que va ser la central de Caixa Tarragona, que dóna
als carrers Alcalde Palau i Sant Josep i la que hi ha a l’avinguda de
la Ràpita, quasi que en front de l’actual oficina del BBVA.
Fent números una mic ràpids, Amposta
passarà de tenir més de 20 sucursals de diferents entitats obertes, a tenir-ne
unes de 10, o sigui una reducció de més del 50%. L’únic banc que ha obert
una nova oficina ha estat el Banc de Sabadell amb la de la plaça Berenguer
IV. Però la realitat tampoc seria aquesta, ja que el Banc de Sabadell es
va quedar amb Caixa Penedès i l’oficina d’Amposta es va tancar.
Evidentment això repercutirà negativament
amb els clients, sobre tot la gent gran que no estan acostumats a operar
per Internet ni tant sols utilitzar els caixers automàtics.
Em poso a la pell de mons pares. Cada
vegada que ma mare vagi a treure diners, haurà de fer una cua immensa.
Ja sé que, segurament aquell matí no tindrà més feina que fer, però estem
parlant d’una dona de més de 80 anys que té molta menys capacitat de resistència
que una persona jove i, per tant, pot acabar cansada.
Ma mare, con tu i com jo, ens podríem
considerar accionistes d’aquestes entitats que van ser rescatades i sanejades
amb diner públic i que ara s’han venut per un cost molt inferior al que
valien. Però és evident que no ho som i, a sobre, molts de nosaltres hem
estat estafats per les preferents (una pràctica molt generalitzada durant
un bon grapat d’anys) o enganxats a una hipoteca que no podem pagar amb
l’amenaça constant de desnonament.
Com vaig dir ahir, pel camí s’han perdut
(només en aquest operació 11.600 milions d’euros) que han sortit de totes
i cada una de les butxaques dels ciutadans i que, d’alguna manera ens
han acabat perjudicant a tots. Si l’Estat destina mils de milions en rescatar
la banca, és evident que ha de retallar d’altres partides, com per exemple
la sanitat, l’educació, els serveis socials, etc.
És intolerable que diners públics
hagin acabat en mans d’entitats privades per acabar perjudicant els ciutadans.
Als banquers els hi demano una mica
de benevolència, ja que una altra cosa no ens la donaran.
De l’Estat no n’espero res. Amb
que no ens segueixin robant me’n donaria per satisfet.
I és que els pobres ens conformem
amb ben poca cosa, mentre que el ric, amb molt, en tenen poc.
