No sé si riure o plorar. Potser millor riure,
perquè la notícia no deixa de tenir la seva gràcia.
Llegia al Periódico que Convergència Democràtica
de Catalunya (CDC –ho poso amb totes les lletres per a que ningú es confongui-),
durant el passat consell nacional de dissabte va decidir refundar-se.
Sembla ser que l’única mesura (si és que pot
dir-se així) que van prendre va ser deixar enrere l’etapa Pujol.
Imagineu-vos per un moment que jo vull deixar
enrere alguna cosa... Ummmmmmm... Ja
està, ja ho he deixat enrere... Trobeu que es pot prendre seriosament?
Trobeu que només amb la voluntat de voler fer
una cosa es pot arribar a fer? Bé, imagineu-vos per un moment que sí; que una
persona pensi que ha de canviar, que es faci el propòsit de canviar, que tingui
les suficients ganes de fer-ho... Imagineu que si, que canvia... Però tot un
grup de persones? Totes tenen la mateixa capacitat i ganes) I si parlem de
milers de persones? Sembla que es complica oi?
Però no cal que imagineu tant. La solució a l’enigma
és molt més fàcil. El consell nacional de CDC van decidir dir que canviaven,
però ho van dir amb la boa petita i sense gens de ganes... Però com era el que
tocava i ells són tant obedients a les directrius que es marquen des de la
direcció, així ho van decidir.
Jo pregunto (encara més): Cóm es pot canviar
un dia per l’altre tota una manera de fer i de pensar que els va situar per
sobre de tot? Gràcies a les directrius que va establir Pujol, van tenir poder i
diners... Cóm es poden canviar les ganes de tenir-ho?
Catalunya és molt gran per a que en un moment
ens càpiga dintre del cap. Mireu, us proposo un exercici molt més fàcil. Que
cadascú pensi amb el seu poble (si és que té ho ha tingut un govern de CiU) i
sinó amb el poble més proper que tingui aquesta característica. Penseu en la
forma de ser de l’alcalde, amb els regidors dels que s’ha envoltat, amb tota la
gent que els va a pidolar amb més o menys èxit. Penseu en els consells
comarcals... Amb quina finalitat es van crear? Amb tots aquells que han
col·locat per a treballar a l’ajuntament o les empreses que controlen. En les
fidelitats que han tingut gràcies a tot això. Evidentment no diré noms, no
acostumo a fer-ho, però quants joves coneixeu que un dia han entrat a treballar
a l’ajuntament o al consell i al cap de poc els heu vist en llistes de CiU?
Sense pensar gaire jo us en diria uns quants. Aquests llocs són una bona escola
per ensenyar als cadells la manera de ser i fer del partit.
A quanta gent han col·locat que mai havien
tingut un altre lloc de treball. Que va ser arribar, tenir carnet, pul·lular una
mica per allí i com aquell que no vol, de sobte, es trobava amb un lloc de
treball prou ben remunerat i sense que li calgués fer grans coses. I ha canvi
se’ls hi demanava ben poca cosa: fidelitat al partit, evidentment el seu vot i,
per suposat, intentar que tota la família i cercles més propers els votessin
sobre tot a les municipals i a les autonòmiques que eren les que més els
interessaven, ja que era la forma d’aconseguir el seu propòsit. D’altres
eleccions els interessava poc guanyar ja que sabien que el seu marge per a
col·locar fidels o gent en vies de ser-ho eren limitades.
Algú pot pensar que exagero, que el que dic no
és veritat o que tothom fa el mateix. Bé, penseu el que vulgueu, us obriu un
blog i exposeu allí les vostres opinions.
Acabaré amb un exemple molt clarificador i
potser així podré convèncer els més escèptics.
El passat dimecres, només uns dies abans de la
refundació del partit, el Consell
Audiovisual de Catalunya (evidentment controlat per CiU) va atorgar 22 noves llicències de radio. Potser voldríeu saber ara qui en van ser els agraciats. 9
van anar a parar a mans de Radio Cat XXI, que dit així igual no us diu res...
Però si dic que pertany al grup Godó (la Vanguardia), segurament ja us en fareu
una idea. I 6 més (9+6=15) a l’empresa Sistema Català de Radiodifusió, empresa
de Miquel Calzada (Mikimoto), curiosament el comissari dels actes del
Tricentenari i pel qual sembla ser que no cobra res (?)
I ara, si, ja per acabar us emplaço a llegir
un article que Jaume Reixach va escriure només fa unes setmanes titulat la Provadel 9 i que, precisament, un dels temes que tractava era el de les
emissores de radio.
Difícilment alguna cosa es pot refundar sense canviar-ne l’essència i
les cares que és la part que més aprecia la gent i que sàpiga jo (igual estic
equivocat) tothom segueix al seu lloc. Lúnica cosa que ha canviat ha estat el logo, que d'això en saben prou i tenen diners per a fer-ho. Au, que aprofiti...
La prova del 9
No vull parlar de l'anunciada consulta del 9-N: queden molts dies i de ben segur que en els pròxims dos
mesos passaran mooooooltes coses i moooooolt sonades. Vull parlar de les
solemnes
promeses de transparència i regeneració
democràtica que, davant l'allau de casos de corrupció i
l'alarma social que han despertat en la societat catalana, ha fet el president Artur Mas.
L'agenda mediàtica
catalana està dominada per l'escàndol de la família Pujol, pels preparatius de la V de la Diada Nacional, per
les atzagaiades de la Brunete, per les tensions entre Convergència i Unió, per les especulacions sobre el recurs delTribunal Constitucional a la Llei de consultes no
referendàries, per la possible convocatòria d'unes eleccions anticipades...
Però tot això és l'"escuma" de cara a la galeria. El "brou"
s'està cuinant, com sempre, entre bambolines, en els tortuosos laberints que
menen als despatxos del poder.
Ara mateix, el
Govern de la Generalitat té sobre la taula l'adopció d'importants decisions on estan en joc milers de milions
d'euros:
· La
resolució del concurs per l'adjudicació del servei d'ambulàncies, que es va publicar al DOGC el passat 11 de juny.
És un contracte per sis anys -prorrogable a deu anys- amb un import que supera
els 2.000 milions d'euros. Es tracta d'una de les grans partides externalitzades
de la sanitat pública que, com és obvi, atrau totes les empreses locals i
multinacionals que operen en aquest sector.
·
L'adjudicació del subministrament d'electricitat a la xarxa de metro de
Barcelona, amb
un període de vigència establert de 40 anys (!)
· El
repartiment, per part del CAC, de 23 freqüències de FMprocedents de l'antiga COM Ràdio, xarxa pública
d'emissores que ha estat desmantellada per l'actual president de la Diputació
de Barcelona, Salvador Esteve. El concurs es va convocar fa més d'un any i, de manera
sorprenent, encara no ha estat resolt. Aspiren a l'obtenció d'aquestes
llicències de ràdio un total de 221 ofertes de 41 empreses mediàtiques.
·
L'adjudicació de les sis noves llicències, amb un avantatjós tractament fiscal, per operar
casinos al futur Barcelona Worldde Vila-seca i Salou. De moment, s'han validat les ofertes
presentades per Veremonte (Enrique Bañuelos), en companyia del
grup xinès Melco i de Hard Rock, i pel Grup Perelada(família
Suqué).
· La venda
de les "joies de la corona" del patrimoni immobiliari de la
Generalitat: l'edifici de la Borsa al passeig de Gràcia i l'edifici
modernista Casa Burés
·
L'anunciada privatització feta pel conseller Santi Vila de les 452 depuradores
d'aigua que
hi ha a Catalunya, pendent de les controvèrsies jurídiques sobre la seva
titularitat
Sobre totes
aquestes decisions planegen flaires de corrupció i tràfic d'influències, resultat dels antecedents i de les informacions que
circulen:
· La vinculació de
l'exconseller Xavier Pomés amb Ambuibérica,una de les empreses que opten al concurs de les ambulàncies,
investigada per frau a l'Aragó
· La presidència
que ostenta David Madí -exmà dreta d'Artur Mas- del consell
assessor d'Endesa a Catalunya
· El "mercadeig" que acostuma a fer CiU amb les
freqüències de ràdio, a canvi de favors polítics i de compensacions econòmiques
· El descarat
favoritisme que sempre ha rebut la família Suquéde la Generalitat convergent, que va quedar ben en evidència
amb el "lottogate" i el cas Casinos
· La intermediació
de l'omnipresent despatx de Miquel Roca Junyent en la venda del patrimoni de la
Generalitat
· L'escàndol de la
privatització de l'empresa pública Aigües Ter-Llobregat (ATLL) a Acciona, que va provocar el cessament del conseller Lluís Recoder,
antecessor de Santi Vila
El president Artur
Mas té l'oportunitat de passar la prova del 9 i fer valer la seva autoritat per
tal que totes aquestes decisions es prenguin de manera transparent i sense que
hi intervingui cap "mà negra", com, malauradament, ha estat habitual
durant el règim pujolista.
Demanaria que, de
manera preventiva, l'Oficina
Antifrausupervisés els processos d'adjudicació que estan
en marxa per tal de garantir la seva netedat. Però el departament que dirigeix
l'exmagistrat Daniel de Alfonso també està sota sospita. I no només
per la seva tèrbola gestió de la valuosa documentació que, fa més d'un any, va
aportar Vicky Álvarezsobre els negocis bruts de Jordi Pujol Ferrusola i que va ser menystinguda i amagada
al jutge Pablo Ruz.
Jo mateix
puc donar testimoni de com funciona l'Oficina Antifrau. El dia 10
de desembre de 2012 hi vaig presentar una denúncia on explicava que, per
informacions confidencials que m'havien arribat, el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la
Informació de la Generalitat (CTTI) havia previst "pastelejar"
un concurs públic per tal d'afavorir l'empresa Deloitte, on
David Madí, l'exresponsable de Comunicació i Estratègia de CDC, hi ocupa un
càrrec directiu. Aquesta informació va quedar confirmada un mes després quan,
efectivament, el CTTI va adjudicar un sucós contracte de 33 milions d'euros a l'empresa consultora Deloitte.
Recapitulant: vaig
advertir amb antel·lació a l'Oficina Antifrau que estava a punt de consumar-se un frau al CTTI. I què va fer l'Oficina Antifrau? Arxivar la meva denúncia
per manca d'indicis.., un cop el frau ja s'havia perpetrat!!!
Més informació: http://www.eltriangle.eu/cat/notices/2014/09/com-ha-repartit-el-cac-les-22-llicencies-de-radio-39536.php