BARCELONA 20-10-2014 (I)

Les nines russes d'Artur Mas

ANTONIO FRANCO

Periodista

El dirigent segueix demorant-ho tot amb nous números d'una màgia que sempre té truc

El que crida més l'atenció de les successives propostes d'Artur Masper guanyar temps és que cada vegada semblen més insatisfactòries als catalans que desitgen expressar-se en relació amb el seu futur, més lleugeres i inconsistents als observadors que intenten ser objectius, i més reconfortants als seus adversaris. Al capdavant d'aquests últims hi ha Mariano Rajoy, que gràcies a Catalunya viu el millor minut de glòria de la seva desgraciada i graponera legislatura, perquè ha guanyat el round de si hi hauria o no una verdadera consulta el 9-N, encara que la batalla de fons continuï.

Les propostes de Mas són com nines russes. La primera és gran, molt aparent, ben definida, de colorit vigorós i una panxa plena de contingut. Les següents cada vegada són més petites, tosques i menys elaborades. I l'última és una cosa minúscula, de la mida d'una llentia, i tan desdibuixada que només pot considerar-se nina si s'utilitzen unes grans dosis d'imaginació.

Després d'ignorar els ciutadans catalans que discrepen de l'opció independentista, Mas va començar el joc de les nines russes tant amb els que ell seguia, bàsicament ANC i Òmnium, com amb els que el secundaven. Va fer creure a la seva opinió pública addicta que aconseguiria realitzar gairebé un referèndum clar i nítid com el d'Escòcia. Després va iniciar la rebaixa i va oferir un primer succedani: seria una consulta sense valor legal però amb la força moral suficient perquè el resultat impulsés el salt final cap a la independència. A continuació va utilitzar més tisora: va retallar la suposada grandesa de mires inicial del pseudoreferèndum a l'optar per una pregunta enredaire que garantia una lectura confusa dels seus resultats. I quan va arribar l'esperable negativa de l'Administració espanyola a facilitar-li les coses, el que va esgrimir en el seu recurs legal va ser una nineta molt petita: l'al·legació assenyalava que l'objectiu final del pas per les urnes era efectuar una simple enquesta demoscòpica sobre el que opinaven els catalans.

Ara, al final, ha tret de la màniga una nina russa encara més ínfima: el promès referèndum ja no serà una consulta, ni tan sols una enquesta, sinó una altra festa reivindicativa, encara que en lloc de formar una cadena humana o dibuixar una immensa V el seu al·licient serà convertir els manifestants en suposats votants, apoderats i escrutadors dins d'una ficció d'elecció. Però la publicitat institucional segueix impulsant-la dient que a través de la consulta «tu decideixes».

Recapitulem. Rajoy de moment guanya, però segueix comprant números per acabar perdent. Davant una reclamació majoritària i pacífica de canvis, ell segueix fent créixer entre els catalans la desafecció i l'independentisme per la seva falta de resposta (i no és gens segur que respecte als canvis que demanen la primera opció dels catalans sigui la independència). Mas segueix demorant-ho tot amb nous números de màgia. Però la màgia sempre té truc (també se'n pot dir trampa), i és que ha perdut la seva neutralitat institucional al diluir i fer invisible des de tota l'esfera pública una de les dues alternatives possibles per resoldre la crisi: que Catalunya continuï a Espanya al preu d'una reforma constitucional i una millora/blindatge de l'autogovern en les matèries que els seus ciutadans consideren més sensibles. Aquesta alternativa la desitja una franja important de l'opinió pública del país, probablement igual o superior en nombre als partidaris de l'escissió.

Realitzar el 9-N una altra festa de mobilització és legítim. Però no té res a veure amb el que s'havia promès al principi, i equival a ajornar la consulta que ningú pot impedir: unes autonòmiques en què l'independentisme competeixi de cara amb les altres opcions. Però és que a Mas no li convenen aquestes eleccions per la debilitat del seu partit, que elecció a elecció ha estat com una altra nina russa: n'ha sortit cada vegada més petit i menys recolzat. A partir que a Catalunya existia una altra formació més creïble en l'aposta independentista, amb la seva estratègia Mas ha trencat CDC pel seu eix, CiU per la seva frontissa, i ha distanciat la seva formació de l'ampli espectre del catalanisme majoritari, tant el burgès com el popular. Per això condiciona l'avançament electoral al fet que sigui una cita amb candidatura unitària en què CDC no hagi de presentar-se amb el seu devaluat nom.

Tothom reconeix que Mas ha estat enginyós al passejar sobre el fil de la legalitat/il·legalitat desatenent les estirades d'Oriol Junquerascap a la desobediència frontal o el desacatament. La majoria de la gent sempre ha cregut que amb aquests trucs Mas el que intentava era enganyar Madrid. Ara es va obrint pas la tesi que, per salvar els llocs de treball i els interessos de molts dels seus companys de partit, als que també enganya al no convocar d'una vegada les eleccions inevitables és a molts catalans.

Periodista.

LES FOTOS DEL DIA 20-10-2014. POSTES DE SOL DESPRÉS D'ARRIBAR DE BARCELONA

SINÓ QUEDA MÉS REMEI...

Aniràs a votar el 9-N?

Sinó queda més remei...

Com canvien les coses d’un dia per l’altre. Fa un mes ningú hauria dit que la unitat dels partits pro consulta acabés trencada pel costat Mas i els seus. Bé, potser no han estat ells, però és evident que l’estratègia del President de la Generalitat ha fet empipar a la resta dels partits i també a la societat civil que des el primer dia marca està marcant el full de ruta.

La trencadissa de Mas es va produir unilateralment sense que avui encara no hagi explicat quins van ser els motius per a fer-ho. Jo els intueixo, però ell encara no ha dit ni piu...  

Al fons Mas és un covard. Sap que, com a màxima autoritat de Catalunya, si tira endavant el seu propòsit (caldria dir el propòsit del altres), li pot caure a sobre el pes de la llei espanyola. És per això que demana a Esquerra que entre a formar part del govern. D’aquesta manera les culpes seran compartides i si a les Espanyes prenen alguna mesura, tots aniran al mateix vaixell i es repartirà entre molta més gent. Ara potser seria l’únic cap de turc i això ha fet que abandoni la línea de la il·legalitat i s’inventi una sortida que no convenç ningú.

Quan Mas es queda sol al seu despatx o al saló de casa seva, medita i és conscient que els dies com a polític sé li estan esgotant. Fins ara ha buscat mil i una sortida i quasi totes li han acabat sortint bé, però em temo que la darrera ocurrència ha fet saltar la banca i té tots els números per a quedar-se sol i desemparat, al menys de tota la gent que no són del seu propi partit.

Ahir, la Carme Forcadell, des de la tribuna de l’ANC, ja li va deixar clar: Donaran suport al seu 9-N si convoca plebiscitàries abans de 3 mesos. O caixa o faixa! Ara ell haurà de decidir.

Des d’altres partits com les CUP també creuen que votar el 9-N serà com un mal menor. Sense garanties, segurament només amb la participació de tota la gent més engrescada, tal vegada sense cens electoral, però amb urnes i amb paperetes. Això sí.

I després només una única sortida: eleccions anticipades i plebiscitàries. Fins i tot els partits que no estan al carro, ho tenen clar i fa dies que s’estan preparant. Fa unes setmanes, Iceta ja és va proposar com a cap de cartell del PSC. Segurament no és el millor, però és una solució abans de passar per un procés de primàries que els podria deixar sense marge de maniobra si la convocatòria s’acaba fent, tal i com sembla, aviat.

També sembla prou clar que no hi haurà llista única com voldria Mas que, evidentment, es postula com a cap de llista. Però Junqueras, la Carme Forcadell i la Muriel Casals també ho tenen clar i saben que ara, Mas no guanyaria unes eleccions si no és amb la fórmula que proposa. Amb l’empenta que ha agafat ERC en els darrers temps, fins i tot si la candidatura l’encapçalés una altra persona, es podria guanyar a Mas (bé, potser m’he passat una mica...) Però Junqueras sí o la Carme Forcadell. Qualsevol dels dos és capaç de derrotar per primera vegada a CDC (mireu que no he posat CiU, en unes eleccions autonòmiques.

I que passarà si les properes eleccions les guanya ERC? S’atreviran a proclamar de forma unilateral la independència? Sí, segur que sí, estareu pensant... Bé, jo no ho tinc tan clar. Llavors els papers s’alternaran i el president serà un altre, amb tota la responsabilitat que això significa.

I mentre a Madrid mirant cap a un altre costat, com si a Catalunya no estigués passant res... Colla d’incompetents! Polítics mediocres!