Rajoy ha mogut fitxa. Es tracta d’un peó i només l’ha avançat una casella, però pitjor és res. Ara diu que si la consulta es deixa en mans de la societat civil, ho permetrà. Costava tant fer un gest així? No es podria haver acordat fa setmanes (per no dir mesos) una fórmula que acontentés a les dues parts? Calia arribar a la situació que s’ha arribat (i que encara no ha acabat)? La manca de diàleg i negociació ha evidenciat la nul·la capacitat dels dos mandataris per a prendre grans decisions d’estat. De totes formes, entre tots dos, el més incapaç ha estat Rajoy, sense cap mena de dubte.
Mentre, el govern català, ha portat el cas davant del Tribunal Suprem. Tot i la poca confiança que en dóna avui en dia la justícia, vull pensar que els jutges del Suprem estaran molt menys polititzats que els del TC. Espero que siguin més professionals i, si han de donar la raó a la Generalitat, que no els hi tremoli el pols ni es deixin portar per cap influència externa.
(Bé, al final sembla que el Suprem ha decidit desentendre-se'n del tema, dient que no es pot presentar recurs sobre una decisió del TC; i jo pregunto: i per què es va fer? van ser els assessors de la Generalitat que no en tenen ni idea o simplement es va tractar d'un farol?)
Continua la incertesa amb els mossos d’esquadra. Des del sindicat SAP-UGT s’ha demanat claredat en les ordres per a diumenge. Sembla ser que en el cas de que el govern central així ho dictamini, serien els mossos els responsables d’impedir l consulta. Per tant, les ordres haurien de procedir, tal com ja va advertir al president el conseller d’interior, del superior jeràrquic, per tant, entenc del propi Mas. Segons han dit, també hauran d'intervenir si els hi demana la fiscalia... No ho tinc tan clar, però...
Segons els socialistes l’important serà el que ha de passar a partir del dia 10. Està clar que passi el que passi el dia 9, el procés tindrà una continuació. Davant d’una consulta sense garanties legals i sense el reconeixement de l’Estat, caldrà seguir insistint i negociant per a canviar les coses.
Tot el que ha passat hauria de servir d’experiència i com a punt d’inici per a restablir unes relacions que, a data d’avui, considero trencades.
Faria bé el govern del PP d’atendre els consells que els hi dóna algun mitjà de comunicació aliè o fins i tot d’algun polític per a mirar de solucionar el més aviat possible la ferida oberta i que té difícil cura.
Les dues parts s’han de seure a negociar sense condicions prèvies i amb voluntat de superar obstacles i arribar a acords. Sinó és així, difícilment es podrà arribar a cap solució en molts d’anys.