JOAN TAPIA
Periodista
Doncs, no. L'autor de l'SMS «¡Passa-ho!», que va concentrar milers de persones davant les seus del PP la jornada de reflexió del 15-M del 2004 i que tant va molestar Mariano Rajoy, que fins i tot va anar a TVE -recorden allò de «les nostres seus estan sent atacades»- no va ser el diabòlic Alfredo Pérez Rubalcaba, com tant van pregonar en mitjans del PP. Va ser un llavors jove i fosc professor que ara ha saltat a la fama, es diu Pablo Iglesias i ho acaba d'explicar en una entrevista que li ha fet a Iñaki Gabilondo en el seu programa La tuerka (televisió a internet). I és tan llest que preguntant a un dels grans del periodisme es converteix ell en la notícia. ¡Bravo!
El «¡passa-ho!» revela la personalitat d'Iglesias. És un politòleg culte, espavilat, marcat perquè la vella guàrdia d'Izquierda Unida el va taponar, que ha treballat per a governs llatinoamericans, que presumeix de progre i que amb un discurs de protesta ben articulat ha aconseguit fer-se un espai en el tancat sistema polític espanyol que es podria resumir en allò de «diputats no, llistes sí.» La frustració amb l'Estatut i l'economia del final d'aquell Govern de José Luis Rodríguez Zapatero que no va saber defensar ni el que havia fet bé -ni, evidentment, el que havia fet malament- va provocar la majoria absoluta del PP el 2011 i abans la caiguda del tripartit català a finals del 2010. I com que moltes de les coses que Rajoy deia que solament eren culpa de Zapatero segueixen anant malament (alguna com la relació Espanya-Catalunya, fins i tot ara va pitjor) molts ciutadans decebuts miren ara cap a Podem.
Els partits de protesta, de dreta o d'esquerra -Syriza a Grècia, el Front Nacional de Marine Le Pen a França, l'UKIP a la Gran Bretanya, Beppe Grillo a Itàlia i Podem a Espanya- tenen el vent en popa pel malestar ciutadà davant la crisi. A Espanya Podem va néixer més feble (cinc diputats a les europees del maig) però ara l'enquesta d'El País el situa en segona posició, rere el PSOE i abans del PP. I l'última del CIS, en tercera, després del PP i el PSOE.
A més, hi ha la possibilitat que les eleccions del 2015 siguin una batalla a tres -PP-PSOE-Podem- i que després sigui obligada una aliança a dos. Iglesias -no crec que arribi primer- es convertiria en el suport d'un PSOE minoritari o seria el líder de l'oposició al govern de la gran coalició, de la casta.
El Felipe d'avui
L'enginyós politòleg que amb 25 anys es va inventar allò de «¡Passa-ho!» està fent carrera. I com que té ambició, desitja saltar de l'esquerranisme veneçolà a una nova i no contaminada socialdemocràcia. ¡Bravo! Iglesias seria així el Felipe González del 82 el 2014, davant d'un Pedro Sánchez, líder d'un PSOE usat per la història i la traïció i el Manuel Fraga d'avui anomenat Rajoy. És una falòrnia enginyosa que s'assembla poc a la realitat. ¿Un 10%?Hugo Chávez no és Willy Brandt. Però en aquests temps convulsos molts espanyols poden comprar l'invent.
I catalans. Perquè ara, quan es proclama que mentalment Catalunya ja s'ha separat d'Espanya, resulta que a les enquestes Podem se situa com el tercer partit català. Amb fins a 21 diputats (els que ara téOriol Junqueras). I tot això gràcies al lideratge d'Iglesias, perquè Podem no té ni un dirigent polític català conegut.
El dubte és si en aquest cas Iglesias seria també el Felipe González del 82 (o del 77), o més aviat el llegendari Alejandro Lerroux, l'emperador del Paral·lel, que deia que era el tribú dels esparracats en la Catalunya de Francesc Cambó.
Compte, perquè aquesta Geometria està sortint variablemente provocadora, tot i que, a vegades, la ironia retrata bé realitats que el convencionalisme intentar tapar.
