JORDI ÉVOLE
Periodista
El que més m'agrada del Nadal són els missatges televisats que llancen els nostres governants, des del cap de l'Estat als presidents autonòmics. Per a mi, són els verdaders Reis Mags, perquè ens fan uns discursos que són autèntics regals. Un dels més entranyables va ser pronunciat fa 12 anys per Jordi Pujol. Va ser la seva última intervenció nadalenca com a president de la Generalitat. Inoblidable. Un avançament: va criticar l'egoisme. Una meravella.
Aquell 30 de desembre del 2002, Pujol es va dirigir als catalans per llançar-los un crit d'alerta davant els reptes que, en la seva opinió, hauria d'afrontar Catalunya en els anys següents. En aquest sentit, va fer referència a la globalització i a la immigració. I ho va clavar, ja que, amb el pas del temps, hem anat llegint que la família Pujol té pasta en diferents paradisos fiscals del globus terraqüi. Si vols estar al dia, i ser modern i no un friqui, has de deixar que els teus diners emigrin. Una altra cosa ben diferent és que emigri la gent a Catalunya. Ull amb això. Quan a Marta Ferrusola li van preguntar si la molestava que un andalús, en al·lusió a José Montilla, fos president de la Generalitat, va contestar: «Sí, em molesta molt, perquè és un andalús que té el nom en castellà». Normal. ¡Com no ha de molestar això a algú tolerant! Aquest és el repte: que ens encanti tenir els nostres diners fora d'aquí, però que ens molesti un nom que no sigui d'aquí.
Durant el seu missatge del 2002, Pujol també va tenir paraules per a l'egoisme: «Cal evitar caure en una mentalitat d'anar cadascú a la seva». I tu et preguntaràs: ¿Això significa que si penso anar a Andorra a comprar és millor que li truqui per si algú de la seva família també hi va i així anem tots en el mateix cotxe, i evitem anar cadascú a la seva, que surt més car? Doncs vas ben encaminat, però no és pels diners. ¿O tu t'havies cregut que són uns aprofitats? No, de cap manera. És per ètica, que això ho miren molt.
Esforç
Per si encara no ho sabies, Jordi Pujol va assegurar el 2002 que «el sentit del bé comú s'ha debilitat», i va reclamar a la societat un esforç per recuperar-lo. La família Pujol no para de donar exemple: els seus membres tenen en comú un munt de béns. En el seu últim discurs de Nadal com a president de la Generalitat, Pujol va afirmar que Catalunya tindrà èxit si té «ambició col·lectiva». I tenia raó. Vet aquí un col·lectiu: Pujol, la seva dona i tres dels seus fills. I vet aquí l'ambició: han estat imputats per frau fiscal i blanqueig de capitals, i per això hauran de declarar davant el jutge el 27 de gener. ¿I què diran? M'imagino que diran que se senten sols, i que llevat d'algunes persones, com Millet, els catalans no estan fent pinya. Cert. Està vist que ens falta passió pel frau. No servim per a molt honorables.Som una deshonra per al país.
