Marcats amb una creu...
De vegades respiro tranquil en pensar que no
sóc l’únic que critico obertament les males formes del govern de la nostra
ciutat. Perquè una cosa és governar malament (que ho fan sovint) i l’altra les
males formes que suen per a fer-ho. Tots els que així actuen, de diversos
signes polítics, perquè també hi ha gent de dretes que opina que no es fan bé
els coses, estem marcats amb una creu i, difícilment, un govern del mateix
color que l’actual, ens donarà res.
Per a que us en adoneu de com sé les gasta
l’alcalde, aquesta mateixa setmana, tot fent una de les meves sortides pel
delta de l’Ebre, em vaig trobar amb una persona, la filla de la qual es va
presentar per al lloc de Defensor del Ciutadà d’Amposta. Un lloc que, encara
que necessiti de poca dedicació, està prou ben remunerat i, en aquests tems on
hi ha molta gent aturada o amb treball precari, significa uns diners fixes cada
mes, la qual cosa sempre va bé.
Si la memòria no em falla, es van presentar
per a ocupar dit càrrec un total de 23 persones (més de 20, segur) Bé, abans de
que passi pel Ple municipal el nomenament del Defensor del Ciutadà, a aquesta
persona ja li han dit que la seva filla no serà l’escollida, tot i presentar,
segons el seu pare, un bon currículum que, a part de la titulació universitària
de llicenciat en dret, inclouria experiència professional en diversos gabinets
de prestigi de Barcelona, així com haver treballat a un departament de la
Generalitat.