dissabte, 10 de gener del 2015

HISTORIETES DE L'AMPOSTA PROFUNDA VIII

Marcats amb una creu...

De vegades respiro tranquil en pensar que no sóc l’únic que critico obertament les males formes del govern de la nostra ciutat. Perquè una cosa és governar malament (que ho fan sovint) i l’altra les males formes que suen per a fer-ho. Tots els que així actuen, de diversos signes polítics, perquè també hi ha gent de dretes que opina que no es fan bé els coses, estem marcats amb una creu i, difícilment, un govern del mateix color que l’actual, ens donarà res.
Per a que us en adoneu de com sé les gasta l’alcalde, aquesta mateixa setmana, tot fent una de les meves sortides pel delta de l’Ebre, em vaig trobar amb una persona, la filla de la qual es va presentar per al lloc de Defensor del Ciutadà d’Amposta. Un lloc que, encara que necessiti de poca dedicació, està prou ben remunerat i, en aquests tems on hi ha molta gent aturada o amb treball precari, significa uns diners fixes cada mes, la qual cosa sempre va bé.

Si la memòria no em falla, es van presentar per a ocupar dit càrrec un total de 23 persones (més de 20, segur) Bé, abans de que passi pel Ple municipal el nomenament del Defensor del Ciutadà, a aquesta persona ja li han dit que la seva filla no serà l’escollida, tot i presentar, segons el seu pare, un bon currículum que, a part de la titulació universitària de llicenciat en dret, inclouria experiència professional en diversos gabinets de prestigi de Barcelona, així com haver treballat a un departament de la Generalitat. 

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. PER L'EIX DE L'EBRE I LA TORRE DE LA CARROVA II













SOPAR ANUAL DE VINARÒS NEWS

Tota la gent que estem implicats amb Vinaròs News, esperem amb ànsia que arribi el primer divendres després dels Reis per a trobar-nos al restaurant el Langostino de Oro de Vinaròs.
El sopar és el de menys, encara que Salvador Alcaraz, el propietari i cuiner del restaurant, s’esmera cada anys per a deixar-nos ben contents i guanyar-se així les nostres lloances per les seves creacions.
Al sopar d’anit em va tocar seure al costat de dos Joan’s. El meu homònim, el benicarlando Joan Ferré i el dibuixant Joan Gost. A la dreta de Joan Ferré, el benicarlando, es va asseure Alicia Coscollano de la Calamanda. Varem xerrar animadament durant tot el sopar de temes sovint intranscendents, però que servien a conèixer-nos millor i estretir vincles d’amistat.

Salvador Alcaraz es va asseure tot el sopar a prop nostre i explicava passatges de la seva vida. Al final va treure un bon grapat de folis enquadernats amb totes les receptes d’arrossos que ha get al llarg de la seva vida i que pretén que algú ho acabi convertint en llibre. I així li va demanar a l’alcalde de Vinaròs que, com a bon polític, no es va comprometre a res.
En acabar el sopar, Emili Fonollosa, director i alma mater de VN ens va llegir el seu habitual discurs. Ja va avisar de bon començament que era, pràcticament, un calc al de l’any passat i és que poques novetats hi havia hagut durant el 2014 respecte a l’any anterior. Va excusar l’absència d’alguns col·laboradors, com el morellà Manuel Milián Mestre que, tal com va fer l’any passat (el primer que va col·laborar amb la revista) no va poder assistir perquè a la mateixa hora que fem el sopar, surt en directe al programa de 8tv que dirigeix el prestigiós periodista Josep Cuní.
A així, com aquell que no vol, Vinaròs News ja ha complit els 18 anys, el que, per a molts significa la majoria d’edat.

Llarga vida al Vinaròs News!!

I per acabar, com ja és tradició, la foto del grup que immortalitza any rere any el pas inexorable del temps de tots els col·laboradors del projecte que va iniciar l’any 1996 Emili Fonollosa i uns pocs il·luminats.         




BARCELONA 7-01-2015 I