Hi ha un tram del carrer Agustina d'Aragó d'Amposta on tots els cotxes aparquen amb dues rodes sobre la vorera. Potser caldria fer algun replantejament, com ara aparcar cada quinze dies a un costat, no?
dilluns, 9 de febrer del 2015
LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 9-02-2015
Hi ha un tram del carrer Agustina d'Aragó d'Amposta on tots els cotxes aparquen amb dues rodes sobre la vorera. Potser caldria fer algun replantejament, com ara aparcar cada quinze dies a un costat, no?
El «espectáculo» incómodo del ‘president’
JAVIER OMS
Artur Mas se enfrenta hoy a lo que en enero definió como «un espectáculo
que no conviene». El «espectáculo » es el de ver por primera vez a
un president en ejercicio comparecer en una comisión de investigación en
el Parlament. Y la inconveniencia es la de ser sometido a un interrogatorio
general sobre la corrupción en Cataluña –y sobre el caso Pujol en
particular– a menos de ocho meses de las elecciones del 27-S.
Mientras las negociaciones entre CiU y ERC sobre el avance de los comicios
estuvieron enquistadas, los republicanos evitaron en cuatro ocasiones
que el president tuviera que comparecer ante la comisión. Sin
embargo, esa protección desapareció tras obtener una fecha electoral y
después de que trascendiera que el nombre de Mas aparece en las intervenciones
telefónicas del caso ITV.
En compensación, y tras ser acusados de poner en riesgo el proceso
soberanista, los republicanos sí apoyaron que la comparecencia fuera
«cuanto antes», alejada de la del ex president Pujol, el 23 de febrero. Pese
a ello, la de Mas será una sesión intensa donde la oposición aprovechará
la oportunidad de preguntarle sobre corrupción más allá de los dos
minutos y medio de que disponen en las sesiones de control semanales.
Si se mantiene la fórmula utilizada con el propio Jordi Pujol en su
primera comparecencia –y preferida por CiU para evitar el cuerpo a cuerpo–,
Mas tendrá un primer turno de palabra sin límite. Posteriormente los
grupos intervendrán, de mayor a menor número de diputados, con el
turno del grupo convergente al final.
Mas puede entonces responder de forma global antes de que el presidente
de la comisión, el diputado de la CUP David Fernández, abra otro
turno para repreguntar.
Aunque no han trascendido los guiones que llevarán los grupos, el
interrogatorio pivotará sobre dos elementos: la corrupción durante
los gobiernos de Pujol y de Mas con el caso ITV, por el que
un president en ejercicio comparecer en una comisión de investigación en
el Parlament. Y la inconveniencia es la de ser sometido a un interrogatorio
general sobre la corrupción en Cataluña –y sobre el caso Pujol en
particular– a menos de ocho meses de las elecciones del 27-S.
Mientras las negociaciones entre CiU y ERC sobre el avance de los comicios
estuvieron enquistadas, los republicanos evitaron en cuatro ocasiones
que el president tuviera que comparecer ante la comisión. Sin
embargo, esa protección desapareció tras obtener una fecha electoral y
después de que trascendiera que el nombre de Mas aparece en las intervenciones
telefónicas del caso ITV.
En compensación, y tras ser acusados de poner en riesgo el proceso
soberanista, los republicanos sí apoyaron que la comparecencia fuera
«cuanto antes», alejada de la del ex president Pujol, el 23 de febrero. Pese
a ello, la de Mas será una sesión intensa donde la oposición aprovechará
la oportunidad de preguntarle sobre corrupción más allá de los dos
minutos y medio de que disponen en las sesiones de control semanales.
Si se mantiene la fórmula utilizada con el propio Jordi Pujol en su
primera comparecencia –y preferida por CiU para evitar el cuerpo a cuerpo–,
Mas tendrá un primer turno de palabra sin límite. Posteriormente los
grupos intervendrán, de mayor a menor número de diputados, con el
turno del grupo convergente al final.
Mas puede entonces responder de forma global antes de que el presidente
de la comisión, el diputado de la CUP David Fernández, abra otro
turno para repreguntar.
Aunque no han trascendido los guiones que llevarán los grupos, el
interrogatorio pivotará sobre dos elementos: la corrupción durante
los gobiernos de Pujol y de Mas con el caso ITV, por el que
está imputado por cohecho y tráfico de influencias el ex secretario
general de CDC, Oriol Pujol.
Desde que Jordi Pujol confesara en julio un fraude de 34 años, Mas
siempre ha limitado el escándalo a «un asunto privado» del ex president.
Los partidos de la oposición, sin embargo, aprovecharán hoy para tratar
de evidenciar que Mas pudo tener conocimiento de los movimientos fiscales
Desde que Jordi Pujol confesara en julio un fraude de 34 años, Mas
siempre ha limitado el escándalo a «un asunto privado» del ex president.
Los partidos de la oposición, sin embargo, aprovecharán hoy para tratar
de evidenciar que Mas pudo tener conocimiento de los movimientos fiscales
de Pujol y su familia.
Además, la mayoría de los partidos removerán casos de corrupción
que afectaron al pujolismo y de los que Mas pudo obtener información
gracias a los cargos que alternó.
Entre 1995 y 2003 fue consejero de conseller en cap de la Generalitat.
Más concretas serán las preguntas por la presunta relación de Mas con
la trama de las ITV. Según consta en el sumario, Oriol Pujol intentó que el
president mediara para facilitar negocios a uno de los empresarios imputados
en la trama, Sergi Alsina.
Según las llamadas y mensajes SMS Política Territorial, Economía y
Además, la mayoría de los partidos removerán casos de corrupción
que afectaron al pujolismo y de los que Mas pudo obtener información
gracias a los cargos que alternó.
Entre 1995 y 2003 fue consejero de conseller en cap de la Generalitat.
Más concretas serán las preguntas por la presunta relación de Mas con
la trama de las ITV. Según consta en el sumario, Oriol Pujol intentó que el
president mediara para facilitar negocios a uno de los empresarios imputados
en la trama, Sergi Alsina.
Según las llamadas y mensajes SMS Política Territorial, Economía y
aportados por el servicio de Vigilancia Aduanera de la Guardia Civil,
Oriol Pujol habría contactado con Mas mientras se negociaban las deslocalizaciones
de las fábricas que las marcas Sony, Yamaha y Sharp tenían en Cataluña. La venta de la fábrica de Sharp en Sant Cugat del Vallés y la mediación de Mas en su traspaso
a Nortia, propiedad de la familia Lao, será clave en las preguntas.
El president, hasta ahora, se ha limitado a señalar que su actuación
fue «correcta». Esta tarde se verá si logra trasladar el mismo mensaje en
su «espectáculo» inconveniente.
Oriol Pujol habría contactado con Mas mientras se negociaban las deslocalizaciones
de las fábricas que las marcas Sony, Yamaha y Sharp tenían en Cataluña. La venta de la fábrica de Sharp en Sant Cugat del Vallés y la mediación de Mas en su traspaso
a Nortia, propiedad de la familia Lao, será clave en las preguntas.
El president, hasta ahora, se ha limitado a señalar que su actuación
fue «correcta». Esta tarde se verá si logra trasladar el mismo mensaje en
su «espectáculo» inconveniente.
La forta aposta de Varufakis
JOAN TAPIA
Periodista
La victòria de Syriza en les eleccions gregues marcarà -tot i que Grècia només representa el 2% del PIB europeu- tant l'agenda europea com el 2015 espanyol, any electoral. L'esperança d'una certa esquerra radical, romàntica o ben intencionada és que Syriza aconsegueixi suavitzar l'ajust europeu (en especial el de l'Europa del sud) impulsat per Alemanya. La por és que porti a la sortida de Grècia de l'euro, provoqui el descarrilament del projecte europeu i agreugi la crisi.
La primera setmana ha anat malament. Els diners fugen. La borsa grega ha patit pèrdues serioses, hi ha èxode de dipòsits bancaris -per por del corralito i/o la devaluació- i divendres el tipus d'interès dels bons grecs a tres anys es va elevar a ni més ni menys que el 19%.
Per una altra part, el Govern d'Alexis Tsipras no ha fet res per tranquil·litzar els estalviadors i els mercats. Compleix les seves promeses electorals sense explicar com les podrà pagar. En la seva primera reunió va acordar mesures que van directament contra la competitivitat i que impliquen un descens dels ingressos públics. Va apujar de 586 a 751 euros el salari mínim (648,6 euros a Espanya). ¿Això ajudarà les empreses a sobreviure o les perjudicarà i incitarà a submergir-se? També va paralitzar la privatització del port del Pireu a una empresa xinesa (irritant aquest país) i la de la companyia d'electricitat. Menys ingressos per a l'Estat i més desconfiança internacional. I va decidir readmetre 10.000 empleats públics. Més despesa pública, més dèficit…
I el nou ministre d'Economia, Iannis Varufakis, va coronar aquesta fugida cap endavant divendres quan davant del president de l'Eurogrup -l'holandès Jeroen Dijsselbloem- va afirmar que Grècia no negociaria més amb la troica (la va qualificar de «comitè corrupte») i convocaria una conferència internacional per reestructurar el deute (320.000 milions d'euros i el 175% del PIB). Tampoc demanarà una nova pròrroga del segon rescat que acaba a finals de febrer. Varufakis és un economista format a la Gran Bretanya, ha estat professor a Austràlia, és conegut pel seu marxisme heterodox i és popular per les seves intervencions en televisió contra «el dictat alemany».
I és clar, Dijsselbloem li va respondre que la conferència internacional ja existeix. És l'Eurogrup, que posseeix (després dels dos rescats) la majoria del deute grec.
Xoc de trens
Aquesta és la força de Varufakis en l'aparatós xoc de trens que s'acosta. Creu que per a la UE és millor cobrar alguna cosa (per exemple un 50%) que res i córrer el risc d'una explosió de l'euro. Però Europa (no només Alemanya i els països del nord) està recelosa. El 70% del deute està en mans d'organismes europeus (i de l'FMI) i l'impagament grec recauria en els contribuents (alemanys en primer lloc). També perquè ja hi va haver el 2011 una quitació de 70.000 milions i la major part del deute és -gràcies als rescats- a 30 anys i a un tipus d'interès mitjà del 2,4%, per sota del d'Alemanya o Àustria. I el pagament anual del deute representa el 4,3% del PIB, similar al d'Itàlia o Irlanda (4,1%) i una mica superior al d'Espanya (3,3%).
Lorenzo Bini-Smaghi -intel·ligent exconseller del BCE- argumenta que és fals que el deute sigui impagable perquè els estats sols paguen els interessos (el principal es refinança i es pot convertir en deute perpetu). I el rescat tampoc ha fracassat. Grècia es comença a recuperar, creix a l'1,7% (una mica més que Espanya) i ha eliminat el dèficit primari (abans del pagament d'interessos).
L'ortodox ministre alemany Wolf-gang Schäuble va contestar per avançat a Varufakis: «Ningú ha rebut ajuda que no hagi demanat. Si ara no la desitgen, cap problema». ¿Que s'espavilin per pagar les nòmines o que facin fallida i surtin de l'euro? Alemanya creu que Grècia hauria pogut enfonsar l'euro el 2010 o el 2012 però no ara perquè hi ha nous mecanismes europeus i Espanya, Portugal i Irlanda estan en millor situació.
¿Schäuble i Varufakis són dos temeraris automobilistes que acceleren cap al precipici a veure qui frena abans, com al cèlebre film de James Dean? Si és el cas, Varufakis ha de tenir bon pols. La democràcia és la democràcia i l'elector alemany, o holandès, no vol pagar més impostos per ajudar Grècia (tampoc crec que l'espanyol desitgi perdonar els 26.000 milions prestats que equivalen a les prestacions anuals de desocupació). I els tractats europeus rebutgen una Unió de Transferències (una altra cosa van ser els fons de cohesió que Felipe González va arrencar a Helmut Kohl).
Syriza frega la majoria absoluta per la prima de 50 diputats al guanyador. Està legitimada per governar, és clar. Però no ha d'oblidar que només ha tingut el 36,4% dels vots (el PP en va obtenir aquí el 40% el 2011) i que els partits que han fet l'ajust (Nova Democràcia, Pasok i el de Iorgos Papandreu) sumen el 34,9%. Si Syriza calcula malament, sortirà malparada. Els cops de timó que costen suor i llàgrimes no es fan -en democràcia- amb el 36% dels vots.
¿El xoc Schäuble-Varufakis acabarà en un pacte intel·ligent o en una gran catàstrofe? Schäuble té marge (una altra cosa és que vulgui), però Varufakis haurà de revisar les seves promeses. Fer marxa enrere una mica i enervar l'esquerra de Syriza, una coalició de molts grups. ¿Ho voldrà fer i ho sabrà fer o s'estimbarà pel penya-segat?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)