LA FOTO ELECTORAL. QUÈ MIRA DE REULL MANEL FERRÉ?

En tots dos casos a Francesc Miró, que sembla que li ve per l'esquerra...  

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. D'EXCURSIÓ PEL MAS DE BARBERANS (1)

L'austeritat mata però dóna vots

SISCU BAIGES

Periodista

David Stuckler és un investigador i expert en els aspectes econòmics de la salut. Treballa a la universitat d’Oxford i a l’Escola d’Higiene i Medicina Tropical de Londres. Juntament amb l’epidemiòleg Sanjay Basu, de la Universitat de Stanford, va escriure el llibre ‘El cost humà de les polítiques de retallades. Perquè l’austeritat mata’. Al llibre s’explica que la política d’austeritat en la despesa pública aplicada pel Govern de David Cameron va fer caure del 70% al 58% el nivell d’aprovació dels britànics del seu servei nacional de salut (NHS), va deixar unes 10.000 persones sense llar o va augmentar els afectats de tuberculosi, entre molts d’altres efectes negatius. A mes, cita el director de la revista científica de The Lancet quan conclou que l’austeritat “portarà morts”.

“El preu de l’austeritat es xifra en vides humanes. I aquestes vides no tornaran quan les Borses es recuperin”, escriuen Stuckler i Basu.

La Borsa britànica va tancar amb un increment del 2,26% en saber-se els resultats de les eleccions que han donat la majoria absoluta al Partit Conservador de Cameron al Parlament britànic. A la Borsa li encanten les polítiques d’austeritat.

La qüestió és perquè els britànics voten unes polítiques que perjudiquen la seva qualitat de vida, envien milions de persones a buscar menjar als Bancs d’aliments i els imposa uns treballs precaris i quasi esclaus. Són masoquistes els britànics? Evidentment, no.

Potser l’explicació estigui darrera la reflexió que li va fer un ex-votant laborista al periodista John Carlin, prop de Londres: “Tinc por del canvi. Podríem estar pitjor”.

Als ciutadans els plouen informacions segons les quals, després de molts anys de caigudes, el Producte Interior Brut millora, l’atur es redueix, la Borsa puja i es venen més cotxes. Molts creuen que si això és cert, més aviat o més tard, la seva precarietat, angoixa i pèrdua de serveis socials s’acabaran. I, mentre tant, creuen i confien també que si l’austeritat que Cameron accentuarà en el proper mandat continua matant, almenys no els toqui a ells.

Dos noms propis, per acabar: Stephanie Bottrill i Manuel López.

Stephanie Bottrill va suïcidar-se el 4 de maig de 2013 després de rebre la notificació que havia de pagar 80 lliures mensuals més pel seu domicili per un nou impost del Govern Cameron. Va deixar escrita una carta adreçada al seu fill on deia: “No et culpis perquè hagi acabat amb la meva vida. Els únics culpables estan al Govern”. Hi seguiran cinc anys més.

Sonia López ha presentat una querella criminal contra la doctora que no va operar el seu pare, Manuel López, per una hèrnia abdominal que creixia sense parar. 22 mesos després d’estar en llista d’espera per ser operat a l’hospital de Bellvitge, l’hèrnia va explotar i López va morir el passat 14 de gener.

El 27 de setembre hi haurà, se suposa, eleccions al Parlament de Catalunya. Abans que acabi l’any s’han de celebrar eleccions generals a Espanya.

DOLÇA DERROTA

En acabar el partit Barça-Bayern d’anit, i mentre els locutors que l’havien retransmès l’analitzaven en detall, de fons es podia sentir a l’afició alemanya cantant per la victòria del seu equip.

-És que aquest any no pot dir tothom que hagi guanyat al Barça –va dir Gerard López-

Certament és així. Tant a la lliga i copa espanyoles, com a la Champions, han estat molt pocs els equips que poden presumir d’haver vençut al Barça. No obstant, sobre la derrota d’ahir hi ha molt que dir.
A priori, el Bayern de Munich era el rival més difícil que podia tocar al Barça a l’eliminatòria de semifinals de la Champions. Amb el permís del Madrid que, evidentment, sol ser un rival sempre especial.
Només els lesionats de Bayern feien minva la seva capacitat d’atac, però no de defensa. De totes formes, tal i com està jugant el Barça, penso sincerament, que també hauria passat l’eliminatòria sense gaires problemes.
Si a Barcelona, Guardiola, va dissenyar una tàctica de contenció que li va donar resultat només a mitges, ja que quan Messi va dir ara, en un tres i no res li va fer 3 gols a Neuer, el que està considerat per molts com el millor porter del món, la tàctica d’ahir havia de ser molt diferent.
Per a remuntar un 3-0 (al Barça o a qui sigui), has de fer un plantejament arriscat i a la vegada prudent. Com es menjar això? S’han d’aprofitar les ocasions davant, però sense descuidar la defensa, ja que com va dir el propi Guardiola, el Barça actual té el millor contraatac del món.
Per a començar, fer 3 gols al Barça no és tasca fàcil, ja que té la defensa i el porter menys golejats de la lliga i un dels menys d’Europa, tot i que es canviï el porter Bravo per Ter Stegen.
I encara més difícil: Què li facin 3 gols i que el Barça no sigui capaç de fer-ne cap. Això és el que va passar precisament anit.

El Bayern va fer un gol relativament aviat. Només en quedaven 2 més per a igualar el resultat. Però l’alegria dels aficionats alemanys va durar molt poc. Una ràpida triangulació dels Tres Sud-americans, va permetre Neymar marcar l’empat, la qual cosa obligava a l’equip de Pep fer-ne 4.
En un altre contraatac, el brasiler Neymar va tornar a marcar. L’1 a 2 semblava l’estocada definitiva i un resultat global impossible de remuntar. El Bayern havia de fer ni més ni menys que 5 gols més. Amb l’1 a 2 es va arribar a la segona part i vulguis que no, els jugadors del Barça estaven convençuts (possiblement ningú va parlar del tema, però era del tot lògic que així fos) de que el Bayern en 45 minuts no seria capaç de fer-los 5 gols. Impossible!
El Barça va saltar al camp creient que la eliminatòria estava guanyada, com si aquella segona part sobrés. El relaxament de l’equip era evident i això va permetre als alemanys fer 2 gols i donar la volta al marcador parcial, que no global. Alguns jugadors i membres del cos tècnic, per uns moments, van pensar que podrien fer 3 gols més... Però el pas del temps, anava disminuint de forma irremeiable les possibilitats dels bavaresos. Cap el final, el Barça, va tenir la possibilitat d’empatar el partit, però, en aquells moments, no era el més important...
Els socis i aficionats del Barça que veient el partit a l’estadi del Bayern, van mostrar-se molt prudents (potser massa) i només quan se’n van adonar que no hi havia temps material per a que el Bayern privés al Barça de jugar la final de la Champions a Berlín. Serà la cinquena final en una dècada. Les altres 4 les han guanyat.
Ara només esperar qui serà el rival a la final: el Madrid, què és qui té més opcions o la Juventus (al partit d’anada van guanyar els italians per 2-1) La solució aquest nit...
Personalment no em desagradaria una final espanyola, però em fa por perdre contra el Madrid. En les condicions actuals, el Barça hauria de guanyar, però el precedent de l’any passat contra l’Atlético demostra que el Madrid mai és un equip fàcil.
Per tant, aquesta nit, que guanyi la Juve.

I per acabar una reflexió: I si deixant-se guanyar el Barça li salvava la pell a Pep?