dimarts, 19 de maig del 2015
La cara amagada de Xavier Trias
JAUME REIXACH
Xavier Trias porta endollat a l'administració des de l'any 1981 (fa 34 anys!). En tot aquest temps ha estat director general de l'Institut Català de Salut (ICS), conseller de Sanitat i Presidència de la Generalitat, diputat, regidor i, finalment, alcalde de Barcelona. És, per tant, un representant de la classe política sorgida de la Transició postfranquista que la corrupció i les retallades han posat a la picota.
Membre de l'alta burgesia i veí d'un dels immobles més selectes de la ciutat, al Turó Park, la seva gestió a la Casa Gran serà recordada per haver munyit, fins a deixar-la exhausta, la "vaca del turisme" i haver oblidat els barris de l'extraradi, allà on la crisi ha colpejat amb més duresa la població barcelonina. Ha buidat la caixa ben farcida que li va deixar el seu antecessor en el càrrec, Jordi Hereu, i amb ell, i davant la crisi de les finances de la Generalitat, les "empreses del 3%" han trobat a l'Ajuntament una gran via de negoci.
Del seu passat, Xavier Trias té moltes coses per explicar. Per exemple, les seves íntimes relacions amb Javier de la Rosa, actualment trencades, que l'exfinancer va detallar amb pèls i senyals al "pequeño Nicolás". O els negocis que, durant la seva etapa a Presidència de la Generalitat, feia Jordi Pujol Ferrusola, segons va explicar el periodista Ramon Pedrós, l'excap de premsa de Jordi Pujol a la comissió parlamentària d'investigació. O el funcionament de la "màfia sanitària" de CDC, que ell va contribuir activament a muntar i mantenir i que ara ha esclatat amb el cas Innova.
Xavier Trias ha aconseguit mantenir durant aquests quatre anys la seva precària majoria municipal i amagar l'enorme malestar social que existeix a la ciutat amb una pràctica intensiva de la política de "menjadora". Ha "regat" amb copioses subvencions els partits de l'"oposició", els sindicats i totes les entitats ciutadanes que s'han deixat i que podien posar-li el dit a l'ull per la seva gestió d'aparador. Especialment sagnant és l'aberrant partida de diners que ha abocat en la pràctica totalitat dels mitjans de comunicació de Barcelonaper tal que, de manera unànime, es dediquessin a "cantar-li" les gràcies i a amagar la cara més fosca i desagradable del seu mandat, marcat per la seva escandalosa "amnèsia" davant els problemes reals de la ciutadania (atur, habitatge, cost de la vida, necessitat de serveis socials públics...).
Barcelona és una ciutat amb una gran energia creativa i innovadora que Xavier Trias ha menystingut i ha capat. De la mà del seu inefable regidor de Cultura, Jaume Ciurana -un "integrista" amb una patològica vocació repressora i censora-, Barcelona ha esdevingut una urbs provinciana i resclosida, per molt que la propaganda municipal ens intenti vendre tot el contrari. És hora de jubilar Trias i passar pàgina a la seva rància etapa al capdavant de la Casa Gran.
Xavier Trias porta endollat a l'administració des de l'any 1981 (fa 34 anys!). En tot aquest temps ha estat director general de l'Institut Català de Salut (ICS), conseller de Sanitat i Presidència de la Generalitat, diputat, regidor i, finalment, alcalde de Barcelona. És, per tant, un representant de la classe política sorgida de la Transició postfranquista que la corrupció i les retallades han posat a la picota.
Membre de l'alta burgesia i veí d'un dels immobles més selectes de la ciutat, al Turó Park, la seva gestió a la Casa Gran serà recordada per haver munyit, fins a deixar-la exhausta, la "vaca del turisme" i haver oblidat els barris de l'extraradi, allà on la crisi ha colpejat amb més duresa la població barcelonina. Ha buidat la caixa ben farcida que li va deixar el seu antecessor en el càrrec, Jordi Hereu, i amb ell, i davant la crisi de les finances de la Generalitat, les "empreses del 3%" han trobat a l'Ajuntament una gran via de negoci.
Del seu passat, Xavier Trias té moltes coses per explicar. Per exemple, les seves íntimes relacions amb Javier de la Rosa, actualment trencades, que l'exfinancer va detallar amb pèls i senyals al "pequeño Nicolás". O els negocis que, durant la seva etapa a Presidència de la Generalitat, feia Jordi Pujol Ferrusola, segons va explicar el periodista Ramon Pedrós, l'excap de premsa de Jordi Pujol a la comissió parlamentària d'investigació. O el funcionament de la "màfia sanitària" de CDC, que ell va contribuir activament a muntar i mantenir i que ara ha esclatat amb el cas Innova.
Xavier Trias ha aconseguit mantenir durant aquests quatre anys la seva precària majoria municipal i amagar l'enorme malestar social que existeix a la ciutat amb una pràctica intensiva de la política de "menjadora". Ha "regat" amb copioses subvencions els partits de l'"oposició", els sindicats i totes les entitats ciutadanes que s'han deixat i que podien posar-li el dit a l'ull per la seva gestió d'aparador. Especialment sagnant és l'aberrant partida de diners que ha abocat en la pràctica totalitat dels mitjans de comunicació de Barcelonaper tal que, de manera unànime, es dediquessin a "cantar-li" les gràcies i a amagar la cara més fosca i desagradable del seu mandat, marcat per la seva escandalosa "amnèsia" davant els problemes reals de la ciutadania (atur, habitatge, cost de la vida, necessitat de serveis socials públics...).
Barcelona és una ciutat amb una gran energia creativa i innovadora que Xavier Trias ha menystingut i ha capat. De la mà del seu inefable regidor de Cultura, Jaume Ciurana -un "integrista" amb una patològica vocació repressora i censora-, Barcelona ha esdevingut una urbs provinciana i resclosida, per molt que la propaganda municipal ens intenti vendre tot el contrari. És hora de jubilar Trias i passar pàgina a la seva rància etapa al capdavant de la Casa Gran.
dilluns, 18 de maig del 2015
LA PRIMERA, AL SAC!
Després d’empatar el Madrid contra el València l’anterior jornada de futbol, vaig fer una cosa que no acostumo a fer: posar Teledeporte.
Tan tard era, que només posar-ho, ja es va acabar el programa, però vaig tenir temps d’escoltar un darrer comentari. Un dels contertulians va opinar així sobre el resultat:
-És un resultat positiu per al Madrid. El Barça ha d’anar a jugar contra l’Atlético que s’està jugant la tercera plaça i el darrer partit contra el Depor que es jugarà la permanència.
Només des d’una postura fanàtica es pot fer una afirmació així. El Madrid acabava de donar (pràcticament) la lliga al Barça i encara hi havia que ho veia en optimisme.
El Barça tenia al camp de l’Atlético el primer match ball per guanyar la lliga. Els 4 punts d’avantatge sobre els blancs, feia que assolint la victòria, s’asseguraven el títol. Ni el Barça d’aquest any és el de l’any passat, ni el Atlético tampoc. Si la passada temporada el Barça no va poder aconseguir guanyar-los, aquest any no ha perdut contra els matalassers.
Al partit d’ahir el Barça va ser el clar dominador, tret dels primers 10 minuts en que l’Atlético va tenir més el control i les millors oportunitats. Però Bravo ha demostrat que és un porter pràcticament inexpugnable, com ho demostrar haver mantingut la seva porteria a zero en els darrers 6 partits de lliga.
Mentre a Cornellà-El Prat, Cristiano Ronaldo feia un hat-trick que celebrava com si hagués guanyat el campionat dels campionats, al Vicente Calderón, Messi només en feia un, però que donava una lliga.
Fixeu-vos com va ser el comportament del portuguès que els mitjans de comunicació d’aquí se’n han fet ressò, però per a criticar la seva conducta. Els tres goles, a part d’alimentar el seu ego, de poc van servir al Madrid. Potser podran dir que ha estat l’equip més golejador del campionat, però aquestes estadístiques de res serveixen si no van acompanyades del títol. I parlant de títols, també recordar (ni que sigui de passada), que aquesta mateixa setmana, el Madrid va perdre l’oportunitat de guanyar la Champions, un torneig del qual l’any passat es va proclamar campió. Per tot això, encara es fa més incomprensible l’actitud de Cristiano Ronado (per cert, desaparegut el passat dimecres després de transformar un penal)
Una vegada el Barça ja va tenir assegurat el títol de lliga, vaig escriure això al meu compte de Facebook:
-Canvio Pichichi pel títol de lliga (signat: Cristiano Ronaldo)
Ràpidament em van fer veure l’equivocat que estava. Cristiano només mira per ell, els títols col·lectius l’importen poc si no treu un rèdit personal. En canvi Messi busca el millor per a l’equip, tot i ser el millor jugador de la història del futbol, malgrat no haver guanyat cap Mundial.
Després de la lliga, el Barça encara té dos reptes immediats més que, d’assolir-los, poden fer història com van fer a l’època de Pep Guardiola: la Copa del Rei i la Champions.
Però s’ha d’anar pas a pas, tot i que a priori són els favorits a totes dues competicions, però al futbol (i no és un tòpic) pot passar qualsevol cosa i per tant, fins a que no estiguin al sac...
Però la lliga, sí, la lliga ja està al sac... I encara que no estigui ben lligat, aquesta ja ho s’escapa!
LES FOTOS DENÚNCIA DEL DIA 18-05-2015
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)