Aparcament de davant del CAP. Com veieu, els vehicles estan aparcats en terreny de no ningú, per evitar estacionar del tot sobre l'aparcament reservat a les ambulàncies.
dilluns, 25 de maig del 2015
LES FOTOS DENÚNCIA DEL DIA 25-05-2015
Aparcament de davant del CAP. Com veieu, els vehicles estan aparcats en terreny de no ningú, per evitar estacionar del tot sobre l'aparcament reservat a les ambulàncies.
EPISODIS ELECTORALS. LA RESSACA
Abans de fer valoracions sobre les eleccions d’ahir, encara vull explicar-vos algunes coses que van passar durant la campanya electoral.
Els darrers dies de campanya, les CUP d’Amposta encara es preguntaven quins eren els sous de Manel Ferré, tot i que no es presentaven a la capital del Montsià. Prop de casa meva, i sobre cartells enganxats pel PCPC, van enganxar-ne uns quants d’aquells que apareix Ferré com lagallina dels ous d’or. Com sabeu, a part de ser alcalde d’Amposta, Ferré està presenta a diversos consells d’administració, com per exemple el de l’Hospital Comarcal d’Amposta o el del Consorci de Salut i Social de Catalunya (per cert, a tots dos n’és el president)
Ferré sempre s’ha negat a fer públics els seus ingressos, la qual cosa diu molt poc de la seva transparència com a polític. Molt de parlar, però a l’hora de la veritat incomplia els seus deures més bàsics.
Seguint amb el tema d’ingressos, qui també s’havia negat a ensenyar la declaració de la renda tot i que també sé li havia requerit que ho fes, era Esperanza Aguirre, la lideressa de Madrid. Finalment es va filtrar la darrera declaració de la renda (la del 2013), tot i que, fins ara, no s’ha esbrinat qui ho va fer. Mentre ella culpa a Montoro, bé podria haver estat filtrada del seu entorn més proper. Però qui estima tan poc a la lideressa? Potser el seu home perquè intueix que li ha estat infidel i és una forma de revenja? Què cadascú pensi el que vulgui, però a mi em van dir fa anys que freqüentava Cal Naudí, un hotelet que hi ha prop de les cases d’Alcanar encara que és terme d’Ulldecona...
Dijous vaig anar a la Galera i vaig aprofitar per veure les obres del barranc. Vaig parlar amb alguns veïns i també amb l’alcalde Ramón Muñoz (que per cert, tornarà a ser-ho ja que ha revalidat la majoria absoluta) Va sortir el tema de l’entrevista que va emetre Canal 21 Ebre a la seva contrincant Ester Martí:
-Si no s’equivoca, no diu cap veritat.
Així de contundent. Martí havia denunciat que s’havia perdut una subvenció precisament per a construir el mur que evitaria que caiguessin més cases quan hi ha grans avingudes al barranc.
-També es diu que a partir de dilluns s’aturaran les obres. Sóc capaç de fer passejar tot el dia les màquines pel poble per a que la gent vegin que no és així.
Al pobles menuts, de vegades les relacions entre els candidats poden arribar a ser molt tenses.
A Amposta, i concretament al col·legi electoral del Miquel Granell es denunciava que hi havia sobres on, prèviament, s’havia introduït la papereta de CiU. No és la primera vegada que passa, encara que mai ho he pogut constatar. En canvi, segons les informacions que tinc, sembla ser que el fet és totalment verídic. A mig matí ho va publicar l’Aguaita.
Quines conseqüències pot tenir aquest fet? Imagineu la situació. El votant acudeix a la cabina i agafa un sobre en el que hi ha una papereta de CiU. Si introdueix una altra papereta de CiU, és vot vàlid, però si l’opció triada és una altra, al haver-hi dos paperetes de diferent partit, el vol és nul. A l’anul·lar un vot que anava per a una candidatura diferent a CiU, aquesta formació hi surt beneficiada.
Finalment una anècdota que es va produir (o millor dit, no passarà) al Mas de Barberans. Allí, la victòria socialista ha estat incontestable: 6 PSC, 1 CiU. L’anècdota té que veure amb el resultat i sé li podria aplicar allò de no diguis blat fins a que estigui al sac i ben lligat.
Resulta ser que qui anava de número dos de CiU es va comprometre amb una parella que els casaria aquest estiu. Els regidors poden casar per delegació de l’alcalde (jo mateix ho vaig fer en dos cops) Per tant, el regidor en qüestió sembla que ho tenia molt clar: primer que sortiria regidor i segon que CiU seria la llista més votada, ja que si no era així, com sabia ell que l’alcalde (d’un altre partit) l’autoritzaria a fer-ho? Jo li dic imprudència, no sé vosaltres.
Wert, com a excusa
SISCU BAIGES
Quan s'acosten eleccions, als partits nacionalistes els va bé que hi hagi una mica de gresca patriòtica. Si feu un cop d'ull a l'arxiu documental de les diferents eleccions que hi ha hagut al nostre país –entengui's país com es vulgui- veureu que poc abans de votar brollen picabaralles que exciten les passions dels catalanistes i dels espanyolistes. Que si un Fons autonòmic que no es paga, que si un deute que no quadra, que si unes banderes de més o de menys o que si a l'escola s'ha de fer més o menys classes en català o castellà.
Estic convençut que els dirigents d'uns partits i altres es posen d'acord per atiar aquests temes just abans de les eleccions. Igual no els cal i funcionen per telepatia. Però els nacionalistes catalans i els espanyols estan encantats amb el recurs del ministre d'Educació, José Ignacio Wert, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra la regulació del Govern de la Generalitat de la matriculació a les escoles pel proper curs. Wert demana que la Justícia imposi que, com a mínim, un 25%de les classes es faci en castellà.
Al meu entendre, Wert no hauria de posar cullerada en el sistema educatiu català perquè és una competència transferida. Però entenc també que es munta un sidral per una qüestió menor. Els que tenim canalla estudiant a escoles o instituts sabem que el percentatge d'ús d'un idioma o altre varia en funció dels professors. I no ens amoïna gens. Que la bretolada del ministre mobilitzi el país, les forces vives i les mortes, les televisions i ràdios públiques i privades com si s'acabés el món perquè en una escola hagin de fer una classe de matemàtiques en castellà en comptes de català, és desproporcionat.
Sobretot perquè aquestes mateixes forces, entitats i mitjans no mouen un dit pels nens i nenes amb discapacitats auditives que no poden matricular-se a les escoles i instituts del seu barri perquè el Govern de la Generalitat no es preocupa de posar professors de suport que ho facin possible.
Wert és un pocasolta, però que va molt bé als que necessiten pólvora per la seva causa independentista i una bandera amb la qual amagar la desatenció envers les necessitats reals de l’escola i dels estudiants a Catalunya.
Quan s'acosten eleccions, als partits nacionalistes els va bé que hi hagi una mica de gresca patriòtica. Si feu un cop d'ull a l'arxiu documental de les diferents eleccions que hi ha hagut al nostre país –entengui's país com es vulgui- veureu que poc abans de votar brollen picabaralles que exciten les passions dels catalanistes i dels espanyolistes. Que si un Fons autonòmic que no es paga, que si un deute que no quadra, que si unes banderes de més o de menys o que si a l'escola s'ha de fer més o menys classes en català o castellà.
Estic convençut que els dirigents d'uns partits i altres es posen d'acord per atiar aquests temes just abans de les eleccions. Igual no els cal i funcionen per telepatia. Però els nacionalistes catalans i els espanyols estan encantats amb el recurs del ministre d'Educació, José Ignacio Wert, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra la regulació del Govern de la Generalitat de la matriculació a les escoles pel proper curs. Wert demana que la Justícia imposi que, com a mínim, un 25%de les classes es faci en castellà.
Al meu entendre, Wert no hauria de posar cullerada en el sistema educatiu català perquè és una competència transferida. Però entenc també que es munta un sidral per una qüestió menor. Els que tenim canalla estudiant a escoles o instituts sabem que el percentatge d'ús d'un idioma o altre varia en funció dels professors. I no ens amoïna gens. Que la bretolada del ministre mobilitzi el país, les forces vives i les mortes, les televisions i ràdios públiques i privades com si s'acabés el món perquè en una escola hagin de fer una classe de matemàtiques en castellà en comptes de català, és desproporcionat.
Sobretot perquè aquestes mateixes forces, entitats i mitjans no mouen un dit pels nens i nenes amb discapacitats auditives que no poden matricular-se a les escoles i instituts del seu barri perquè el Govern de la Generalitat no es preocupa de posar professors de suport que ho facin possible.
Wert és un pocasolta, però que va molt bé als que necessiten pólvora per la seva causa independentista i una bandera amb la qual amagar la desatenció envers les necessitats reals de l’escola i dels estudiants a Catalunya.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)