JOAN TAPIA
Periodista
Diumenge Unió va decidir, per ajustada majoria, obrir una negociació amb CDC per esmenar el full de ruta independentista pactat al març entre convergents, republicans i l'ANC. Demanava no dirigir-se només als partidaris del sí-sí sinó obrir-se als que el 9-N van votar sía l'Estat propi i no (o blanc) a la independència. També exigia -potser encara més- que el procés respectés l'Estat de dret i s'exclogués qualsevol acte unilateral d'independència que no seria acceptat a la Unió Europea.
Dilluns CDC (almenys el coordinador Josep Rull) va contestar de forma brusca donant a Unió tres dies per decidir si volia sumar-se a una llista independentista. Ahir, a les 48 hores, UDC va contestar abandonant el Govern d'Artur Mas per raons de fons (no s'ha negociat) i de forma (hi ha hagut un mal educat ultimàtum). En principi tots els càrrecs d'Unió haurien d'abandonar el Govern i els tres consellers ho faran en el mateix moment en què ho decideixi el president.
¿Està trencada doncs CiU? Sí, en part perquè Unió surt amb estrèpit del Govern per diferències polítiques serioses. Però tampoc del tot. Unió es compromet (cosa encomiable) a mantenir l'estabilitat parlamentària fins al final de la legislatura (hi hagi o no eleccions el 27-S), i també assegura que no té intenció (i tampoc la percep a Convergència) ni voluntat de trencar la federació. Però sortint del Govern perquè no es renegocia el full de ruta indica que no anirà a la llista independentista que li va plantejar Rull.
Unió fixa la seva posició política (no a un programa només independentista), però no trenca la federació amb Convergència. ¿Per què? La clau la va donar Ramon Espadaler al no opinar sobre l'anomenada llista del president afirmant que no sabia exactament del que es tractava. Suggeria que aquesta iniciativa que s'atribueix aMas -que l'agit-prop convergent aclama des de fa temps però sobre la qual el president ha dit poc- no s'ha discutit en els òrgans de la federació CiU.
Una casa diferent
Espadaler insinua que si Mas vol una llista presidencialista per sobre dels partits ha de plantejar-ho abans en la direcció de CiU, de la qual ell (Espadaler) és secretari general. Potser el president de la Generalitat pot actuar al seu aire -i al dels seus estrategs del 2012- a CDC, però la federació nacionalista és una casa diferent. Si Masanuncia així una llista presidencial sense discussió prèvia, no serà Unió la que trenqui. Serà Mas qui s'estarà saltant els protocols.
¿És aquest l'únic motiu de la ruptura amb estrèpit però per etapes que han elegit els democristians? És clar que no és igual que Unió trenqui per tebior, o que Mas tiri pel dret, pel que fa a les normes de la federació, amb una llista al seu capritx i un programa no pactat amb el soci. Segur que també hi ha càlculs d'intendència: costos del divorci, repartiment de la caixa comuna, espais electorals gratuïts…Duran i Espadaler tampoc poden no tenir en compte el sector crític (potent), que ara demana un congrés extraordinari, malgrat que CDC l'endarrereix fins després de les eleccions. I potser Espadalerencara té alguna esperança que Mas recapaciti. Sigui com sigui, ahir Unió va preferir una ruptura a terminis democristians a un discurs polític a la recerca i captura d'electors. A curt és intel·ligent perquè ara la pilota la té Mas, que s'arrisca a quedar com a cesarista (ahir davant els republicans, ara davant els seus socis de 37 anys). Però a Unió no li sobra temps per captar complicitats en l'electorat catalanista i centrista, que sent vertigen davant allò que és desconegut. Diumenge (encara que dividida) ho va fer. Ahir va vorejar el pecat tan democristià de l'ambigüitat.