dimarts, 20 d’octubre del 2015
Messi i Mas, lesionats
SISCU BAIGES
Són coses del futbol i de la política. Leo Messi, jugador del Barça, i Artur Mas, president de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i de la Generalitat, en funcions, s'han lesionat i hauran d'estar una temporada a la banqueta. El futbolista diuen que en té per unes setmanes. El polític probablement en tindrà per uns quants mesos.
L'expressió 'ningú no és imprescindible' se sol utilitzar quan s'ha de prescindir involuntàriament d'algú. És una forma de consolar-se davant una realitat contra la qual no s'hi pot fer res.
Leo Messi es va trencar el lligament col·lateral intern del genoll esquerre el passat 26 de setembre i el seu lloc haurà de ser ocupat per algun altre jugador de l'equip.
L'endemà, els catalans van trencar amb el seu vot la il·lusió d'Artur Mas de ser reelegit sense problemes president de la Generalitat. Mas, que es considera imprescindible, tot i que no se n'ha estat en alguna ocasió de dir que si convé farà 'un pas al costat', intenta dissimular la lesió. Camina ranquejant i tothom se n'adona de la seva coixera però ell i els seus volen fer creure que està en plena forma.
Si Messi vol recuperar-se massa de pressa s'equivocarà. Les lesions curen al seu ritme i la recuperació triga el que triga. Tornar a jugar abans d'hora és perillós per la seva salut i pot perjudicar-lo a ell i al seu club.
Si Mas s'entesta a continuar al capdavant del procés independentista es farà mal ell i farà mal a la causa que diu que defensa.
Ara toca descansar. A tots dos.
Els metges calculen que el futbolista podrà tornar a jugar en un parell de mesos.
Els analistes polítics no encegats per la passió partidista auguren a Mas un descans d'uns mesos o la retirada definitiva. Ni tan sols en el cas que es tornin a celebrar aviat eleccions al Parlament seria lògic que encapçalés cap candidatura, després del tripijoc de la quarta posició a la llista de Junts pel Sí. Si el full de ruta plantejat per aquesta candidatura es pot complir i d'aquí a 18 mesos ens tornen a convocar a les urnes, potser serà l’hora que torni al primer pla de la política catalana.
Ara, però, és temps que juguin Munir, Sandro, Neus Munté o Raül Romeva.
La Champions i la independència s'han posat difícils, això sí.
Són coses del futbol i de la política. Leo Messi, jugador del Barça, i Artur Mas, president de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i de la Generalitat, en funcions, s'han lesionat i hauran d'estar una temporada a la banqueta. El futbolista diuen que en té per unes setmanes. El polític probablement en tindrà per uns quants mesos.
L'expressió 'ningú no és imprescindible' se sol utilitzar quan s'ha de prescindir involuntàriament d'algú. És una forma de consolar-se davant una realitat contra la qual no s'hi pot fer res.
Leo Messi es va trencar el lligament col·lateral intern del genoll esquerre el passat 26 de setembre i el seu lloc haurà de ser ocupat per algun altre jugador de l'equip.
L'endemà, els catalans van trencar amb el seu vot la il·lusió d'Artur Mas de ser reelegit sense problemes president de la Generalitat. Mas, que es considera imprescindible, tot i que no se n'ha estat en alguna ocasió de dir que si convé farà 'un pas al costat', intenta dissimular la lesió. Camina ranquejant i tothom se n'adona de la seva coixera però ell i els seus volen fer creure que està en plena forma.
Si Messi vol recuperar-se massa de pressa s'equivocarà. Les lesions curen al seu ritme i la recuperació triga el que triga. Tornar a jugar abans d'hora és perillós per la seva salut i pot perjudicar-lo a ell i al seu club.
Si Mas s'entesta a continuar al capdavant del procés independentista es farà mal ell i farà mal a la causa que diu que defensa.
Ara toca descansar. A tots dos.
Els metges calculen que el futbolista podrà tornar a jugar en un parell de mesos.
Els analistes polítics no encegats per la passió partidista auguren a Mas un descans d'uns mesos o la retirada definitiva. Ni tan sols en el cas que es tornin a celebrar aviat eleccions al Parlament seria lògic que encapçalés cap candidatura, després del tripijoc de la quarta posició a la llista de Junts pel Sí. Si el full de ruta plantejat per aquesta candidatura es pot complir i d'aquí a 18 mesos ens tornen a convocar a les urnes, potser serà l’hora que torni al primer pla de la política catalana.
Ara, però, és temps que juguin Munir, Sandro, Neus Munté o Raül Romeva.
La Champions i la independència s'han posat difícils, això sí.
dilluns, 19 d’octubre del 2015
L’INDEPENDENTISME S’HA INSTAL·LAT A MADRID
Ni fet expressament. Si des del PP volguessin fomentar a propòsit l’independentisme català, no ho podien fer millor... I esperem-nos que igual el millor encara estar per arribar.
Quan tot fa pensar que el camí cap el procés independentista català ja no l’atura ningú, a Madrid el PP està valorant suspendre l’autonomia, tot i que ells mateixos reconeixen que serà complicat aplicar aquesta mesura.
La complicació vindrà, sobre tot, perquè el temps juga en contra de Mariano Rajoy i els seus, ja que, com recordava avui Pepa Bueno a la SER queden nou setmanes per als comicis generals, concretament 2 mesos i un dia. En aquest temps, s’haurà de constituir el Parlament català i prendre una decisió que, en el pitjor dels casos (o millor, segons es miri) bé podria ser una Declaració Unilateral d’Independència (DUI) Seria llavors quan el s mecanismes de l’Estat s’haurien de posar en marxa per a evitar-la. Suposo que el govern té facultats suficients per a recórrer la iniciativa catalana al Tribunal Constitucional que, l’acceptaria a tràmit i, automàticament quedaria suspesa. Es desacataria llavors el TC? És igual. A partir d’aquí s’hauria d’iniciar el tràmit per a suspendre l’autonomia. En aquet cas no crec que el govern del PP hi tingui les competències necessàries i, ho hauria d’acordar el Congrés dels Diputats (adverteixo que no sóc jurista i puc estar equivocat)
Tot i que s’ha fet sense fer soroll, crec que el Congrés ja ha fet la darrera sessió i, per tant, o bé s’hauria de convocar un plenari extraordinari (i no tinc clar que pugui ser possible) o bé la Diputació Permanent que, imagino, declinaria una responsabilitat tant gran i més si tenim en compte que estem a les portes d’unes generals.
Continuem fent política ficció. El dia 20 de desembre, el PP perd clarament les eleccions i es forma un nou govern fruit d’un pacte entre PSOE i Podemos o Ciudadanos i PSOE... Ves a saber! Però que, en tot cas, el nou parlament espanyol decideixi continuar amb el procés de supressió de l’autonomia catalana, que es voti i que s’acordi suspendre-la... Ja em begut oli!!
Des del meu punt de vista seria l’error més gran que es podria cometre. Llavors si que intueixo una unitat d’una majoria de partits o grups catalans (inclòs el PSC tot i que algun dels seus dirigents s’entesti en celebrar la Hispanitat...) Un front català que comptés amb tots els grups del Parlament (excepte C’s i PP) tindria una força com mai ha existit a Catalunya. Llavors si que una gran majoria de ciutadans estarien recolzant el nou moviment i, fins i tot (mireu que us dic!) més catalans s’unirien a les files dels partits obertament independentistes. Fins i tot el més escèptics)
Perquè una cosa és no recolzar la independència i l’altra molt diferent retirar-nos l’autogovern i dependre directament de Madrid i d’uns polítics que més que miops serien directament cecs.
Madrid és (no ho dubteu) la gran màquina de fer independentistes!
LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 19-10-2015
Com sabeu, és un lloc de molt de pas de vianants (instituts, clínica, Hisenda, piscina, estadi...)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)