Rumors i confidències al Palau Reial

JESÚS RIVASÉS

Director de 'Tiempo

Carlos Solchaga, en els seus temps de ministre de Felipe González, deia que «la política és gairebé sempre economia, excepte en poques, però molt importants, ocasions, en què l'economia és política». Mariano Rajoy va arribar a la Moncloa amb el mateix convenciment. Ara és conscient que necessita alguna cosa més que l'economia per guanyar les eleccions. No obstant, insisteix i adverteix que està en joc que la recuperació es consolidi. Remarca: «Es tracta de créixer o tornar cap enrere». Ahir, en la multitudinària recepció que van oferir els Reis al Palau Reial de Madrid amb motiu de la Festa Nacional, saturada de rumors -com diria Pla-, va quedar clar que és un d'aquells moments en què l'economia és política.Albert Rivera, per a enrabiada dels populars, era el convidat més feliç i desitjat. Pablo Iglesias era l'absent calculador, que espera guanyar vots per estalviar-se una salutació als Reis i una passejada per un Palau, en el qual el «laberint català» (sic de destacat convergent) projectava una ombra molt allargada.

El Govern volia donar un realçament especial a la festa i ho va aconseguir, malgrat que el temps no va acompanyar gaire. Les absències, estudiades, de Mas, Urkullu i Barkos figuraven tan en el guió que van ser tan irrellevants com descorteses. Rajoy insistia en els grupets de la recepció que «Espanya, per primera vegada, ha arrencat un període de recuperació sense devaluar». És històric i no ho havia aconseguit mai ningú abans, però aquest argument no donarà vots el 20-D al PP que, malgrat les últimes enquestes, aspira a guanyar, encara que sigui per poc, les eleccions.

Dos rumors, o dos missatges, van dominar la recepció reial, de conversa en conversa, de rotlle en rotlle. Primer: a Madrid, part de la flor i nata de l'Ibex, bancs i empreses punteres, contemplen amb bons ulls l'ascens de Rivera i els seus Ciutadans. Hi va haver mesos en què hi havia el temor a Podem, però ara que les enquestes allunyen Iglesias d'un resultat pròxim al PP o al PSOE, preocupa menys. Segon: alguns líders convergents, a qui els va agradar més el ball de la vice Soraya que el d'Iceta, avisen que la CUP és l'anarquisme, admeten que «Mas ens ha sorprès a tots» i es queixen de la «imperícia del Govern central».

Ningú l'hi va dir a Rajoy al Palau Reial, però ho sap. Banquers i empresaris fan la cort a Rivera i fins i tot algun -cabells justos, molta energia- al PSOE sense miraments. Tots confien que després del 20-D hi pugui haver una investidura amb un president del PP o del PSOE, llevat que hi hagi sorpresa Rivera, i que governi amb pactes dia a dia. Fins i tot per al PSOE, el fet que els Pressupostos estiguin aprovats és un avantatge. Podria governar i ja canviaria el que necessités. A Catalunya, mentrestant, solució andalusa, que consisteix a esperar que se celebrin les eleccions, com va ferSusana Díaz amb les locals. L'economia no havia sigut mai tant política, però les pensions, el dèficit, l'atur, tot i que milloren, segueixen aquí. Rumors i confidències a Palau.

EL TALL DE LA NACIONAL 340 D'AVUI A LES CASES D'ALCANAR

EL PROGRAMA ELECTORAL DEL PSOE

La catalana Meritxell Batet i el basc Patxi López van ser els encarregats de presentar el programa electoral del PSOE que, ràpidament, es va penjar de a la xarxa (mipsoe.es)

Després dels dubtes dels primers moments (sembla ser que apareixien i desapareixien punts programàtics), finalment va quedar penjar per a que la ciutadania hi pugui fer aportacions. Sempre que hi ha aportació ciutadana és positiu, però després caldrà veure si es tenen en compte o no aquestes aportacions. De la meva experiència de quan assistia a congressos del partit, he de dir que, sovint, s’imposava el corró que suposaven les grans agrupacions dels barris de Barcelona, poblacions de l’àrea metropolitana, caps de província, etc. Així va ser, per exemple en el tema OTAN. Mentre la majoria d’agrupacions estaven a favor de no entrar, gràcies al canvi de criteri de la delegació de Tarragona (amb la que es tenia majoria de delegats), es va imposar el criteri que ho decidís el PSOE a nivell de l’Estat. Però tothom sabia quin era el posicionament del PSOE que, recordem-ho, estava al govern.

La premsa s’ha fet ressò d’aquells punts del programa que, a priori, criden més l’atenció: ensenyament obligatori fins als 18 anys, així com també la gratuïtat de les guarderies, l’eliminació de l’assignatura de religió de dintre de l’horari lectiu, fins i tot als col·legis privats (s’ha d’entendre que també religiosos), derogació del concordat amb la Santa Seu, obligació de fer primàries i debats electorals, poder publicar enquestes fins darrera hora (ara està prohibit publicar-les durat la darrera setmana)

De fet, la major part del programa és un calc del que v presentar Rubalcaba ara fa 4 anys. Hi ha qui opina que s’hauria pogut fer uncortar y pegar.  Però que sigui així té tota la lògica dl món. L’ideari d’un partit no pot canviar tant en un període de temps tan curt. Sé suposa que tots els partits socialistes del món tenen la mateixa estructura identitària i després matisos per adaptar-se al lloc o al temps.  

Com a declaració d’intencions no està malament, però es clar, vist el que s’ha vist quan han estat al govern, fa que un ja dubti de tot. Recordava Pepa Bueno a la SER que la laïcitat és un punt que surt a cada programa, però que mai s’ha aplicat.

És evident que el que intenta el PSOE és seduir a nous votants (ja sigui el votant tradicional que ha pogut marxar darrerament o aquells que no l’han votat mai i que creguin que poden ser una bona opció per a derrotar a Rajoy)

Però en la seva contra hi juguen massa coses, sobre tot els incompliments. Quantes vegades m’he sentit dir que la millor virtut dels polítics és la coherència? No l’única, però sí la més important. Si tu portes a les eleccions un programa electoral és per a complir-lo. Si al final no el compleixes, hauràs de buscar excuses i si en poses moltes, al final un se’n adona de que, d’entrada, ja no portaves cap intenció de complir-lo en uns determinats punts. Pitjor encara és fer el contrari del que has dit, tal i com ho ha fet Rajoy en aquests quatre anys: allà on van dir blanc, finalment ha fet negre i qui no se’n hagi adonat, té un greu problema.

Recordo que en l’època de Zapatero es volia aprovar una llei de despenalització total de l’avortament. Evidentment IU hi estava d’acord i amb la suma dels dos n’hi havia prou per a fer-ho. Al final el temps se’ls hi va tirar al damunt i no es va fer.

Per molt que ens sembli impossible, crec que hi hauria d’haver una continuïtat política tot i que hi hagués una alternança de governs. M’explico. No pot ser (o al menys no hauria de ser) que cada vegada que entra un nou govern es passi la major part de la legislatura modificant les lleis que ha fet l’anterior: avortament, ensenyament, sanitat, treball... Entenc que en aquest país la dreta sigui molt dreta i que qualsevol reforma que hagin fet en el passat els socialistes la vegin massa progressista (tot i que de vegades no ho sigui tant), però això comporta incertesa i, també, pèrdua de temps.

LES FOTOS DENÚNCIA DEL DIA 22-10-2015

 Avui us explicaré una història.

Una parelleta es troben per a dinar a un retaurant d'Amposta. Hi acudeixen cada un d'ell amb el seu cotxe. Ella, per comoditat, el deixa a la sortida del carrer en direcció contrària (fotos 1 i 2)
Ell, per comoditat, el deixa a l'altre costat a la intercecció dels dos carrers i visiblement separat de la vorera, dificultant el gir als cotxes que venen per carrer (foto 3)
Quan acaben de dinar, surten i s'acomiaden donant-se un petonet...

A la foto 4 podeu veure l'aparcament que hi havia. Només calia que donessin la volta...