Avui faré com a Barri Sèsam. Us parlaré dels conceptes d’egoisme i hipocresia. Primer anem a definir les dues paraules (Viquipèdia)
L'egoisme (del llatí ego, jo) és un excessiu amor per un mateix que fa atendre únicament a l'interès propi, fins i tot podent causar mal als altres.
La hipocresia (o l'estat de ser hipòcrita) és l'acte de preconitzar qualitats, idees o sentiments contraris als que en realitat es tenen.
Potser dit així us quedareu igual o indiferents... Així que millor posar-vos-en dos exemples que sempre són molt més clarificadors.
Exemple d’egoisme.
Dimecres 14 d’octubre. Aquell dia, tal com veníem fent els darrers 6 dimecres, un grup de persones ens havíem convocat a la plaça de la Vila d’Amposta (plaça de l’ajuntament) per a donar suport als refugiats de Síria. Aquests actes estan promoguts per la oenegéPallassos sense fronteres. Normalment, es llegeix un manifest o bé s’expliquen les notícies produïdes durant la darrera setmana relacionades amb el col·lectiu de refugiats i es guarda un minut de silenci per les víctimes.
Sense cap mena de dubte, aquell dia va ser el més concorregut. Si normalment ens reunim unes 10 persones (dimecres següent ni això), aquell dia en varem ser uns 30. Motiu? Què hi havia ple extraordinari de l’ajuntament i, a part de l’alcalde i els regidors, també hi havia algun treballadors i públic que anava a escoltar. Entre la gent que s’esperava i que varem poder veure només arribar, alguns membres de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) Amb les seves samarretes verdes són fàcils d’identificar. Abans de començar l’acte van entrar a la Casa Consistorial i van desaparèixer. A la concentració no hi eren presents.
Després em vaig assabentar del motiu:
-Només ens falta ara que ens arriben refugiats...
De què tenen por? De que els ocupin tots els pisos buits? Com els membres d’una associació que demana, entre d’altres coses solidaritat són incapaços de donar el mateix...
Vull pensar que van ser casos aïllats i que la majoria pensen molt diferent.
Exemple d’hipocresia.
Turquia fa molts anys que està trucant a la porta de la Unió Europea i fins ara sempre sé li han donat carbasses. El motiu és força contundents: tot i que es tracta d’una democràcia, sovint s’assembla més a una dictadura on es qüestionen les llibertats individuals i col·lectives. Si bé es veritats que hi ha països dintre de la Unió Europea (com Bulgària) que si fa o no f, passa el mateix... Però Bulgària està dintre del territori Europeu, mentre que la major part del territori de Turquia està a l’Àsia.
Ara, des de la UE s’ha demanat a Turquia que faci de tap amb el tema dels refugiats siris... Què els retingui dintre del seu territori i que no arribin a Europa... I això, evidentment, no surt gratis. De moments els hi han dit que els compensaran amb diners...
Jo aventuro que dintre de poc, Turquia, en lloc de ser candidata permanent per entrar a la UE, passarà a ser membre de ple dret. De moments sembla que ja poden circular per Europa sense visat i que fins ara no podien...
