El passat dijous el meu exemplar del Periódico de Catalunya no es podia llegir. Pràcticament totes les pàgines estaven tacades de tinta que cobria quasi en la seva totalitat. El vaig anar a canviar i els dos últims exemplars que hi havia al quiosc, estaven igual. Potser per això s’havien esgotat els exemplars en castellà. En Vaig haver d’agafar un altre... No em va quedar més remei.
Com que em resulta bastant difícil llegir segons quina premsa (i darrerament encara més) em vaig decantar pel Diari Ebre (Diari de Tarragona) Al menys portaria informació de casa que, normalment només es llegeix per Internet en alguns dels diaris digitals que es fan des de el territori. Va ser allí on vaig llegir per primera vegada que Convergència concorreria a les eleccions del 20-D amb unamarca blanca, es a dir, renunciant a la seva denominació i adoptant un altre nom.
Fins aquell moment només sabia que la coalició entre CDC, ERC, entitats diverses i independents que havien format Junts pel Sí per al 27-S, no repetiria com a tal. Sembla ser que els republicans se’n han adonat que sense la rèmora de CDC poden treure millors resultats. Sobre aquest tema va estar molt bé la paròdia que va fer Polònia dijous passat. Al final, quan surt Artur Mas (Bruno Oro) va donar tot una sèrie d’excuses per a justificar la fractura, encara que al final va admetre:
-I perquè així m’ho ha manat Junqueras!
Bé, bromes a part, el cert és que, tampoc en aquest cas Convergència anirà sola. Ja ho va dir temps enrere Duran i Lleida:
-Tan criticar Unió que no sabien anar tot sols, al final serà Convergència la que necessita anar acompanyada...
Els socis de singladura, en aquest cas seran Reagrupament.cat, el partit del seriós Carretero i Demòcrates de Catalunya, la escissió d’UDC. El nom triat per a l’ocasió és el de Democràcia Llibertat i, es clar, en aquest nom, el primer que et ve al cap és:
-Llibertat per a què? Per a seguir cobrant el 3%?
Encara que des de la formació de Mas s’afirmi tot el contrari, estic convençut que el que pretén Convergència és amagar les seves sigles, tal i com ho va fer el 27-S. Com s’ha de veure el que ha estat, sense cap mena de dubte el partit més important de Catalunya en els darrers 35 anys! El partit de les majories absolutes de Pujol, el que més es presentava a més pobles i més regidors treia... Els seus afiliats i simpatitzants es sentien orgullosos de pertànyer. Segurament per que ser-ho els hi permetia relacionar-se amb l’elit de la política catalana. A Amposta per exemple, hi havia res millor que ser amic de Roig o de Manolito? Segur que no!
Fins que la corrupció va poder amb el partit i els seus dirigents. Pujol i el seu clan van ser els primers, però no els únics. Ara, quan es parla de la corrupció al si de CDC ja no s’usa la paraula presumptament. Ara tothom dona per fet que la corrupció ha estat generalitzada dintre de Convergència i el que es pitjor, des del partit ja no es molesten en negar-ho ni actuen amb la prepotència que actuaven fa uns anys quan, ràpidament, t’haurien amenaçat en presentar una querella a tots aquells que haguessin ossat acusar-los d’aquest fet.
Convergència, com d’altres partits necessita refundar-se, no maquillar-se. Refundar i maquillar són dos paraules que res tenen que veure. I suposo que aquest fet només es produirà si finalment es pequin la gran patacada. Ja sigui per que Mas, finalment, no serà investit president, ja sigui perquè perdin unes eleccions de forma estrepitosa.
Mentre, sembla que la solució és concórrer a les eleccions amb una marca blanca i esperar que al menys els seus, aquells que tota la vida els hi ha donat suport, els segueixen votant, malgrat la corrupció que els envaeix i les males pràctiques que els ha caracteritzat durant tots aquests anys.
