Un cotxe aparcat en sentit contrari de la circulació.
dissabte, 2 de gener del 2016
LES FOTOS DENÚNCIA DEL DIA 2-01-2016
Un cotxe aparcat en sentit contrari de la circulació.
Els "matons" de l'independentisme
JAUME REIXACH
Més enllà del sorprenent resultat de l'assemblea de Sabadell, ningú no pot negar que la CUP és una organització democràticaque escolta, accepta i respecta la pluralitat de les seves bases. Per això em sobta la desmesurada i feridora campanya que s'ha desfermat a les xarxes contra aquesta plataforma de l'esquerra independentista i anticapitalista.
Des de l'entorn de Junts pel Sí i dels sectors més "hiperventilats" de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) s'han proferit, en els últims dies, tota mena d'improperis i desqualificacions contra els cupaires, titllant-los de "botiflers", "traïdors", "agents del CNI", "espanyolistes", "borbònics", "unionistes", "comunistes", "emporrats", "borratxos".., entre altres "amables" epítets. Malauradament, això no és nou en aquest llarg i inacabable "procés", encetat l'any 2012, des que la Justícia va imputar l'hereu Oriol Pujol pel cas de les ITV.
Amb anterioritat, altres organitzacions i dirigents polítics catalans han estat víctimes d'aquests "propagadors" de l'odi a les xarxes socials: a Miquel Iceta, Àngel Ros, Joan Herrera, Dolors Camats, Teresa Forcades, Dante Fanchín, Josep-Antoni Duran Lleida, Lluís Rabell, Ada Colau... també se'ls ha estigmatitzat amb violents insults personals, molt sovint des de l'anonimat. Aquests atacs, totalment gratuïts i exagerats, han acabat creantun ambient tòxic i verinós que enterboleix la necessària coexistència pacífica entre totes les persones que vivim i treballem a Catalunya, tant si estem a favor com en contra de la independència.
L'origen d'aquesta teledirigida i malaltissa agressivitat fòbica és fàcilment deduïble. Prové de nuclis molt fanatitzats que defensen, al preu que sigui, la reelecció d'Artur Mas com a pròxim president de la Generalitat. Aquesta voluntat, perfectament legítima i lloable, només presenta un inconvenient i és que la coalició Junts pel Sí té 62 escons al Parlament de Catalunya, insuficients per garantir la investidura d'Artur Mas i per falcar un pacte de governabilitat.
El #pressingCUP és un dels episodis més barroers i vergonyosos que ens ha tocat viure en els últims mesos. Els "matons" que ronden per Internet s'han abraonat amb ràbia i fúria contra els cupaires perquè encara no han decidit facilitar la reelecció del diputat número 4 de la llista de Junts pel Sí per Barcelona. A més, durant la campanya electoral els seus representants ja van dir als quatre vents que no ho farien.
La tolerància és un valor superior que defineix la qualitat democràtica d'una societat i d'un país. Els catalans mainstreamsempre hem anhelat ser com Holanda, Suècia, Dinamarca o Noruega, que considerem el súmmum de la civilització culta, justa i educada. Aquest és -si ho he entès bé- l'horitzó dels independentistes d'ERC, de DiLL (CDC) i de l'ANC. Per això, sorprèn i esborrona que des d'aquests àmbits s'aboni i es doni carta blanca als qui atien la rancúnia contra els qui no pensen com ells o no fan el que ells voldrien. Ara li toca el rebre a la CUP.
La independència, si ha de ser, ho serà per la via de la tranquil·litat dialèctica i de la maduresa democràtica. Amb actituds de fatxendes milhomes els ultraindependentistes no aconseguiran convèncer ningú. Al contrari, provoquen basarda i multipliquen el rebuig. Seria bo que els inductors d'aquesta espiral esbojarrada rebaixessin el to i desdramatitzessin la discrepància política, essència de la democràcia. Començant pel president en funcions, Artur Mas, i les seves desafortunades profecies -"ens esperen a la primera cantonada per trencar-nos les cames"- o les amenaces, formulades en seu parlamentària, del seu padrí polític, Jordi Pujol, sobre les branques i els nius.
Els insults i les apel·lacions a la intolerància contra els militants de la CUP -especialment intenses en els pobles i ciutats de la Catalunya interior- són l'antítesi del pacifisme que invoca l'anomenada "revolució dels somriures". Només amb bona educació i noblesa d'esperit aconseguirem el "país millor" que tots volem. Pels bocamolls, un morrió.
Més enllà del sorprenent resultat de l'assemblea de Sabadell, ningú no pot negar que la CUP és una organització democràticaque escolta, accepta i respecta la pluralitat de les seves bases. Per això em sobta la desmesurada i feridora campanya que s'ha desfermat a les xarxes contra aquesta plataforma de l'esquerra independentista i anticapitalista.
Des de l'entorn de Junts pel Sí i dels sectors més "hiperventilats" de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) s'han proferit, en els últims dies, tota mena d'improperis i desqualificacions contra els cupaires, titllant-los de "botiflers", "traïdors", "agents del CNI", "espanyolistes", "borbònics", "unionistes", "comunistes", "emporrats", "borratxos".., entre altres "amables" epítets. Malauradament, això no és nou en aquest llarg i inacabable "procés", encetat l'any 2012, des que la Justícia va imputar l'hereu Oriol Pujol pel cas de les ITV.
Amb anterioritat, altres organitzacions i dirigents polítics catalans han estat víctimes d'aquests "propagadors" de l'odi a les xarxes socials: a Miquel Iceta, Àngel Ros, Joan Herrera, Dolors Camats, Teresa Forcades, Dante Fanchín, Josep-Antoni Duran Lleida, Lluís Rabell, Ada Colau... també se'ls ha estigmatitzat amb violents insults personals, molt sovint des de l'anonimat. Aquests atacs, totalment gratuïts i exagerats, han acabat creantun ambient tòxic i verinós que enterboleix la necessària coexistència pacífica entre totes les persones que vivim i treballem a Catalunya, tant si estem a favor com en contra de la independència.
L'origen d'aquesta teledirigida i malaltissa agressivitat fòbica és fàcilment deduïble. Prové de nuclis molt fanatitzats que defensen, al preu que sigui, la reelecció d'Artur Mas com a pròxim president de la Generalitat. Aquesta voluntat, perfectament legítima i lloable, només presenta un inconvenient i és que la coalició Junts pel Sí té 62 escons al Parlament de Catalunya, insuficients per garantir la investidura d'Artur Mas i per falcar un pacte de governabilitat.
El #pressingCUP és un dels episodis més barroers i vergonyosos que ens ha tocat viure en els últims mesos. Els "matons" que ronden per Internet s'han abraonat amb ràbia i fúria contra els cupaires perquè encara no han decidit facilitar la reelecció del diputat número 4 de la llista de Junts pel Sí per Barcelona. A més, durant la campanya electoral els seus representants ja van dir als quatre vents que no ho farien.
La tolerància és un valor superior que defineix la qualitat democràtica d'una societat i d'un país. Els catalans mainstreamsempre hem anhelat ser com Holanda, Suècia, Dinamarca o Noruega, que considerem el súmmum de la civilització culta, justa i educada. Aquest és -si ho he entès bé- l'horitzó dels independentistes d'ERC, de DiLL (CDC) i de l'ANC. Per això, sorprèn i esborrona que des d'aquests àmbits s'aboni i es doni carta blanca als qui atien la rancúnia contra els qui no pensen com ells o no fan el que ells voldrien. Ara li toca el rebre a la CUP.
La independència, si ha de ser, ho serà per la via de la tranquil·litat dialèctica i de la maduresa democràtica. Amb actituds de fatxendes milhomes els ultraindependentistes no aconseguiran convèncer ningú. Al contrari, provoquen basarda i multipliquen el rebuig. Seria bo que els inductors d'aquesta espiral esbojarrada rebaixessin el to i desdramatitzessin la discrepància política, essència de la democràcia. Començant pel president en funcions, Artur Mas, i les seves desafortunades profecies -"ens esperen a la primera cantonada per trencar-nos les cames"- o les amenaces, formulades en seu parlamentària, del seu padrí polític, Jordi Pujol, sobre les branques i els nius.
Els insults i les apel·lacions a la intolerància contra els militants de la CUP -especialment intenses en els pobles i ciutats de la Catalunya interior- són l'antítesi del pacifisme que invoca l'anomenada "revolució dels somriures". Només amb bona educació i noblesa d'esperit aconseguirem el "país millor" que tots volem. Pels bocamolls, un morrió.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)