 |
| De Gallego y Rey, al Mundo d'avui. |
Quantes vegades
heu dit o pensat que us agradaria tenir l’experiència d’anar en globus? Però
ocasions per a fer-ho n’hi ha ben poques. Ara, perquè tenim el recurs d’Internet,
però veritat que si us pregunto on es pot anar per a practicar aquesta activitat,
el més segur és no em sabreu que contestar.
Si us poseu a
pensar, amb la independència passa una cosa semblant. Quantes de vosaltres desitgeu
la independència del nostre país? Segurament que bastants... D’altres no, però
igualment ho entendran.
La veritat és que
de globus se’n veuen pocs. Ara mateix no recordo haver-ne vist volar mai cap...
Tampoc fins ara havíem tingut l’oportunitat de viure un procés com el que estem
vivint, encara que la independència pròpiament dita, encara no em tingut ocasió
de veure-la.
Sabeu que es fa
amb un globus quan perd altura? Es deixa
anar llast, que són aquells sacs plens de sorra que pengen de la panera. Igual
s’hauria de fer ara: si volem salvar el procés s’ha de deixar anar llast. I, en aquest cas, el llast té un nom propi: Artur Mas i Gabarró.
Es podrà criticar
a les CUP tot el que es vulgui. Se’ls podrà acusar de manca d’experiència i de
que per culpa d’ells s’han perdut 3 mesos... Però les CUP, des del meu punt de
vista han estat coherents amb la seva decisió. No em direu que quan diumenge
van donar el no de forma definitiva a
Mas, encara us vàreu sorprendre? Però si ho havien dit des d’un bon principi!
Potser alguns (entre ells els que van fer el tancament-dejuni) encara pensaven
amb el miracle, però com ja vaig dir una vegada, els cupaires són poc d’anar a missa i per tant, no creuen en miracles.
Antonio Baños va
dimitir ahir. Ara s’ha sabut que era un dels que estava a favor d’investir a
Mas. Sembla que David Fernández també (les abraçades que li donava a Mas
indiquen que hi havia bona sintonia) Es pot pensar que acabades les reunions
entre Junts pel Sí i les CUP, dirigents de la formació anticapitalista podien
donar esperances als de la llista de Mas (perquè era la llista de Mas, no ens
equivoquem) de que finalment aconseguirien convèncer els seus companys de
formació.
Però Mas feia
anys que anava perden embranzida. Mal que li pesi a ell i a la seva formació,
mai ha tingut el carisma entre els votants de CiU que va tenir Jordi Pujol
(aquell que està imputat per blanqueig de capitals...)
Després de dues
legislatures guanyant a Catalunya i veient com el candidat socialista si que
aconseguia els suports que a el li negaven, va arribar a president amb els vots
del PP (no ho oblidéssim), per a que, finalment, l’11 de setembre de 2012
descobrís la fórmula màgica per a perpetuar-se al cap davant de la Generalitat:
fer-se independentista. Però no s’hi va fer només ell, també s’hi van fer una
bona part dels seus seguidors. Aquesta forma d’actuar és el més paregut que hi
ha al comportament d’una secta.
Ràpidament va
renegar del PP i va convocar eleccions presentant-se com el Messies (recordeu
els cartells, no?) amb el propòsit de guanyar per majoria absoluta (o al menys
amb una àmplia majoria que li permetés governar amb comoditat)
Però li va sortir
el tret per la culata i a partir d’aquí, cada vegada que ha convocat eleccions ha
anat perdent suports que s’ha convertit en pèrdua de diputats fins que
finalment es va treure del barret una fórmula màgica que havia de ser el vot de
la nostra vida: votar-lo com a quarta de la candidatura de Junts pel Sí. Però
va tornar a fracassar.
L’ego0centrisme,
la supèrbia i la prepotència de Mas fa que no se’n adoni de que si algú ho està
fent malament i, per tant sobra en tot aquest procés, és ell.
Mas es va creure
les paraules de Pujol quan li va dir alguna cosa com allò de que al país dels cecs, el tort n’és el rei...
Ara, sobre tot les noves generacions han obert els ulls i saben que ni és rei,
ni serà president.
Avui ens ha donat
una darrera lliçó de prepotència i ha fixat per dilluns el dia que signarà el
decret de convocatòria de noves eleccions si no sé l’escull president. Cap
problema: anirem al març i si es torna a presentar, encara li donarem una
puntada de peu més gran.
