dilluns, 11 de gener del 2016
El regal de la CUP
JORDI MERCADER
Periodista.
L'abraçada de l'Artur i el David aquell llunyà 9-N del 2014 llegendari és una de les causes del majúscul error de percepció comès pels dirigents de Junts pel Sí respecte de la CUP: pensar que la força de la idea de la independència és de tanta magnitud que compensa qualsevol diferència ideològica. El consell polític del moviment anticapitalista va certificar ahir el pes de la ideologia en la política, encara que emmascarada en qüestions personalistes.
Els dirigents de la CUP han demostrat fermesa en el plantejament inicial i capacitat per resistir a la pressió política i mediàtica de l'independentisme oficialista, també falta de versatilitat per ser actors de la democràcia parlamentària; a més a més, han revelat la inutilitat de les negociacions programàtiques i han condemnat la condescendència de CDC i ERC a l'acceptar la proclamació parlamentària de la desobediència com a pagament inicial d'un pacte que no ha arribat mai. També han exhibit ingenuïtat a l'insistir en la creença que 10 diputats poden vetar el candidat de 62.
En ple dol oficial per la mort de la fraternitat independentista i l'imminent enterrament de la victòria electoral per falta de cintura per aconseguir la majoria, els afectats no poden veure ara més enllà de la desgràcia. Però hi ha una lectura positiva d'aquest desenllaç: és un regal. Negant la investidura de Mas, la CUP evita a Junts pel Sí el calvari d'un govern en minoria, presoner de les exigències dels antisistema, lligat de mans per una declaració preindependència de caràcter provocador i compliment impossible, però que impediria tot intent d'arribar a acords amb qualsevol altre grup parlamentari. El primer Govern independentista de la història de Catalunya fracassaria per inoperant a menys que rectifiqués sobre la marxa la declaració de l'últim 9-N.
La rectificació del procés difícilment es produirà en el si de Junts pel Sí. Només sembla viable després d'una separació amistosa dels aliats. Després del dol, entre els convergents en procés de refundació hi haurà qui respirarà alleujat per alliberar-se dels anticapitalistes i entre els republicans, els que somiaran una victòria electoral d'una oferta de l'esquerra sobiranista. ¿I Mas? El president en funcions haurà de decidir en solitari, com sempre.
diumenge, 10 de gener del 2016
LA REVENJA SÉ SERVEIX FREDA (Segona part)
(... Continuació -si voleu llegir la primera part cliqueu)
Va passar el temps, potser dos anys. Un dia que vaig anar a Vinaròs (hi anava força sovint a buscar feina), vaig passar a veure als meus antics companys. Només entrar a la fàbrica vaig començar a rebre tot tipus de mostres d’estima per part d’aquells que van ser els meus companys durant quasi cinc anys. Agustí, Gafarró, em va fer un gest de que volia parlar amb mi.
-Tu quan vas marxar, ja havies trobat feina a un altre lloc?
-No, però si que havia presentat una sol·licitud a l’empresa MAI de Tortosa i més tard vaig passar els proves selectives...
-Però no vas entrar?
-No. Després de passar les proves de verificador, em van dir que havien comés un error i que no em podien contractar... Potser passats uns mesos...
-Saps per què no vas entrar? Perquè van demanar informes teus i els van donar negatius... Sé li va escapar a Miguel, Catxap, un dia que ens varem barallar: ‘Mira que no et passi con al de la Galera...Què quan va marxar, una empresa va demanar informes i els hi varem donar negatius...”
Efectivament, uns dies abans de la reunió entre Agustí i jo, Jose, l’home d’una cosina de la meva ex, que treballava de vigilant a la MAI em va portar una sol·licitud d’entrada.
Al cap d’un temps es van posar en contacte amb mi per a fer la prova d’accés. A l’aula de la seu de l’INEM hi havia unes 25 persones i pel que sembla, 5 de les quals teníem un qüestionari diferent a la resta. Jose m’havia aconsellat que indiqués que volia optar a la plaça d’ajudant d’encarregat. Al final, d’haver entrat, ho hauria fet com a verificador (control de qualitat)
En acabar la prova vaig tenir una entrevista amb uns psicòleg. Junts varem repassar algunes de les preguntes que havia errat, comentant la meva resposta.
Després vaig haver de passar una revisió mèdica. Alguns dels que, com jo, també l’havien anat a passar-la i que ja hi havia treballat, van dir que aquell era el darrer requisit i que segur que ja t’agafaven: “No es gastaran els diners inútilment en una prova mèdica si no és per entrar a treballar”. Era lògic.
La següent notícia que vaig tenir de la MAI va ser en forma de carta. Em comunicaven que de moment la meva entrada s’havia paralitzat i que si en 6 mesos no es posaven en contacte amb mi, podia passar per les seves oficines a preguntar.
En aquella època la MAI tenia un parell de centres de treball: un a Ferreries i l’altre al polígon de Campredó que era on hi havia l’oficina principal. Hi vaig anar i, ràpidament, vaig notar una sensació de fredor per part de la persona que em va atendre. Es va excusar dient-me que s’havien programat més places de les que realment necessitaven... Evidentment no m’estaven dient la veritat.
...
Després de parlar amb Gafarró, tot va quedar clar. Els nous propietaris d’Hermanos Serret s’havien revenjat de mi per defensar els meus companys i reclamar el que era legal i just...
Així són una bona part dels empresaris...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)