 |
| De Vergara a eldiario.es |
Carles Puigdemont
i Casamajó acaba de ser elegir el 130è president de la Generalitat de
Catalunya. La presidenta del Parlament Carme Forcadell, abans de donar per
acabada la sessió, anuncia que comunicarà la decisió presa per majoria absoluta
al Rei per a que procedeixi a nomenar-lo. A l’hemicicle s’escolten alguns
xiulets (més aviat pocs)
Això ja us ho
vaig explicar ahir, d’aquí que he volgut rebobinar...
Segons la legislació espanyola, la Generalitat de Catalunya forma part de l’organigrama
de l’Estat, per molt autogovern i autonomia que tingui.
El dia següent, o
sigui ahir, vaig llegir unes declaracions de la pròpia presidenta del Parlament
que deien alguna cosa així: Hem d’acatar la legalitat espanyola fins que
tinguem la legalitat catalana...
Aquesta qüestió
va ser motiu de debat a les xarxes socials. Jo ja sé que qui no ho voldrà veure
no ho veurà, per molt que sé li pugui graduar la vista a les seves necessitats,
però si aquest ha de ser el camí, de legalitat espanyola no en tindrem mai, al
menys que es redacten les lleis igual com feien els cantautors catalans durant
la dictadura que ideaven unes lletres que semblaven del tot innocents per a
saltar-se la censura i així que les autoritats del règim els hi deixessin
interpretar. L’estaca per exemple va estar durant molt de temps prohibida i
quan sé li demanava a Lluís Llach que la cantés, aquest feia l’advertiment de
que no ho podia fer. Llavors la tocava amb la sega guitarra i el públic assistent
la cantava... Evidentment sempre hi
havia conseqüències.
Que passarà quan
el parlament aprovi una llei per a crear estructures d’estat? Bé, ja ho sabem,
el govern espanyol la recorrerà al Tribunal Constitucional i aquest la
suspendrà... Per tant, per aquest camí, el procés es convertirà amb el conte de
mai acabar... Sóc així de pragmàtic que voleu que hi faci...
Jo ja sé que hi
ha una consigna generalitzada per a rebatre amb arguments carregats de bones
intencions i paraules a tots aquells incrèduls com jo i així donar l’aparença
de que efectivament es va cap a un estat independent en un termini màxim de 18
mesos. Per això estan les escoles (d’estiu, d’hivern...) que organitzen els
diferents partits. Per a inculcar la ideologia pròpia del moment i donar les
consignes necessàries per a influir a l’opinió pública. Però si tot està
inventat des de fa monts anys!
Jo només recordo
haver assistit a una d’aquestes escoles que va organitzar el PSC a l’hotel
Imperial Tarraco de Tarragona, però com si no ho hagués fet, ja que hi vàrem
arribar quan estava apunt d’acabar-se. De fet hi anàrem més pel dinar
(pagant-lo de la nostra butxaca) que no per escoltar els ponents que, normalment,
són gent important dintre el partit. Però tot i no haver assistit a aquesta
mena de cursets ideològics, si que vaig formar part durant uns quants anys d’una
campanya anomenada PROGEO (no us sabria dir el significat exacte) que, coordinada
pel PSC, uns hi participaven trucant als programes de ràdio per a donar l’opinió
i d’altres (com jo) escrivint cartes al
director als diferents diaris de Catalunya i de la resta d’Espanya.
Fixeu-vos si son
velles aquestes pràctiques que el bisbat de Tortosa (me consta que a d'altres bisbats fèien el mateix) allà pels anys ’60. Eren un exercicis espirituals que es
feien a l’ermita de Mig Camí de Tortosa i, casualitat o no, sembla que hi
anaven els més descreguts de cada poble. Quan sortien d’allí, ho feien tan
convençuts que anaven a missa cada dia. Vulgarment s’anomenaven Colores.
Tornant al que us
parlava més amunt de idear lletres per
evitar la censura, igual per això Junts pel Sí va fitxar a Lluís Llach, per a
que redacti els textos legals que després de ser aprovats pel Parlament puguin
passar sense problemes el tràmit de Madrid.
