DES DEL TRABUCADOR (16)

SANT MARTÍ DEL CANIGÓ (11)

2016, otro año sin cambio

Shangay Lily

Y ha llegado, entre blandas polémicas de vestuario (Pedroche Mariloli Bergère versus Cámbiame blanditrouppe Intimissimi), otro nuevo año a esta ajada democracia. Y la transición sigue. Y el recambio mantendrá a los mismos poderosos que repartirán migajas entre sus lacayos. Y lo que nos han vendido insistentemente los trajes heteropatriarcales como cambio ha conseguido desarmar una vez más cualquier tentativa de revuelta, rebelión o cambio de este capitalismo plácidamente sentado en nuestra letrina, cagándonos encima nuestra entre carcajadas, olores y pedorretas.

Y las diferencias, las divergencias, todo lo que no encaje en ese centro centrífugo que todo lo ha amasado este año, será aplastado, machacado, desdeñado otro año más. Y lo “normal” ha vuelto a ser convertido en deidad a venerar por el mismo partido que proclamaba el cambio y el asalto (Podemos, restaurando el camino ya trazado por el PSOE).

Y la derecha sigue controlando el Senado y por lo tanto podrá rechazar cualquier cambio o ley… por mucho que ese Frankestéin compuesto por los cuatro nuevos partidos del bipartidismo jamás fuesen a proponer nada más que gestos, guiños y facilones poses a la clase media reinante (por muy destronada que ya esté).

Y el estado de bienestar, el capitalismo de cara amable, volverá a ser la aspiración máxima, la zanahoria colgada al palo que nos planten delante para que sigamos aguantando nuestra pesada carga. Para que sigamos damdo vueltas a la noria que nuestras orejeras ha convertido en camino.

Y la CUP habrá quedado reducida a otra mera herramienta capitalista para vender espejismos de cambio que como mucho entronizarían a un corrupto fascista y todos sus oligarcas mandamases.

Y lo que queda de IU se empezará a desmoronar a manos de unos espabilados que secuestraran sus bases y laboriosos cuadros para regalárselos al engendro otanista-captalista-CIA de Podemos.

Y el PSOE seguirá albergando a una derechona desleída que querrá pasar por izquierda. O centro. Porque ahora todo es centro. Por fin la izquierda no existe.

Y todos esperarán unas nuevas elecciones que les den más subvenciones, más poder, más cargos. Sin cambiar nada porque ya que hemos llegado nosotros a la mesa… que sigan sirviendo. Y que saquen los cubiertos de plata. Nosotros diremos que hemos renunciado a lo que ya no podíamos renunciar.

Y muchos y muchas habrán pedido a los Reyes Magos un regalo de cambio. Y con que Carmena meta a una “Reina” con calzador para preservar una tradición capitalista, ya habrá visto todos sus anhelos de cambio colmados. Mientras, la cadena de hoteles demócratas Meliá ya ha celebrado su homenaje al genocida Franco. Cambio. cambio, cambio… Recambio.

Y mientras las y los disidentes se pudren en las cárceles soñando que alguien empiece a protestar sin esperar una subvención, una carrera académica o un escaño a cambio.

Y muchos esperaremos el germen de una alternativa real.

Y el silencio reinará.

-¿Qué te han traído los Reyes este año?

-Otro espejismo de esperanza, de cambio o posibilidad.

-Pero, ¿es real?

-No, pero estaba muy bonito envuelto.

RESSENTIMENT I DEMAGÒGIA

Campanya de l'Ajuntament de Tarragona per a que no es vagi en cotxe. 

Es trist haver d’opinar d’un acte com el que va fer l’equip de govern d’Amposta la passada setmana posant el punt de mira entre el públic.

L’alcalde d’Amposta Adam Tomàs va voler fer tot un exercici de transparència democràtica al convocar un acte públic per a passar comptes dels escassament 5 mesos des de la presa de possessió. Mai a Amposta s’havia fet una assemblea oberta on la ciutadania pogués expressar les seves inquietuds i preguntar dubtes directament a l’alcalde.

No vaig assistir-hi perquè em trobava de viatge, però gràcies a un amic que em va advertir que ho feien pel canal Terres de l’Ebre, vaig poder seguir quasi bé tota la intervenció d’Adam Tomàs, així com les posteriors intervencions dels assistents.

Pel que sembla, els punts que més preocupen a la ciutadania són aquells que des de fa uns mesos venim denunciant a la pàgina de Facebook Amposta som tots:  la circulació, l’incivisme, sobre tot el relacionat amb les deixalles domèstiques i els excrements dels gossos i les barreres arquitectòniques, sovint causades per conductors desaprensius que no pensen més que amb ells mateixos.

L’alcalde va anunciar una nova campanya de sensibilització per a que es recullin els excrements dels gossos, similar a la que va fer l’anterior equip de govern ja fa un parell d’anys i que pel que es veu, no va tenir cap mena de repercussió. Quan s’arriba a aquest punt només queda la solució de sancionar. També va parlar de la manca de papereres, un mal endèmic de la nostra ciutat. Encara recordo quan durant el govern de Roig es van treure, entre 'altres les poques que hi havia a l'avinguda de Catalunya (un carrer pel que sembla de tercera perquè mai se'n recorden de posar-li llum nadalenca) per perilloses (un nen -crec que de Sevilla- s'hi va ofegar al posar-hi el cap dins); però el problema és que no les van reposar. Per cer, més papereres també vol dir més feina. 

Quan l’alcalde va donar la paraula al públic, sorprenentment, el primer en demanar el micro va ser l’exregidor de governació Josep Garriga. Tot i que no hagués repetit de regidor encara que CiU hagués governat, Garriga segueix fent de gos de presa d’aquells que durant 28 anys van estar governant Amposta. Pel que sembla, encara els hi deu favors, com l’haver-li donat un Leader per a fer-se el magatzem de fruita i verdura. La seva intervenció va ser lamentable i en acabar, la resposta de l’alcalde va ser tant contundent com brillant: entenc que ha expressat la seva opinió i o ha fet cap pregunta, per tant, no cal respondre-li res.

Un dels temes que va explicar Adam Tomàs a la seva intervenció, va ser la posada en marxa de la nova residència d’avis a la zona del Lligallo de Sant Cristòfol. Sobre aquest punt l’alcalde va informar que les places residencials encara no estaven concertades i que, a part d’això, Endesa encara no l’havia connectat a la xarxa elèctrica.

Un altre tema que va sortir va ser l’excedència del Dr. Ferré. Un dels assistents (que no feia falta saber de quin partit era...) va reclamar el dret que, segons ell, tenia com a soci de l’Hospital comarcal d’escollir els metges. Ni que el Dr. Ferré fos una eminència dintre del camp de la medicina!

Al final (les càmeres no el mostraven però devia d’esta botant), l’exalcalde va intervenir per al·lusions. Imagino que les intervencions anteriors de persones del seu entorn tenien precisament aquest objectiu.

Ferré va començar la seva intervenció nerviós. Com si mai hagués tingut un micròfon al davant... Potser perquè sabia que, ara, jugava en camp contrari. Va començar la seva intervenció culpant a l’actual equip de govern de que encara no funcionés la residència d’avis. És més, fa afirmar que si haguessin governat ells, ja estaria en funcionament. El problema de manca de subministrament elèctric també és culpa de l’actual govern.

Explicat tot això, jo també vull dir la meva, encara que algunes de les coses que diré ja s’han dit per les xarxes socials.

Durant la primera legislatura en que vaig ser regidor d’Amposta (2003-2007), recordo que no es podia inaugurar (crec que el Casal), també per manca de subministrament elèctric. Com que jo tinc un amic que treballa d’enginyer a  Endesa (abans Fecsa), em vaig oferir de fer de mitjancer. Finalment no va caler. Ara bé, si en lloc de ser la primera legislatura, hagué estat la segona, després de conèixer bé com eren la majoria dels regidors de CiU, segurament no els hi hauria dit res.

El balanç dels anteriors equips de govern respecte a determinats equipaments, no pot ser més negatiu (aquest punt és el que es recordava a les xarxes): la zona lúdica de Tosses (un fracàs total!), la zona comercial Futuro Ciudad Amposta (un fracàs total!), el nou escorxador (un fracàs total!) I encara un altre: ¿On està el nou CAP que es va anunciar durant la campanya electoral de 2011 i que la Junta electoral de zona va fer retirar el cartell que es va posar al carrer Sebastià Juan I Arbó, a tocar de la plaça de la Castellania d’Amposta? Van tenir 4 anys per a fer-lo i van acabar la legislatura sense haver col·locat ni tan sols la primera pedra.

A Ferré sé li va veure ressentiment en veure com sé li està ensorrant el seu imperi i li va sobrar demagògia que és una ama que es fa servir quan no es tenen arguments per a defensar una posició. 

Tal com diria Josep Pedrerol: Van quedar retratats!